Responsabilitat i prudència en les visites a la muntanya
BarcelonaUn dels efectes col·laterals de la pandèmia del covid-19 aquest estiu ha estat més afluència de persones a la muntanya, rius o llacs per fer senderisme o altres activitats. Això ha comportat, de passada, un augment significatiu dels rescats a la muntanya per part dels equips especialitzats dels bombers, els GRAE. En concret, des de l'inici de l'any els rescats han augmentat un 11,5% (una dada molt significativa tenint en compte que inclou els mesos del confinament), i des de l'1 de juliol la xifra ha crescut un 33,5%, un terç més que l'any anterior. Aquestes setmanes s'han arribat a fer fins a 15 rescats en un sol dia.
Tot i que la majoria d'accidents són lleus, des de principi d'any ja han mort 7 persones a la muntanya, per tant, no és una cosa que ens puguem agafar a la lleugera. De la mateixa manera que la pandèmia ha obligat la població a tenir un comportament solidari i responsable, per evitar infectar el nostre entorn i aplanar la corba, a la muntanya aquest capteniment ha de ser encara més important, perquè no només ens posem en perill a nosaltres sinó als nostres eventuals rescatadors.
El factor que explica aquest augment de l'afluència a la muntanya és clar: la població autòctona, davant la situació creada pel coronavirus, ha decidit no fer grans viatges i fer turisme de proximitat. I, si pot ser, en àrees amb poca densitat de població. Per tant, aquest any hi ha hagut una aposta important pel medi rural i pel turisme de natura, que són dues opcions minoritàries entre els turistes que ens visiten cada any, que en la gran majoria prefereixen la costa i la ciutat de Barcelona.
Aquesta temporada, doncs, hauria de servir com a test per saber si les nostres muntanyes i paratges naturals estan preparats per rebre més gent. En alguns llocs, com ara rieres molt concorregudes o espais molt visitats, ja s'ha limitat l'aforament o fins i tot es fa pagar. Caldrà veure com evoluciona aquest fenomen de cara als pròxims anys, però és possible que s'hagin de preparar accessos i pàrquings que ara no existeixen.
Un altre debat que se suscita, i que ve de lluny, és el de les negligències a la muntanya i qui ha de pagar el cost d'un rescat que sovint necessita fins i tot d'un helicòpter. Aquests casos, per sort, són molt minoritaris, tot i que de vegades tenen més ressò mediàtic. Però és evident que més presència de persones a la muntanya equival a més accidents i rescats per una simple qüestió estadística. I aquí és on s'han de preparar polítiques concretes, per exemple de formació, i també plantejar-se què es fa amb els que no respecten les normes. Les multes sempre són un mitjà expeditiu, però poden no ser efectives si no van acompanyades, per exemple, d'un curset de formació a l'estil dels que es fan fer als infractors de les normes de trànsit.
En definitiva, el coronavirus ha portat més gent a mirar cap a l'entorn més pròxim, i això és positiu. Però caldrà adaptar-se a aquesta nova situació i preveure totes les derivades possibles, com ja s'ha vist en el cas dels rescats.
