Una generació única, un jugador etern
La generació d’or del barcelonisme va tornar a reivindicar la seva supremacia al futbol espanyol, aconseguint la seva cinquena Lliga de les set últimes disputades, el vint-i-tresè títol dels blaugranes en els seus 115 anys d’història. I, esclar, va ser Leo Messi, amb un remat precís, escorat arran de pal, qui va desequilibrar el duel contra l’Atlètic de Madrid. La glòria porta sempre el nom de Messi, ell és el termòmetre de l’equip, la figura que fa decantar sempre la balança cap al costat del triomf o del fracàs.
El Barça va certificar el triomf a l’estadi de l’últim campió amb un partit seriós, demostrant maduresa, silenciant un Vicente Calderón que va sucumbir a poc a poc al control d’un conjunt que arriba al tram final de curs amb una idea futbolística clara i definida. Els homes de Luis Enrique, tot i que no podien comptar amb Luis Suárez, no van voler esperar a l’últim sospir del campionat i van aconseguir el primer títol del curs abans de tancar la Lliga a casa contra el Deportivo, amb dues setmanes de marge per preparar la final de Copa contra l’Athletic i tres setmanes per preparar la final de Champions contra el Juventus.
Tot i que Giménez va avisar per primer cop a la sortida d’un córner, la paciència catalana a l’hora de tocar va anar apaivagant l’ímpetu matalasser i tirant enrere la pressió alta d’un bloc acostumat a penalitzar els errors rivals. Passat un primer quart d’hora de tempteig, Messi va sorgir enmig de la calitja sufocant per refrescar el seu equip amb un parell d’aparicions que va contestar Oblak. L’argentí hi era en totes, omnipresent i líder, símbol d’aquesta generació, accelerant les transicions en l’últim terç i sent sempre al lloc on anava la pilota, com si un imant els condemnés a trobar-se.
En una d’aquestes jugades, amb les ràdios i les xarxes socials fent-se ressò del triomf parcial del Madrid, Messi va dir prou. L’empat ja no servia i l’argentí va filtrar una passada a Pedro, que envoltat d’un bosc de cames rivals va aturar el temps, rememorant temps passats millors, per tornar la pilota a Messi, que va situar-la mansa al pal llarg d’Oblak. Després de múltiples ocasions, de reclamar un penal a Undiano Mallenco, Messi situava el Barça al davant i mirava fixament la seva setena Lliga des que va debutar amb Frank Rijkaard.
Amb l’avantatge al marcador, els blaugranes van controlar el duel i van sortir ràpid al contraatac a través de Pedro i Neymar, que va perdonar la sentència davant d’Oblak, però sempre llançats per un Messi imperial. Aquesta serà la Lliga de l’argentí, però també la del bloc, la d’un Barça que novament va deixar la porteria a zero i va demostrar que amb Luis Enrique ha tornat a ser un equip insaciable, una generació aplaudida ahir pel Calderón.
