Ferran Torres encara no és barat

Ferran Torres és un dels davanters amb més projecció que hi ha al mercat. És polivalent, golejador i atrevit: abandona un club candidat a guanyar la Lliga de Campions per formar part d'un equip en construcció i que enguany lluitarà per l'Europa League. A més, la seva irrupció a la selecció espanyola, a les ordres de Luis Enrique, s'amaneix amb uns grans guarismes: 12 gols en 22 partits.

L'aposta il·lusiona i genera un consens similar al de Frenkie de Jong fa uns anys, si bé el neerlandès va aterrar al Camp Nou –deixant el PSG i el City amb un pam de nas– després de ser el pal de paller d'un semifinalista de Champions, l'Ajax de Ten Hag. El paper de Xavi Hernández serà vital per potenciar Torres. De Jong va arribar a un Barça diferent, molt més jerarquitzat, amb menys quota de poder per a l'entrenador, i ara en paga les conseqüències.

L'extrem valencià, a més, apuntala la generació que abandera Ansu Fati i, encara que ja no sigui adolescent, quadra al dream teen que ven el Barça per tots els seus canals. Ve amb ganes, amb tot per triomfar i amb atributs que clarament apugen el nivell d'una davantera molt minvada els últims mesos, des de la marxa de Messi i l'estalvi salarial amb Griezmann fins a la retirada recent d'Agüero. Lluny queda ja la polèmica sortida de Torres del València, en què va malparlar de Dani Parejo i va deixar la sensació, expliquen des de la capital del Túria, que es creia "massa bo". Ara els números l'avalen. És indiscutible que s'ha revaloritzat.

El preu que paga el Barça no s'acosta a les morterades de desesperació que es van abonar per Coutinho, Dembélé o Griezmann. Tot i això, l'operació deixa ben parat el City, que s'emporta més del doble (només amb el fix) del que va invertir el 2020 per endur-se'l del València. El primer gran fitxatge de Joan Laporta no és barat, de moment. I s'ha fet amb deute, no amb ingressos. No passa res per dir-ho.

Refresquem les xifres. Són 55 milions fixos i un desplegable de variables. El més fàcil és en cas de renovació: 7 milions haurà de pagar el Barça al City si Torres allarga o millora el seu contracte. Després hi ha dos bonus de 5 quilos cadascun en cas de Champions i Pilota d'Or. Després, si el futbolista no renova i el Barça el ven per més de 55 milions, el City en percebrà 10. El més discutible de l'acord és el fix, que és bastant alt. Els variables són variables, i no el teatret aquest de pagar bonus per partits jugats o per classificar entre els quatre primers, tan habitual amb l'anterior junta. Bona feina d'Alemany en la negociació amb els citizens i de Reverter en la definició d'un tracte econòmic amb el jugador que ens consta que és assumible malgrat la situació econòmica del club.

Ara el partit es jugarà en altres fronts. Amb Torres de baixa mèdica, el Barça es treu pressió en la recerca de solucions per poder-lo inscriure a la Lliga. No n'hi haurà prou només amb la renovació de Dembélé, si és que s'acaba signant. Caldran gestos més poderosos, com les sortides d'Umtiti o Coutinho. Si no, sempre quedarà el comodí de CVC, amb les derivades institucionals que això representa.