Esports 02/04/2021

Un derbi per recuperar la bandera d'un poble

La Reial Societat i l'Athletic Club, que aquest dissabte juguen la final de Copa pendent del 2020, van desafiar les autoritats fa 45 anys per honorar la ikurriña

Arnau Segura
4 min
Kortabarria i Iribar llueixen la ikurriña abans d'un derbi entre la Reial Societat i l'Athletic Club a Atotxa.
Disponible en:

Torelló"Hem autoritzat totes les banderes regionals menys la basca perquè no és una bandera regional. És una bandera separatista. És un insult. Abans de permetre exhibir aquesta bandera passaran per sobre del meu cadàver", accentuava, el maig del 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, Manuel Fraga Iribarne, aleshores ministre d'Interior i vicepresident d'un govern farcit d'hereus de la dictadura. El 19 de gener del 1977, però, menys d'un any després, la ikurriña era hissada a la plaça de la Constitució de Sant Sebastià. Gràcies, en part decisiva, a un derbi de futbol entre la Reial Societat i l'Athletic que, ara farà 45 anys, va servir per recuperar la bandera d'un poble. Aquest dissabte, quasi un any després del que tocava per culpa del coronavirus, i amb les graderies de La Cartuja de Sevilla buides de gent i de color, un dels enfrontaments històrics amb més solera del futbol europeu viurà una edició especial amb motiu de la final de la Copa del Rei del 2020 (21.45 h, Telecinco i DAZN). L'Athletic de Marcelino busca el segon títol de la temporada després d'haver aixecat la Supercopa d'Espanya al gener. La Reial d'Imanol vol guanyar el seu primer trofeu des del 1987.

L'autocar de la Reial Societat abans de partir cap a Sevilla per jugar la final de Copa.

El 1976 l'estat espanyol caminava lentament cap a la democràcia, i Euskadi sortia al carrer per reclamar llibertat i llibertats, amb un clam generalitzat a favor de la legalització de la ikurriña, proscrita des de la Guerra Civil. "A Vitòria havien mort treballadors i als estudiants els pegaven cada dos per tres, i nosaltres no volíem ni podíem limitar-nos a ser els nens macos als quals aplaudeixen per xutar una pilota. Nosaltres no vivíem a l'estratosfera, divinitzats i intocables com ara. Pertanyíem a la societat, formàvem part del poble, amb els mateixos sentiments, i estàvem descontents per l'opressió social i nacional. Tothom estava alçant la veu, i volíem aprofitar que la gent es fixa molt en nosaltres per donar exemple", diu Josean de la Hoz Uranga (Getaria, 1949), l'exjugador de la Reial que va idear el pla per mostrar la ikurriña en el derbi del 5 de desembre del 1976, des del seu despatx d'advocats, i un futbolista que en una ocasió anterior havia estat detingut en una manifestació. "A la caserna em van pegar tant com van voler i després un d'ells anava per botigues vanagloriant-se d'haver hostiat un jugador de la Reial", accentua.

La ikurriña la va cosir la seva germana, ja que, com que era il·legal, no se'n venien enlloc, i després de dinar a casa dels pares, a Getaria, el mateix De la Hoz la va portar cap a Atotxa, l'estadi de la Reial, amagada sota la roda de recanvi. La policia el va parar en un control rutinari just abans d'arribar al vell camp txuri-urdin i va escorcollar a fons el seu Fiat 128 Sport blau, obrint el portamaletes. "Era allà, efectivament, però no la van trobar", afegeix, somrient, un De la Hoz que era conegut amb el sobrenom de Trotski al vestidor i que un cop davant d'Atotxa va picar el finestral que donava al vestidor de la Reial per entregar "el paquet" a Salva Iriarte, company seu.

El pla s'havia teixit en secret, i una hora i quart abans de l'inici del partit, De la Hoz, Iriarte, Inaxio Kortabarria i Luciano Murillo, el capità local, van anar a buscar el capità de l'Athletic, José Ángel Iribar, per plantejar-li l'acció. "L'única condició que vaig posar va ser que havia de ser per unanimitat. I sí, tots hi vam estar d'acord. Era el moment de fer-ho. És el que havíem de fer", admet el porter (Zarautz, 1943), el jugador amb més partits de la història del conjunt de Bilbao. "Nosaltres no en sabíem res, només que passaria alguna cosa", afegeix Roberto López Ufarte (Fes, 1958), el segon màxim golejador històric de la Reial, tornant a aquell dia "grandiós" que va quedar com a "punt d'inflexió".

El túnel que connectava els vestidors i la gespa era "minúscul, estretíssim, i abarrotat de grisos", recorda Iribar, i per driblar la policia van posar la ikurriña a la bossa de les esponges i l'aigua miraculosa. Iriarte, suplent, la va portar fins a la banqueta, i De la Hoz, desconvocat per aquell partit, va saltar el mur que separava la grada de la gespa, la va recollir i la va donar a Iribar i Kortabarria perquè l'alcessin; al capdavant de les dues files de futbolistes.

Un 5-0 que va quedar en segon pla

Atotxa va explotar. "Ningú s'ho esperava. Recordo gent plorant. Somriures, càntics. I un sentiment terrible", rememora De la Hoz, que apareix a la foto que ha quedat pel record d'aquells fets tapat per la ikurriña, entre Iribar i Kortabarria. "Va ser un esclat d'alegria, d'entusiasme, d'emoció. Un clamor. Un moment apoteòsic. Increïble, impressionant, inoblidable, inenarrable. El 5 a 0 encara em fa mal, però recordo aquell derbi amb més orgull pel que va passar que tristesa pel resultat. Va ser una empenta i un impuls final per accelerar el procés de democratització i el de la legalització de la ikurriña", apunta Iribar, que recorda que durant el partit pensava en on dormiria aquella nit.

Però no va passar res, a part d'una amenaça de mort del Batallón Vasco Español a De la Hoz. "Jo havia de tornar cap a les grades i m'esperava una pallissa. Però no va passar res. Vaig pensar que potser el dia següent, o l'altre, però no va passar res. El govern civil va donar ordres de no intervenir; amb bon criteri, perquè les imatges haurien sigut molt dures. No podien fer-nos res", conclou De la Hoz. I així, aquella acció es va convertir en el primer cop des del final de la Guerra Civil en què la bandera basca es mostrava en un acte públic sense represàlies i, encara més, "en la legalització de facto de la ikurriña". Gràcies al futbol.

stats