Copa Amèrica

Leslie Ryan: "Barcelona és la ciutat ideal per a la Copa Amèrica, però la gent encara no ho sap"

Directora de la 37ª edició de la Copa Amèrica

6 min
Leslie Ryan, directora de la Copa America de vela, Port de Barcelona.

BarcelonaFa dos anys, Leslie Ryan va arribar a Barcelona amb el seu gos, un husky. «No porta gaire bé el clima, massa calor. Jo sí. Pensa que soc irlandesa, i a Irlanda celebrem com bojos un dia que faci sol», explica. Ryan és la directora de la 37a edició de la Copa Amèrica. Cada dia baixa en transport públic de Sarrià, on viu, fins al World Trade Center, davant del mar, on té el despatx. A un any per a l’inici de la competició de vela més famosa del món, es troba amb l’ARA al Saló Nàutic.

Falta un any per a la Copa Amèrica. Quin és el balanç de la situació?

— Molt positiu. Som on volem ser. Coneixem millor l’escenari. Coneixem al detall els llocs on es farà tot i tenim molt bona relació amb les autoritats. El Port, la Generalitat, l’Ajuntament, el govern espanyol... Encara queda molt per fer, cert. A vegades em desperto angoixada pensant en tot el que cal fer. Però estic segura que oferirem un esdeveniment increïble. La millor Copa Amèrica de la història. A més, ara ja tenim els sis equips entrenant cada dia aquí. I quan els veus navegar, t’adones que ja estem a prop. Pensa que el meu primer any a Barcelona, a l’aigua no passava res. Tot es feia als despatxos.

¿Ha estat difícil, posar en marxa la competició?

— No, la col·laboració amb les autoritats ha estat positiva. Cada lloc on s’ha fet la Copa és diferent. La seva cultura, l'esperit, la llengua... però també la disposició dels espais. Aquí el repte és molt bonic. Jo estic enamorada del port de Barcelona. Els ports britànics són grisos, avorrits. En canvi, aquí ets a tocar de la ciutat, amb un munt d’edificis antics elegants. I al voltant hem pogut posar les bases dels sis equips. Els equips tenen la seu en espais que després de la Copa s’obriran a la ciutat. Estem intentant crear una experiència a la zona del Port Vell que permeti que Barcelona torni a mirar cap al mar, tal com vol l'Ajuntament. No parlo del turisme, parlo de la població local. Ara que tenim el Saló Nàutic al Port Vell, per exemple, et pots fer una idea de com serà, ja que aquí hi haurà la principal zona per a aficionats d’aquí un any.

La Copa Amèrica és una de les principals competicions esportives del món, però poca la gent la coneix a casa nostra...

— Sí, cert. A Sarrià a vegades explico a la gent la meva feina i no saben de què els parlo. Encara tenim molta feina per fer en aquest aspecte. Hem d’explicar-nos bé, ser didàctics. Parlar d’aquests magnífics vaixells que volen sobre l’aigua. No cal fer-ho massa complex. En una ciutat amb tants visitants, molta gent s'acostarà als espais que estem preparant per simple curiositat. He descobert que a Catalunya la gent té una gran força organitzativa, que sempre es fan coses, que la gent va als llocs. Programarem concerts i farem una oferta gastronòmica per atraure la gent i que així coneguin la vela. I els que ja la coneixen, doncs aquests ja venen segur.

Quan l’equip de Nova Zelanda va començar a buscar una seu on fer la Copa el 2024, trencant amb la tradició de fer-la a casa seva, Barcelona no s’havia ofert. Com va anar el procés?

— Al principi, Barcelona estava a la nostra llista de 16 possibles seus. És una ciutat emblemàtica a Europa i també és coneguda pels esdeveniments dins del món de vela. Jo hi havia vingut molts cops per fer regates transatlàntiques amb grans vaixells. I queda el llegat dels Jocs Olímpics, esclar, així que era a la nostra llista, juntament amb València. Era en plena pandèmia i tot costava molt, però ens vam posar en contacte amb cada ciutat de la nostra llista per veure què deien. I Barcelona no ho tenia previst, a diferència de llocs que van oferir-se ells, com Màlaga. Ara bé, ràpidament es va crear un canal de comunicació amb Barcelona. Va ser una sort. Des del punt de vista operatiu, és el lloc ideal per celebrar la Copa Amèrica, tot i que molta gent encara no ho sap. És al sud d’Europa, ben comunicada, amb bona fama, amb opcions d’acostar la competició a la gent. I amb un bon camp de regates, amb aigua prou profunda i vent a prop de la costa.

