29/11/2020

El millor homenatge a la història del Barça (4-0)

5 min
Messi homenatjant Maradona amb una samarreta de Newell's de l'època en què el segon hi jugava

BarcelonaPoques coses incomoden més que una festa d’aniversari amb cares llargues. El Barça, que bufava espelmes, es mereixia tenir la festa en pau el dia en què, de pas, s’acomiadava de Maradona. És cert, el pas del geni de Villa Fiorito pel Barça no va ser un èxit, però les cicatrius també expliquen la història d’un club. No es poden ni s’han d’amagar. I la festa, plena de mostres de complicitat i rialles, tenia reservada una sorpresa final amb el gol de Messi, que portava a sota de la samarreta del Barça la seva segona pell, l’equipació del Newell’s Old Boys que el 1993 va portar Maradona. Una festa d’aniversari gairebé rodona, ja que al Barça ara mateix sempre falla alguna cosa. Contra l’Osasuna va lesionar-se de nou un defensa central, Lenglet, tot i que no és una lesió tan greu com la de Piqué. Koeman va acabar el partit amb Mingueza i De Jong a l’eix de la defensa, improvisant com podia.

En 121 anys el club les ha vistes de tots colors, tot i que no és normal veure el Barça perdut a la classificació, més a prop de la part baixa que del liderat. Si el rumb a la Champions sembla segur, a la Lliga equivocar-se ja no és una opció. Calia guanyar. I així va ser. Una golejada plàcida tan important perquè permet mantenir-se vius a la Lliga com pels camins explorats per Koeman. El seu Barça, amb Martin Braithwaite de davanter centre, va jugar bé, en un partit en què Mingueza es va seguir consolidant i Griezmann va seguir convertint la gespa en l’escenari on defensar-se de les crítiques. Millor parlar a la gespa que fora, oi?

El millor homenatge del Barça a la seva història (4-0)

Per guanyar, Koeman va omplir la gespa de jugadors amb talent. Segueix sense apostar pel 4-3-3, però mai abans havia fet jugar plegat un equip tan ofensiu, amb tants futbolistes que acostumen a mirar endavant de manera obsessiva. Pedri, que abans de ser major d’edat ja viu exàmens que molts adults suspenen, va jugar en el doble pivot al costat de Frenkie de Jong amb la tasca de fer arribar la pilota a una segona línia temible, amb Griezmann, Messi i Coutinho. Tres espases de primer nivell, tres homes que han guanyat de tot però que no sempre s’han entès. Però contra l’Osasuna sí que van saber dialogar amb la pilota al peus. I si l’aposta va sortir bé en part va ser gràcies al menys mediàtic de tots, Braithwaite. El danès, després de marcar un parell de gols a Ucraïna, va ser premiat per Koeman amb la titularitat. I amb un davanter pur el Barça va atacar millor. Braithwaite ha necessitat lesions, una planificació esportiva horrible, una pandèmia i una crisi econòmica per poder ser titular. Els astres s’han alineat a favor seu. I ell ho sap i aprofita aquesta oportunitat amb una passió que el converteix en un futbolista fàcil d’estimar. El danès encarna aquella gent treballadora, amb menys talent que d’altra però que no defalleix fins que supera tots els obstacles.

Mingueza, consolidat

I seu va ser el primer gol, tan lleig com valuós, dins de l’àrea, després de rematar dos cops, el segon amb el genoll. Un gol que obria la llauna i premiava els insistents atacs d’un Barça alegre a dalt però encara una mica inestable al darrere. L’Osasuna hauria pogut fer mal en alguna aproximació, però els seus atacs van servir per posar una nota alta a Mingueza. El jove central de La Masia, tal com fa Braithwaite, sap que en condicions normals no estaria jugant. I, per tant, ho dona tot per fer que aquests dies li obrin les portes a un futur millor. Al descans, de fet, la feina semblava feta, ja que Griezmann, després d’una gran jugada col·lectiva liderada per Messi, va inventar-se un gol preciós des de la frontal. El segon gol en dos partits del francès, que parla per fi amb fets. Una volea deliciosa en què va picar la pilota amb ràbia, espolsant-se pors de sobre.

Conscient que el Reial Madrid sembla tan inestable com el Barça, l’equip de Koeman va autoregalar-se en una data especial un triomf plàcid. Li calia, a la Lliga. De fet, Koeman va preferir evitar riscos i, un cop va veure que els tres punts no s’escaparien, va enviar Pedri a la banqueta al descans per fer jugar Busquets al costat de De Jong: una mica més de ciment per evitar prendre mal. Però l’Osasuna en cap moment va espantar un Barça endollat que va marcar el tercer gol gràcies a Coutinho, tot i que la feina l’havia fet Griezmann, que havia recuperar la pilota i donat l’assistència. El francès, còmode amb Braithwaite, va connectar bé amb el brasiler i també amb Messi. De fet, mai abans Griezmann i Messi s’havien passat la pilota aquesta temporada. Detalls que expliquen els partits.

L’argentí, de fet, va ser el millor. I no ha parat fins a dedicar-li un gol a Maradona, l’home que en el seu moment va afirmar que seria superat per aquest menut futbolista de Rosario. El tècnic que després el va dirigir a la selecció argentina i que finalment va acabar una mica allunyat d’ell. De vegades cal enfrontar-te als teus ídols, al teu pare, per créixer. I Messi va fer-ho amb Maradona, un exemple per tenir present, per saber què pot passar-te quan l’èxit et supera. El futbol és una bona lliçó de vida, i Messi la va tenir present contra l’Osasuna. El seu lideratge va ser deliciós, sense estridències. I així, un argentí, Messi, amb el dorsal 10 a l’esquena, va ser qui millor va entendre el partit. Hi va posar la qualitat i va tancar la festa amb un gol preciós.

Un gol que li va permetre mostrar al món la sorpresa que tenia preparada, la samarreta que Maradona va portar al Newell’s el 1993, quan el petit Leo, de sis anys, es fregava els ulls camí de l’estadi de la mà del seu pare per anar a veure com el millor jugador de tots els temps debutava amb l’equip leproso en un amistós contra l’Emelec. Messi, que va veure Maradona en directe de petit, va tancar un cercle amb les dues samarretes unides. Una manera de tornar a ser nen, de recordar aquells anys en què segurament no es podia imaginar que un dia pujaria al tron de Maradona, desafiaria la seva fama i obriria el debat sobre qui ha sigut el millor en l’art de marcar gols amb una pilota.