Les pors de Sánchez amb el covid
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha convocat una conferència de presidents autonòmics a tres dies de Nadal en plena escalada de contagis i hospitalitzacions provocada per la variant òmicron del coronavirus. La trobada, que ja anava tard perquè fa dies que la situació és crítica, ha resultat un mer simulacre de cogovernança: s'ha limitat a comunicar als seus homòlegs autonòmics la decisió de fer obligatòria la mascareta als exteriors dels entorns urbans (no al camp o la platja) i els detalls d'un pla per accelerar la vacunació, del qual no s'havia parlat abans amb les comunitats. Si la cogovernança és prendre les mesures de forma consensuada, això d'aquest dimecres ha sigut just el contrari. En aquestes circumstàncies, és perfectament comprensible el malestar expressat pels presidents Aragonès i Urkullu.
Però és que, a més, la mesura més important anunciada, la de l'obligatorietat de les mascaretes, ha sigut qüestionada pels experts, que no ho veuen com una forma realment efectiva d'aturar la transmissió del virus. Pot ajudar a conscienciar la població i a evitar contagis en aglomeracions, però no és cap panacea. Com també han fet constar Aragonès i Urkullu, Sánchez s'ha quedat curt, no ha tingut la valentia d'abanderar unes necessàries restriccions dures, i per tant impopulars, a les portes de Nadal. Entre Catalunya i Madrid, els dos extrems a l'hora de combatre la pandèmia, Sánchez s'ha situat més a prop de la presidenta madrilenya. Sembla que li ha fet més por la impopularitat que el virus.
El caos actual, a més a més, resulta especialment incomprensible quan fa pràcticament dos anys que vivim en situació pandèmica. No s'entén, per exemple, que després que el Tribunal Constitucional tombés l'estat d'alarma no s'hagi aprovat una legislació ad hoc que doni eines veritablement efectives a les comunitats autònomes per frenar l'expansió del virus. El govern de Sánchez no s'ha atrevit tampoc a abordar aquesta qüestió i ha delegat la funció de la unificació de la doctrina judicial en el Tribunal Suprem, que per sort ha actuat amb més sentit comú que el Constitucional. No li falta raó a l'oposició de dretes quan afirma que el president espanyol defuig les seves responsabilitats. Perquè una cosa és delegar en les comunitats autònomes i una altra de ben diferent no atrevir-se a prendre cap mesura impopular i refiar-se que la variant òmicron mata menys.
Amb unes dades de contagis fins i tot inferiors, alguns països han optat per un confinament preventiu, com és el cas dels Països Baixos. Com ja ha passat en altres ocasions, no anticipar-se al virus pot resultar catastròfic, també per a l'economia que es pretén defensar amb mesures tèbies. Això sí, les restriccions han d'anar acompanyades de plans d'ajudes, perquè altrament s'estaria abandonant tot un sector, el de l'hostaleria, a la seva sort. L'òmicron ha fet miques l'esperança de moltes famílies i negocis de poder tenir un Nadal normal i amb l'economia a ple rendiment. Li està passant el mateix a tot el món. No acceptar-ho, com sembla fer Sánchez, i no prendre decisions sense por és una frivolitat.
