"He patit situacions d’angoixa, però cap com aquesta a Rússia"

BarcelonaLa vida pot fer un gir de 180 graus en un tres i no res. David Muñoz estava gestionant els bitllets d’avió perquè la seva dona i la seva filla de gairebé quatre anys anessin a veure’l uns dies a Orenburg, on ell era l’entrenador de bàsquet del Nadejda, quan la guerra va esclatar. La prioritat del tècnic català va ser tornar a casa. “Quan va esclatar la situació van ser dies de neguit. Ells em transmetien que el conflicte duraria un període curt de temps, però jo anava veient tot el que passava. Ens van dir que tinguéssim paciència, que en una setmana se solucionaria. A poc a poc van anar graduant el seu discurs. Ens explicaven que la culpa era dels Estats Units, que volien militaritzar la zona de la frontera. Quan van començar a arribar totes les sancions i vaig veure coses que ens tocaven de prop, vaig anar a una entitat bancària i vaig traslladar tots els diners”, explica a l’ARA.

“Quan vam jugar contra l’Ekaterinburg vaig fer un cafè amb Miguel Méndez i Nacho Martínez, els seus entrenadors. El seu club els va transmetre que, arribat el cas, podrien sortir per un altre lloc del país. L’endemà les estrangeres del meu equip van decidir que marxaven i jo també vaig prendre la decisió. El club ho va entendre. Els hi vaig dir a les jugadores que jo no em posicionava políticament. «No us demano que ho entengueu, només que ho escolteu. Si el meu país està imposant sancions contra Rússia, heu d’entendre que jo no estigui còmode en terreny enemic», els hi vaig dir”, explica Muñoz.

L'estiu passat el català, que havia format part del cos tècnic de l’Uni Girona, va acceptar la proposta d’Eric Surís per ser el seu ajudant a Orenburg, però a l’inici de la temporada una situació personal de l’entrenador principal el va obligar a tornar a Catalunya i Muñoz va ascendir de posició. La trajectòria de l’equip estava creixent, però la guerra ho va canviar tot. “He patit situacions d’angoixa, però cap com aquesta a Rússia. És una sensació molt diferent de la tensió competitiva de guanyar o perdre. Durant la temporada vaig viure moments de tensió pels resultats, perquè el Nadejda d’Orenburg és un club que venia de disputar final fours de l’Eurolliga però que ara s’ha vist superat per rivals amb més pressupost. L’any passat van perdre la plaça a l’Eurolliga i al principi no ho entenien. Hi havia moments en què s’havia de guanyar tant sí com no, però això és esport”, assegura.

"Dos dies molt tensos"

“Fins que no ho vius no ho pots entendre. Els vols que anaven de Moscou a Istanbul es van disparar de preu i alguns espais aeris van quedar tancats. A més, el ruble va caure en picat. El club em va comprar bitllets per a 48 hores després, i van ser dos dies molt tensos. No estava tan nerviós com les meves jugadores nord-americanes, que volien sortir del país com més aviat millor, però no van ser uns moments fàcils”, reconeix Muñoz. Tot i viure a Orenburg, l’entrenador intentava informar-se amb mitjans de casa nostra. “Fins que no va esclatar, els russos no parlaven del tema. Jo estava informat a través de TV3. Ells ho tractaven gairebé com un moviment diplomàtic. La gent es pensava que Rússia esclafaria Ucraïna”, afegeix.

“Jo m’estava enviant correus electrònics amb el consolat perquè sabessin que existia. Quan la Federació Espanyola es va posar en contacte amb mi em vaig relaxar una mica. Em van transmetre que si la situació s’agreujava em traurien del país com fos”, recorda Muñoz. El tècnic estava content de com havia evolucionat la temporada. “El repte de passar de ser ajudant a primer entrenador va ser majúscul, perquè era la meva primera experiència fora de casa. L’idioma condiciona molt, perquè el nivell d’anglès de la majoria de jugadores russes és molt baix. Al final ja em trobava molt còmode i l’equip havia entès perfectament la dinàmica. Vaig marxar en el millor moment esportiu, i és una llàstima”, lamenta.

El seu record de Rússia ja mai serà igual, però intenta quedar-se amb la part positiva. “Fins al gener no vaig ni conèixer la ciutat. Entre els viatges i la preparació dels partits no tenia temps. Tot i que la ciutat està nevada des de l’octubre fins al març, la societat no s’atura. La gent fa vida normal, però moure't pel carrer és molt difícil per culpa del clima. Orenburg no em sembla especialment maca, però a Rússia hi ha ciutats espectaculars”, analitza. En el seu projecte de futur hi ha trobar una nova banqueta. “Una vegada ja he fet el pas de marxar a l’estranger, la meva intenció és continuar fent carrera dedicant-me a això. No em fa vertigen tornar a sortir, sigui de primer o de segon entrenador. Disfruto molt amb el que faig”, resumeix amb una passió pel bàsquet que s’encomana.