07/02/2022

La T-Mobilitat no té data, però segueix xuclant diner públic

2 min
Una recreació de com funcionarà la T-Mobilitat.

Si hi ha un projecte, tret del greu endarreriment amb les renovables, que demostra que és hora que tothom, administracions i empreses privades, es torni a posar les piles per modernitzar les infraestructures del país, és la T-Mobilitat . El desgavell en la gestió d'aquest canvi que ha de permetre actualitzar el sistema tarifari al nivell de la majoria de ciutats europees, amb targetes recarregables o bé virtuals –pagant directament amb mòbil–, és incomprensible. Els primers passos són de fa deu anys, el 2012, i ja en fa vuit que es va crear la unió temporal d'empreses SOC Mobilitat (formada per CaixaBank, Indra, Fujitsu i Moventia). Aquesta UTE havia de concretar i posar en marxa un projecte impulsat per les administracions públiques, que al capdavall són les que assumeixen el cost principal. Seria llarg enumerar els molts endarreriments , però només cal fixar-se (com queda clar en un nou informe jurídic per justificar els motius de l'administració per una nova modificació –la quarta– del contracte original) que ara mateix no se sap quan es posarà en marxa ni tampoc queda l'opció de fer marxa enrere. Al contrari, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha hagut d'avançar a l'adjudicatària fins a 14 milions d'euros –des del desembre passat ja se n'han pagat 10,6– per donar-li liquiditat i permetre que s'acabin els treballs. La raó és que CaixaBank, el soci financer, va amenaçar amb sortir del projecte la tardor passada. No són clares les raons per les quals finalment va continuar, però el fet és que ara ha estat l'administració qui ha avançat els diners.

És evident que les coses s'han fet malament –el sobrecost s'enfila ja gairebé al doble dels 58 milions d'euros previstos– i de moment no hi ha explicacions clares ni dels motius ni de les responsabilitats de cadascú. I malgrat tot, la urgència és posar en marxa el sistema abans que es torni a quedar obsolet. El funcionament actual amb targetes de cartró amb banda magnètica, propi dels anys 90, està tan desfasat que ja no hi ha companyies que hi treballin i ha de ser la mateixa ATM la que posa pegats quan alguna cosa s'espatlla. Tot plegat amb un cost anual d'uns 6 milions d'euros que s'haurien pogut estalviar si la T-Mobilitat, tal com estava previst, ja estigués en funcionament.

Aquí sembla que ha fallat gairebé tot, des de la part tecnològica fins a la direcció política del projecte. En aquest cas la cooperació público-privada no ha funcionat gaire bé, fins al punt que tots els implicats es donen la culpa els uns als altres en privat, sense expressar públicament les raons dels desacords. És veritat que canviar tot el sistema tarifari de transport pot ser complicat, però en altres ciutats està funcionant sense problemes des de fa dècades i no sembla que hi hagi hagut aquests impediments. Arribarà el moment de passar comptes però, per sobre de tot, el que cal ara és una direcció efectiva que posi terminis clars i realistes al projecte. La T-Mobilitat, que ara només funciona en proves en alguns àmbits, ha de ser una realitat com més aviat millor. I tots els esforços haurien de centrar-se ara en aquest objectiu.