Von der Leyen marca el camí de la UE
BarcelonaLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va aprofitar el discurs sobre l'estat de la Unió per marcar les línies estratègiques del que ha de ser el futur del continent en un moment decisiu com l'actual. A grans trets va detallar les propostes que feia temps que s'estaven cuinant dins de la Comissió Europea i que traslladarà als estats perquè les avalin: un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó i refinament) i un topall de 180 euros el megawatt hora d'electricitat generada per les renovables o la nuclear. Amb aquestes dues mesures, més l'augment de recaptació previst de les energies renovables, la Comissió confia a poder destinar 140.000 milions a rebaixar la factura de la llum de les famílies europees.
L'anunci arriba només 24 hores després que el PP votés en contra de l'admissió a tràmit de la proposició de llei presentada pel PSOE i Unides Podem amb una proposta molt similar, que fins i tot podria acabar subsumida per l'europea. Un cop més, els populars espanyols demostren estar molt lluny del posicionament dels seus correligionaris europeus.
Però tornant al discurs de Von der Leyen, potser la part més important no va ser aquesta, sinó la que va dedicar a advertir que la UE no pot repetir amb la Xina l'error que va cometre al dependre en excés del gas rus. La Xina controla la indústria global del processament de matèries primeres clau, amb un 90% de les terres rares i un 60% del liti. I això obliga la UE, segons Von der Leyen, a moure's per guanyar autonomia estratègica, per exemple, buscant nous socis proveïdors. El cas és que durant la pandèmia la Unió Europea va comprovar fins a quin punt era dependent de la Xina per a tota mena de matèries, per exemple medicines bàsiques com el paracetamol.
Un cop s'ha vist que el planeta està lluny de ser un món ideal i sense conflictes on el lliure comerç imposa la seva lògica, la guerra a Ucraïna demostra que la Unió Europea ha d'estar preparada per a qualsevol contingència. És a dir, ha de tenir recursos propis suficients per afrontar qualsevol mena de crisi, des d'una de sanitària fins a una d'energètica. Estar en mans de països amb règims autoritaris, sigui la Rússia de Putin, la Xina comunista o les monarquies del golf Pèrsic, comporta un risc massa gran. Els Vint-i-set han de mirar de diversificar al màxim tant les fonts d'energia com les vies d'abastiment, potenciar les interconnexions amb projectes com el Midcat i, sobretot, apostar per la investigació i la ciència perquè ens ajudin a resoldre alguns d'aquests problemes.
En aquest sentit, la descarbonització i la transició cap a una economia verda és més urgent que mai i representa una oportunitat d'or. El Green Deal ha de deixar de ser un eslògan per passar a ser una realitat, perquè les energies netes no només són necessàries per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també han d'ajudar a consolidar les democràcies liberals i els drets humans davant les petrodictadures i altres règims il·liberals.
