La mateixa setmana que l'escàndol de les mamografies a Andalusia ha escalat fins a provocar una crisi al govern de Moreno Bonilla, Isabel Díaz Ayuso obria un altre front a Alberto Núñez Feijóo convidant l'esquerra a "anar a avortar a un altre lloc", és a dir, fora de Madrid. Les paraules d'Ayuso, amb un llenguatge molt pròxim al dels grups de catòlics antiavortistes, han sorprès perquè suposen un canvi en el discurs de la presidenta madrilenya, que fins ara s'alineava amb les tesis més liberals del partit i fins i tot se'n va desmarcar quan va defensar el dret a l'avortament de les menors d'edat sense el vistiplau dels pares. El seu pronunciament va obligar Feijóo a fer un comunicat per aclarir la posició del partit, que és la de garantir el dret a l'avortament conforme a les lleis.
Però ¿és cert que el PP garanteix el dret a l'avortament allà on governa? Les xifres indiquen que entre el que afirma Feijóo i la realitat hi ha tot un abisme. La realitat és que avortar a la xarxa pública en territoris com Madrid i Andalusia és gairebé una missió impossible, amb percentatges que no arriben a l'1%, cosa que indica que la pràctica totalitat s'acaben fent a la privada. A Catalunya les xifres són molt diferents, i la majoria (55%) es practiquen a la xarxa pública, un percentatge que encara és més alt si se sumen els avortaments practicats en centres adscrits a l'ICS.
La pregunta és: com pot ser que quaranta anys després de l'aprovació de la primera llei de l'avortament, la de supòsits, i quinze després de la de terminis encara hi hagi territoris a Espanya on la xarxa pública no garanteixi aquest dret? La resposta l'hem de buscar en el poc entusiasme, quan no oposició oberta, amb què els diferents governs autonòmics del PP han aplicat la llei. Passa una cosa semblant amb la llei d'eutanàsia.
El que és evident és que el PP té un problema amb els drets de les dones. I, com dèiem, l'escàndol d'aquesta setmana amb les mamografies i els errors en el cribatge a Andalusia, que afecta un nombre encara indeterminat de dones però que augmenta dia rere dia, ha deixat en evidència un govern, el de Juanma Moreno Bonilla, que fins ara feia bandera de l'excel·lència en la gestió. És cert que sovint hi ha una gran distància entre la propaganda i la realitat, però en el cas andalús semblava que era sideral. Ni Moreno Bonilla ni ningú del seu govern ha ofert encara explicacions comprensibles sobre com s'han produït aquests retards en la comunicació de diagnòstics que, en alguns casos, han acabat fins i tot en mort.
El cas, com ha passat amb el govern Mazón i la dana, acabarà als jutjats i potser s'hauran d'afrontar responsabilitats penals, perquè la negligència del Sistema Andalús de Salut ha trencat el que és més valuós en democràcia: la confiança dels ciutadans en les seves institucions. I la primera obligació dels governants és garantir els drets, però sobretot la vida, dels seus ciutadans.
