El derbi del Madrid: bo per al Barça

BarcelonaEls comptes abans que es disputés el derbi al Metropolitano eren que, passés el que passés, tot anava bé al Barça. La teoria era la següent:

1) Si guanyava el Reial Madrid, bé per al Barça. Perquè si això acaba sent una Lliga de dos, els de Flick ja van demostrar la temporada anterior que en els duels tenen la moral menjada al Madrid. I en ple mes de setembre mig descartar un Atlètic a qui, a sobre, li entrarien tots els dubtes del món, encara millor.

2) Si empataven, bé per al Barça. Perquè guanyant el partit davant la Reial Societat d'aquest diumenge retallava punts el Madrid i allunyaven l'Atlètic.

3) Si guanyaven els de Simeone, bé per al Barça. Perquè una punxada del Madrid mai no pot ser mala notícia i l'Atlètic no semblava, per ara, ni de bon tros el rival més temible a la competició nacional.

Els comptes després que s'acabés el derbi són, també, tots positius per al Barça. Aquests són els fets:

1) L'equip de Xabi Alonso segueix desfent-se com un sucre igual que el d'Ancelotti quan es troba davant un rival amb cara i ulls que l'estreny. Ni joc, ni ànima. El cinquè gol de Griezmann va fer miques la teoria del quatre. Perquè quatre clàssics va perdre la temporada passada començant amb el 0-4 del Bernabéu a la Lliga que va marcar la temporada i quatre el va endossar per acabar el PSG al Mundial de Clubs sense despentinar-se a la competició que havia de servir per esmenar la campanya en blanc.

2) Ni Mbappé amb vuit gols, ni Vinícius millorant –no era gaire difícil–, ni la tornada d'un Bellingham a anys llum del futbolista que va meravellar la primera temporada va ser suficient per maquillar el desastre defensiu i el mal joc col·lectiu. Huijsen per dalt se les menja totes, Carreras es va arronsar i Valverde, que no sembla el mateix, va concloure el seu mal inici de temporada amb l'error que va suposar el cinquè gol atlètic. Per si no n'hi hagués prou, Militao s'ha lesionat.

3) L'Atlètic ja ha fet el seu partit de la temporada: guanyar el Madrid. I amb un resultat històric, a més: els blanc-i-vermells no marcaven cinc gols al veí des de feia 75 anys, en el 3-6 al Bernabéu del 1950. I malgrat tot, el seu crac, Julián Álvarez, va ser substituït de nou. Simeone té una tendència també històrica a fer-se enrere i, al final, el futbol és per a valents.