Ciclisme - Tour de França
Esports  /  Ciclisme 22/07/2023

Vingegaard, l'home tranquil que destrossa els rivals

El ciclista danès guanyarà a París el segon Tour de França consecutiu després d’un duel memorable amb Tadej Pogacar durant 17 etapes fins que l’eslovè va defallir

Robert Marcé
3 min
Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar

BarcelonaEl ciclisme és un esport de supervivència. I durant una gran cursa com el Tour de França es demostra quan arriba la tercera i última setmana. La lluita per la victòria final a la ronda francesa va durar 17 assalts, fins al KO de Tadej Pogacar a la dissetena etapa. "I’m gone. I’m dead [No puc més. Estic mort]" es va poder sentir que deia l'eslovè al damunt de la bicicleta gràcies al fet que, com a la Fórmula 1, es poden sentir les converses entre els ciclistes i els cotxes d’equip. Fins a la setzena jornada, abans de començar l’única contrarellotge del Tour, només 10 segons separaven el líder, Jonas Vingegaard –l’home de gel metòdic del Jumbo Visma–, de Tadej Pogacar –la rauxa i el showtime de l’UAE Team Emirates–. I la crono ho va canviar tot: l’espectacle el va donar Vingegaard, que llimava els revolts a les baixades i s’espremia al màxim a les pujades, a la millor contrarellotge de la seva vida, que havia preparat al mil·límetre amb el seu equip. Feia uns números tan bons que el danès es pensava que el seu ciclocomputador no funcionava. Però i tant que anava bé: victòria a la contrarellotge de 22 km i 1 minut i 38 segons de marge amb Pogacar al sarró. L’eslovè ja va mostrar un símptoma de defenses baixes i esgotament amb un herpes a la part esquerra del llavi el dia de la crono.

El Tour ha tingut tres parts: el principi als Pirineus francesos, amb la primera diferència de temps entre Vingegaard i Pogacar, el nus a la contrarellotge i el desenllaç a la darrera etapa dels Alps, on Pogacar va quedar buit, esgotat, sense força a les cames a la pujada del Col de la Loze, de 28 km. A l'Eslovè no li havia passat mai de perdre pistonada només a ritme dels millors quan la carretera picava cap amunt, sense els atacs durs que fan pujar les pulsacions de cop. No tenia feeling a les cames en una jornada en què el ciclista català Marc Soler, company d'equip, el va acompanyar fins a l’arribada a Courchevel. El ciclista de Vilanova i la Geltrú va ser el Wilson de la pel·lícula Nàufrag per a Pogacar en el pitjor dia com a ciclista. A l’aeròdrom va perdre tota opció de lluitar pel mallot groc que Vingegaard ha lluït des de la sisena etapa als Pirineus fins al darrer dia. Pogacar acabarà segon al podi de París després d’una penúltima jornada a la serralada dels Vosges en què ha aconseguit la victòria amb un darrer esprint entre ell i Vingegaard. Un atac que el mallot groc no ha pogut seguir després que l’eslovè hagi destapat la caixa dels trons per lluir-se el penúltim dia. El ciclista britànic Adam Yates aconseguirà la tercera posició a la general. Carlos Rodríguez, amb 22 anys i en el seu primer Tour de França, va guanyar una etapa a Morzine i finalitzarà cinquè a París tot i una lletja caiguda.

El treball d'equip de Vingegaard

Amb 26 anys, Jonas Vingegaard –que va començar tard en el món del ciclisme de competició– ha treballat amb el seu equip tota la temporada per guanyar el Tour. Objectiu assolit. El ciclista danès és un tipus senzill que es transforma amb un dorsal. I més si es tracta de guanyar Tadej Pogacar, amb qui l’uneix la rivalitat esportiva a la carretera i una relativa cordialitat al creuar la meta quan deixen de competir. L'un fa millor l’altre. Però una frase del danès després de l’explosió de Pogacar al Col de la Loze contextualitza com han arribat fins aquí. “Pogacar m’ha atacat durant 15 dies. Per la seva agressivitat vaig entendre que en algun moment explotaria. Els que disparen massa són insegurs i al final ho paguen”, deia Vingegaard al cor dels Alps.

Tadej Pogacar va caure a la Lieja-Bastogne-Lieja el 23 d’abril i es va fracturar el canell. Va estar un mes sense poder entrenar-se amb bicicleta i es va presentar a la sortida de Bilbao del Tour després de només un bloc d’entrenament dels dos previstos pel seu equip per afrontar la cursa francesa. Va començar amb atacs per reduir distància amb Vingegaard però sense regalar esforços com en el Tour del 2022. L’any passat a París també va acabar segon per darrere de Vingegaard i aquest any ell i el seu equip creuaven els dits perquè les forces aguantessin fins al final. El Tour de França és una competició de resistència, i durant 3 setmanes el ciclista danès Jonas Vingegaard ha demostrat que és el millor fins a aconseguir respecte dels seus rivals unes diferències al podi de 7 minuts i 29 segons amb Pogacar i de 10 minuts i 56 segons amb Yates. Unes diferències que feia dècades que no es veien al Tour. La fisiologia del ciclista sempre té el darrer cop de pedal. I la de Jonas Vingegaard és exquisida.

stats