Felicitat màxima del Girona, que torna a guanyar 150 dies després

GironaVa haver-hi una època en què guanyava tant que gairebé va deixar de donar-li valor. Però ara ho necessitava com l'aire que respira. Només el Girona sap com s'ho ha passat de malament durant els 150 dies que ha durat la penitència. Aquest ha sigut el temps que ha acumulat sense guanyar i que ha anat donant voltes al llit intentant trobar els motius que l'han fet canviar tant. Però, com a mínim, aquest vespre, dormirà en pau. Els gironins han sumat la seva primera victòria del curs contra el València (2-1) i surten momentàniament del descens.

Se la jugava Míchel el dia en què s'ha convertit en el tercer entrenador amb més partits de la història del Girona, 189, empatat amb un Pablo Machín que s'ho mirava tot des de la llotja. Un i altre, dos símbols de l'entitat, estaven a pocs metres de distància, patint per un club al qual han defensat amb tot el que tenien. El de Vallecas, que encadena tres jornades sense perdre, tindrà el que volia: temps.

A diferència d'altres dies, els gironins han trobat el camí del gol en els moments més importants. Sense gaires miraments, Vanat ha caçat una pilota morta a la frontal de l'àrea i l'ha endreçat a l'escaire. A vegades és tan fàcil com això: tenir un davanter que marqui gols. Amb l'ucraïnès, que ja va veure porteria a Vigo, el Girona ja ho té. Tot i que li falten massa coses i el camí de la permanència serà llarg. Quan el València s'ha despertat, immediatament després de l'1-1, Arnau ha rematat una jugada d'estratègia i ha allunyat fantasmes.

Moments d'alarma

Els mateixos que han sobrevolat durant tants mesos sense guanyar i han alterat completament la serenitat emocional. A Montilivi no s'està mai tranquil; tampoc avui, sobretot quan les aparences han fet creure que el partit estava sota control. Els de Míchel, amb un munt d'exemples a les espatlles, no ho poden pensar mai; però quan el rival ha trucat a la porta, s'ha descol·locat. Gazzaniga ha començat a escopir ocasions i ha resistit fins a tres vegades l'empat provisional amb l'ajuda de la fusta. Fins que Diego López l'ha enxampat i l'estadi s'ha vist completament desolat.

Ja hi tornàvem a ser. Però la sorprenent aparició d'Arnau, un miracle enmig del camí tan dur que travessa l'entitat, ha aturat el cop. Després sí: tothom enfilat al travesser, traient aigua com fos. Amb deu jugadors durant vint minuts per l'expulsió d'Iván Martín. Amb més mans de Gazzaniga. Amb un peu i un cap providencial de Vitor Reis. Amb Portu esprintant com un animal cada vegada que podia. Amb un temps de descompte de deu minuts. Amb un àrbitre que ha posat dels nervis, que ha expulsat també Francés per protestar una decisió des de la banqueta. Amb Míchel mossegant-se les ungles. I amb el Girona feliç, per fi, amb el xiulet final.