Al trident ja només li falta una pota
BarcelonaEl trident ja no coixeja, tot i que li continua faltant una pota. En les dues últimes jornades, Messi i Suárez han recuperat l’estabilitat, però encara falta Neymar, que deambula erràtic pel terreny de joc des de fa setmanes. Després que Messi fes l’esperat gol 500 contra el València, ahir va ser el torn de l’uruguaià, que va marcar a Riazor el seu quaranta-novè gol en 48 partits, i ja supera els registres del brasiler Ronaldo Luiz Nazário la 1996-1997 -es va quedar en 47- i ha igualat els seus millors números a l’Ajax, quan el 2010 va acabar també amb 49 gols en 48 partits.
Amb el seu segon pòquer d’aquest curs, Suárez va esvair -temporalment- els dubtes que persegueixen el Barça en aquest tram de temporada, en el qual l’equip de Luis Enrique ha deixat escapar onze punts d’avantatge sobre els seus perseguidors, tant l’Atlètic de Madrid com el Reial Madrid. L’uruguaià va participar en 7 dels 8 gols, ja que l’assistència a Rakitic la va donar ell, aixecant el cap i situant la pilota mansa per a l’arribada del croat al segon pal; també va regalar el gol a Messi després d’una gran maniobra, trencant el seu marcador amb un cop d’esperó, i va deixar que Neymar esbossés un lleu somriure enmig d’una nit de gest sorrut. Només Bartra es va desentendre de la festa particular de Suárez.
El gest de ràbia, d’alliberament, del futbolista uruguaià després d’obrir el marcador, en un ball passional amb Sidnei a l’interior de la petita, va servir per exorcitzar tots els fantasmes. El grup, fràgil mentalment durant l’últim mes de competició, per fi arrencava un partit amb escenari favorable, sense haver de remar a contracorrent com li ha succeït contra l’Atlètic de Madrid, la Reial Societat i el València.
Neymar s’embolica
Suárez, la peça del trident que millor ha resistit la recent sotragada, va tornar a ser el jugador insistent en el desmarcatge, incansable a l’hora de buscar l’esquena dels centrals, buscant sempre el forat i estirant la defensa gallega perquè els assistents tinguessin més temps i espai per pensar. “S’havia de guanyar”, va reconèixer encara sobre la gespa de Riazor, intentant verbalitzar les raons del canvi radical que va viure el Barça després d’encadenar 39 partits sense perdre: “Som éssers humans, no som màquines, estem més junts que mai”.
El davanter sud-americà va trobar en Messi el seu soci predilecte, rememorant una connexió que s’havia extingit sobtadament. Contra el Dépor l’argentí va recuperar la seva versió d’escaire i cartabó, dibuixant passades que només ell visualitza, llançant l’equip al costat d’Iniesta, l’altre futbolista que va generar superioritats a la medul·lar amb el seu elegant futbol. Messi, encara sense l’exuberància física que li permet deixar enrere rivals en la conducció, va semblar que recuperava ahir la precisió perduda, la millor notícia per a Suárez i per al barcelonisme.
Neymar, en canvi, no es troba. El brasiler no defuig la responsabilitat, busca la pilota, però està col·lapsat i ahir va tornar a embolicar-se tot sol. El seu futbol, àgil i irreverent per definició, té un nus que l’ofega. Neymar s’equivoca en l’elecció i l’execució. No li surt res. Quan va a xutar amb l’esquerra, la pilota li toca a la bota dreta i fa un misto estrepitós. Els controls s’escapen. Les conduccions s’estavellen sempre en un rival. A Riazor el brasiler estava frustrat, fins que Suárez, el millor terapeuta per als seus dos companys, li va regalar un gol per intentar desfer el nus que té el seu futbol. Ja només falta una pota.
