El Girona agafa la màquina del temps contra l'Alabès

GironaHa sigut quan s'ha vist amb l'aigua al coll que el Girona ha ensenyat que desitja mantenir-se a Primera, una voluntat que fins ara s'havia visualitzat amb comptagotes. Ja passa, això, que sovint no ens posem les piles fins que la necessitat ens ho exigeix. S'hi jugaven la vida, els gironins, que han derrotat l'Alabès (1-0) i surten provisionalment de la zona de descens. Els de Míchel, tal com volia el tècnic, han patit, lluitat i corregut junts. Potser no en aquest ordre ni en les mateixes quantitats, però ho han fet. La sort també ha aparegut en els moments ideals, aliada d'una victòria que prem el botó de pausa en el debat que existeix al voltant de la figura del líder de la banqueta. Míchel, de moment, no es toca.

Però no només ha estat qüestió de posar-hi energia, perquè el Girona també ha estat superior, futbolísticament, a un Alabès que no ha reaccionat fins a la segona part, després d'un triple canvi al descans. Els catalans, liderats per un descomunal Ounahi que s'entossudeix en convertir cada jugada en la millor de la temporada, han interpretat molt millor el pla i han col·leccionat ocasions a dojo per aconseguir un marcador molt més ampli. Malgrat el nerviosisme intern i extern pel fet de ser cuers, en cap moment no s'ha percebut cap mena de por. El que hi ha hagut ha estat desig i futbol. Com abans, quan tot era bonic. Qui sap si han agafat una màquina del temps per recuperar-lo.

Les dosis de fortuna han tingut lloc en dos instants claus. Just abans del gol de Tsygankov, una combinació entre Denis i Mariano que ha rematat molt innocentment el gallec i ha estripat l'eix defensiu blanc-i-vermell. I ja en el segon temps, Montilivi ha quedat glaçat amb una rematada a la xarxa de Blanco. Quan els visitants ja ho havien celebrat i la pilota estava quieta, al mig del camp, preparada per reprendre el partit amb empat, des del VAR han avisat l'àrbitre que hi havia fora de joc. No li ha calgut ni anar a repassar la imatge.

Gazzaniga, segona porteria a zero

Durant un tram del partit, els de Míchel, que no han afluixat la intensitat en gairebé cap moment, han lamentat no haver aprofitat alguna ocasió més per estar més tranquils. Però li costa un munt fer gols, al Girona. Stuani n'ha fet un, però també estava en posició antireglamentària. Ounahi ha fregat l'escaire amb un gran xut des de la frontal i una jugada de Bryan s'ha perdut per molt poc. A l'àrea pròpia, Gazzaniga ha estat molt atent en una sortida a peus de Mariano després d'una deixada enrere molt fluixa de Vitor Reis i també en un xut d'Aleñá, que ha blocat bé. És la segona porteria a zero de l'argentí aquest curs.

Més enllà dels noms propis i les oportunitats puntuals, del primer a l'últim gironí han mossegat com si el seu destí es decidís avui: guanyaven les segones jugades, s'imposaven en la majoria dels duels individuals, arreplegaven les pilotes dividides o que quedaven en terra de ningú. Míchel aplaudia. La graderia aplaudia. En definitiva, tothom remava. Ja s'han escapat massa punts de Montilivi, aquests s'havien de quedar aquí. Competint així, la permanència no està garantida, però com a mínim serà viable.