Rússia i la guerra dels aliments
Rússia i Ucraïna són exportadors claus de blat a escala mundial; en el cas de Rússia, s'hi afegeix la producció de fertilitzants, i en el d'Ucraïna, d'oli de girasol i blat de moro. La guerra entre els dos països, provocada per la invasió de l'exèrcit de Putin, cada dia que passa agreuja més l'abastiment global d'aquests aliments essencials. L'ONU ja parla d'"un any de fam catastròfica" si no es troba una solució amb celeritat. Segons estimacions dels experts, dels 195 països del món, almenys 34 (5 a l’Àsia i 29 a l’Àfrica) són incapaços de produir el seu menjar a causa de limitacions en l'accés a l'aigua o la terra.
La reunió aquest dimecres a Istanbul de delegacions militars dels dos països en conflicte amb la mediació de l'ONU i de Turquia busca desbloquejar la situació amb l'obertura del port d'Odessa, creant un passadís marítim. Actualment hi ha més de 20 milions de tones de blat en sitges a Odessa esperant poder viatjar. Ara mateix, els pagesos de tots dos països estan en plena collita i entre el juliol i el novembre és quan s'exporta el gruix del blat. El perill que no es pugui fer és elevat. Les converses en curs són, doncs, crucials. En depèn la fam al món.
La guerra d'Ucraïna ha desestabilitzat l'economia mundial, tant en el camp energètic, amb els països dependents del gas rus com a principals víctimes (per exemple Alemanya), com en el camp de l'alimentació, en aquest cas amb el continent africà en la posició més vulnerable. El blat d’Ucraïna i Rússia s’exporta principalment a l’Orient Mitjà i al nord de l’Àfrica. Rússia, afectada pel boicot d'Occident, està fent servir aquest doble xantatge com a força de pressió per aconseguir precisament minimitzar el boicot. El conflicte, i el destí de milions de persones, també es juga als despatxos. Des de l'atac rus, el món és més insegur i més precari. Però la situació, pel que fa al comerç d'aliments, ja havia empitjorat molt amb la pandèmia, amb la logística de la distribució i el mercat laboral clarament afectats. Cal no oblidar, a més, els efectes del canvi climàtic sobre la producció d'aliments. Ara mateix, els preus dels aliments bàsics s'han disparat (també a causa de l'increment de cost de l'energia) i el blat no arriba a destí.
En l’actualitat, el 25% del menjar per al consum humà es distribueix gràcies al comerç internacional, una situació difícilment reversible. Per tocada que estigui la globalització per la guerra i la pandèmia, no hi haurà més remei que tornar a activar el comerç. No es pot jugar amb la fam del món. Una altra cosa és treballar perquè en un futur aquest percentatge disminueixi, de manera que més països siguin capaços de respondre des de dins al gruix del seu consum alimentari, igual com ara s'està reenfocant la producció energètica en el mateix sentit. En tot cas, avui ja està clar que l'objectiu de l'ONU d'acabar amb la fam global l'any 2030 ja no és possible. Després d'uns anys d'avenços, des del 2015 la situació ha reculat, i ara ho està fent de manera accentuada per la guerra d'Ucraïna. L'acord per la sortida del blat ucraïnès d'Odessa és una absoluta prioritat.