La Copa Amèrica va aconseguir una fotografia difícil de veure, amb Ajuntament, Generalitat i govern central units...

— Sí, ens ho ha dit molta gent, que normalment les coses no van així. Però per a nosaltres tenir acords és clau, ja que ens cal parlar amb totes les autoritats: uns gestionen les aigües, d'altres algunes instal·lacions, d'altres el turisme... Diria que el 50% de la meva feina és aconseguir autoritzacions, permisos, llicències, ús de l'espai, així que tenir aquestes entitats al nostre costat és vital. De fet, va ser clau descobrir que ja existia un pla per modernitzar i obrir a la població el Port Cell, així que s’ha fet la Copa per accelerar-ho i permetre que espais com la llotja de venda de peix pugui reformar-se i obrir-se a la gent abans del previst, per exemple.

Com comença la seva relació amb el mar?

— A casa. Jo soc de Dublín i el meu pare era un gran amant de la navegació. De petita jo volia tenir un cavall i ell es posava seriós, s'enfadava perquè volia que me n'anés a navegar amb ell. Recordo que ja seguia la Copa Amèrica i em parlava dels vaixells i la seva història. Anys després vaig entrar a treballar en una empresa de màrqueting de Londres i em vaig especialitzar en l’àrea esportiva. Teníem clients com la UEFA. I de sobte, va arribar com a client l’equip britànic que participaria a la Copa Amèrica. Com que jo era una malalta de la vela me'n vaig encarregar i en pocs temps ja treballava amb ells. Després, ja he dedicat tota la vida al mar, treballant amb l’equip britànic de vela i després dos anys amb l’equip de Nova Zelanda de la Copa Amèrica. Allà, la tradició que tenen és increïble. Arribes i el taxista t’informa de si els equips han navegat, del vent, tothom ho sap tot. Aquí l’espai és difícil de millorar, però cal fer-lo arribar a la gent. Ara, molta gent ja ens coneix. De fet, tenim moltes més peticions de voluntaris que places previstes. I dels voluntaris que van ser a la prèvia de Vilanova i la Geltrú, el 90% han demanat repetir d'aquí un any. Bon senyal, tenir tants voluntaris confirmats.

¿Aquest és el teu repte més gran? És una nova era per a la Copa Amèrica, diferent de les anteriors, amb una nova seu, però també el debut de la Copa femenina i la juvenil.

— Totalment cert. Una nova era. És un projecte molt ambiciós. Volem que sigui la copa que contamini menys, no pots mirar cap a una altra banda. Cal racionalitzar el consum d'aigua, no deixar empremta ecològica. Tots els vaixells de l'organització fan servir hidrogen, i els de competició, és clar, no contaminen perquè tot depèn de la força del vent i de les mans dels tripulants. A San Francisco es va fer una primera prova de la Copa juvenil i va ser bonic veure aquells navegants joves que ho donen tot. És bonic tenir el repte d'acostar aquest esport a la població, a la gent. Tindrem tres espais gratuïts, al Port Olímpic, al Port Vell i la zona de l'Hotel Vela, amb activitats i pantalles per seguir la competició. Molta gent no la coneix o creu que és avorrida, però el mar t'atrapa. Porta atrapant milers de persones des de fa segles.

Fa pocs dies es va fer la primera regata prèvia a Vilanova i la Geltrú. Va fallar el clima. Un dia massa pluja, i uns altres, poc vent.

— Va ser horrible, el dia del temporal. Els cables van quedar sota l'aigua, no es podia tocar res. En fi, la gent del mar hi estem acostumats. Però d'aquí un any serà diferent, ja que es dissenya un calendari amb molts dies pel mig buits que serveixen, precisament, per poder posar-hi les regates que no es puguin fer els dies previstos per culpa del vent. A Vilanova era diferent, teníem quatre dies, només. Pensa que d'aquí un any, la part central de la Copa serà de 68 dies. Primer amb les regates entre els cinc equips aspirants i finalment, el guanyador es veurà les cares amb el vigent campió, el Team New Zealand. Aviat pactarem amb els equips el calendari definitiu, que seria del 22 d'agost al 27 d'octubre.

Abans, aquest desembre, està prevista una altra regata preliminar similar a la de Vilanova i la Geltrú, però en aquest cas a Jiddah, a l'Aràbia Saudita. L'equip nord-americà va dir que no tenia previst anar-hi. Continua tot tal com està previst, tot i el conflicte entre Israel i Palestina?

— Sí, en principi segueix tot igual, amb tots els equips. De fet, l'Aràbia Saudita organitza un munt d'esdeveniments esportius, torneigs de futbol, de motor, un festival de cine... I en teoria tot tira endavant.

stats