Vox i la impunitat dels franquistes
L'octubre del 2022 el Congrés de Diputats va aprovar l'anomenada llei de memòria democràtica, que actualitzava la llei de memòria històrica del govern Zapatero i anava un pas més enllà, i que, entre altres coses, declarava la il·legalitat dels tribunals franquistes d'excepció i buscava esborrar qualsevol rastre d'exaltació del franquisme de l'espai públic. Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, i a partir de la configuració de nombrosos governs de coalició entre el PP i Vox, s'ha produït una important entrada de franquistes desacomplexats a les institucions.
Els últims casos polèmics corresponen al govern de l'Aragó, on ha transcendit que el vicepresident, Alejandro Nolasco, és autor d'un llibre elogiós amb la División Azul (el contingent espanyol que va combatre al costat dels nazis durant la campanya russa) i que la directora general de Justícia, Esmeralda Pastor, apareix a les seves xarxes socials amb la bandera preconstitucional i lloant la "política social" de Franco. També el director general de Caça i Pesca, Jorge Valero, ha elogiat el fundador de la Legió, José Millán-Astray i el mateix Franco. El cas és que aquestes persones han estat posteriorment confirmades en el càrrec pel president aragonès, Jorge Azcón, del PP, que se suposava que era de l'ala moderada del partit.
El mateix que a l'Aragó està passant també al País Valencià, on el vicepresident, l'extorero Vicente Barrera, li va posar Caudillo de nom al seu cavall, o a Castella i Lleó, on el també vicepresident Juan García-Gallardo ha lloat sense embuts el cop d'estat del 1936. Es pot caure en la temptació de pensar que tots aquests casos no tenen una incidència real en la societat, però això seria fals. Hi ha un cas recent que exemplifica com s'ha d'actuar davant de la banalització del feixisme i que demostra que no se'n pot deixar passar ni una. El tenista alemany d'ascendència russa Alexander Zverev va aturar un partit al US Open quan un espectador va cridar "Deutschland über alles" ("Alemanya per sobre de tot"), una frase que va ser esborrada de l'himne oficial del país perquè s'identificava amb el nazisme. Zverev va recordar a l'àrbitre que aquella era "la frase més famosa de Hitler" i que allò era "inacceptable" i "increïble". La seguretat es va endur l'espectador enmig de l'aplaudiment del públic.
Mentre a Alemanya hi ha una consciència molt clara que no es pot banalitzar el nazisme, a Espanya es considera fins i tot simpàtic cantar el Cara al sol en un casament. Fins ara la llei de memòria democràtica no ha tingut un efecte dissuasiu real, i els franquistes es poden expressar sense problemes i fer apologia de la dictadura fins i tot des de les més altes institucions. Com a conseqüència, cada cop més joves poden arribar a pensar que el franquisme va ser un règim acceptable i fins i tot atractiu. El govern espanyol hauria d'actuar amb totes les armes jurídiques que tingui al seu abast contra aquests personatges i contrarestar la seva propaganda de caràcter feixista si vol que Espanya sigui realment una democràcia sana.
