CRÒNICA
Microsites 11/06/2016

De Gràcia a Grècia i a l’hotel de Varufakis

Com que Nou Barris sembla que està de moda entre els partits ansiosos de seduir indecisos i com que a Ciutadans li han retret no haver fet més mítings a l’aire lliure en eleccions anteriors, és el lloc ideal perquè el partit taronja hi faci el seu primer gran acte de campanya a Catalunya

2 min
Un jove d’Arran va interrompre l’acte de C’s.

BarcelonaCom que Nou Barris sembla que està de moda entre els partits ansiosos de seduir indecisos i com que a Ciutadans li han retret no haver fet més mítings a l’aire lliure en eleccions anteriors, és el lloc ideal perquè el partit taronja hi faci el seu primer gran acte de campanya a Catalunya. Al Parc Central del barri se senten els assajos per megafonia. “Quan entri el jefe apugeu el volum de la música”, diu un regidor molt atrafegat. La música està certament ben triada: són els acords d’un piano, compassats i serens, lluny de fanfàrries tronades i himnes generacionals una mica llauna. Sento uns simpatitzants que li retreuen a Matías Alonso haver polaritzat massa la campanya electoral: “Hem d’estar al centre, com una roca”. “Si ho fem bé serem molt importants, fins i tot serem claus”, els respon ell.

Per començar els parlaments obre foc Toni Roldán, que ve a ser el Rufián de Ciutadans: veu radiofònica, posat seductor, impostació màxima. Critica els dos partits “vells i caducats” de la política espanyola i s’oblida que van acordar un pacte de govern amb un d’ells. També menciona Grècia -“el fracàs de Tsipras”-, una presència que serà recurrent. Inés Arrimadas treu un altre santcristo gros: “No pot ser que les decisions més importants de Catalunya es prenguin en una assemblea de les CUP”. També rep Ada Colau per haver pagat un hotel de luxe a Varufakis durant la seva recent visita a Barcelona. És igual si el mateix exministre grec ha demostrat que les factures del viatge i l’allotjament de les dues nits van a anar a càrrec personal seu.

L’alcaldessa apareix també en el parlament d’Albert Rivera arran de la gestió del conflicte de Gràcia: “Trias pagava el lloguer, Colau volia comprar el local”. Menciona la família Pujol -potser el seu tema preferit- i critica Pablo Iglesias pel seu catàleg de mobles. Durant el seu parlament dos espontanis intenten rebentar l’acte. El primer, independentista, és silenciat amb unes quantes empentes i un parell de cleques; el segon, indignat i anarquista, s’ha passat amb les cerveses del vermut i no s’entén gaire què diu. Els dos mereixen la mateixa valoració: “Els que no respecten la llibertat tenen un problema amb nosaltres. Benvinguts a la democràcia!”

Passejant per darrere de tot veig Jordi Cañas -que és com aquells ex que mai marxa del tot- mirant-s’ho amb aquella cara d’estar sempre rient-se de tot i, caram!, també hi és aquella senyora gran que es va fer viral renyant els okupes de Gràcia i cantant-los les excel·lències de la propietat privada.

Mentre marxo, sento Rivera parlar bé de Matteo Renzi i Manuel Valls i reivindicar la capacitat de Ciutadans de poder donar la mà a l’esquerra i a la dreta. Vaja! Això què vol dir? Al centre, com una roca. ¿El pactòmetre taronja ja no té filtre?

stats