"Quan sonen les sirenes, tens 90 segons per refugiar-te"

Josep Maria Berrocal explica l'odissea que va viure quan van començar a impactar míssils a Tel Aviv

3 min
Shimon Mizrahi, president del Maccabi, baixant d'un autobús a València

BarcelonaQuan va esclatar la guerra entre Israel i Palestina, Josep Maria Berrocal, entrenador ajudant del Maccabi de Tel-Aviv, estava dormint amb la seva filla al mamad, una habitació que tenen de refugi que està totalment protegida i blindada. "Eren les sis i mitja del matí i, quan em vaig aixecar per anar al lavabo, vaig sentir un soroll al mòbil. Pensava que era alguna aplicació dels nens que s'havia quedat encesa, però eren els avisos de seguretat. Quan van començar a sonar les sirenes, ens vam adonar que passava alguna cosa seriosa. En un primer moment vam creure que s'acabaria aviat, com altres vegades, però quan vam veure les notícies, vam veure que la cosa era molt més seriosa. Dissabte vam sentir moltes explosions. Encara que estiguis tancat al mamad, sents els míssils", diu l'entrenador català.

L'inici de la guerra va arribar tan sols dos dies després que Berrocal, que s'havia desplaçat a Barcelona per enterrar el seu pare, retornés a Tel-Aviv. Tan sols 48 hores després d'esclatar el conflicte, la majoria d'integrants del Maccabi van abandonar el país i es van refugiar a Xipre, on van preparar el partit contra el València Basket. L'Eurolliga va canviar l'ordre previst perquè cap equip estranger hagués de desplaçar-se fins a Israel. "El que vindrà a partir de la setmana que ve no ho sabem. Hi ha moltes incerteses que hem de gestionar dia a dia. Nosaltres ens dediquem al bàsquet, que és la cosa menys important del que està passant. Jo intento mantenir-me positiu i afrontar la situació excepcional que estem vivint com un repte", recorda.

Josep Maria Berrocal durant un entrenament

Després de jugar a la pista del Panathinaikòs, el Maccabi es quedarà uns dies a Atenes. Els seus següents partits seran a Mònaco (dijous 26) i a Milà (dimarts 31). "Dins de tota la situació, estem bé. Em sento afortunat i segur, però al mateix temps trist i preocupat pel que passa a Israel, on tinc molta gent coneguda. La tristesa és molt gran. La gent del Maccabi i les nostres famílies intentem fer molta pinya. De por no en vaig passar, però sí molta inquietud fins que vam sortir del país", assegura Berrocal, que té dues Eurolligues amb el Barça al seu palmarès. La primera de l'any 2003, quan era ajudant d'Svetislav Pesic. La segona de l'any 2010, quan formava part del cos tècnic de Xavi Pascual.

"Els meus nens són bessons. Tenen set anys i mig i em pregunten per què hi ha guerra i quan deixaran de volar míssils. Els ha tocat viure coses dures, i no tinc respostes –analitza el tècnic, que quan estava al Prat ja es va implicar molt per ajudar Denis Lukashov, un jugador ucraïnès que vivia una situació límit–. El que estem vivint és excepcional, especialment quan vam estar a València. La seguretat va ser extrema. Hem de ser capaços d'abstreure'ns de tot el que està passant i centrar-nos en el bàsquet, però això és pràcticament impossible. Hi ha gent que se sent avergonyida per estar fora del país o per celebrar una cistella amb tot el que està passant. Hem de fer la nostra feina i separar l'esport de tot el que està passant, que és molt complicat. Hem de concentrar-nos en el que podem controlar", explica.

Dispositiu de seguretat per accedir a la Fonteta

"La situació actual és molt diferent de la que havíem viscut altres vegades. La gent ho intenta normalitzar, però molts estan en xoc. Totes les cases modernes tenen el seu refugi, una habitació segura. Quan sonen les sirenes a la teva zona, tens 90 segons per refugiar-te", resumeix. Berrocal demana respectar les decisions de cada jugador o integrant de la plantilla del Maccabi. "Entenc totes les decisions i els neguits que cada company pugui tenir", conclou.

stats