El Girona tanca la boca als que no donaven un duro per ell a Bilbao

GironaQuan el xut d'Ounahi, després d'impactar a la fusta, va entrar al fons de la xarxa, l'alegria va trigar uns segons a esclatar. Abans va haver-hi un silenci, acompanyat de mirades desconfiades. Va trigar poc a trencar-se, potser un parell o tres de segons, tampoc més. El temps just per comprovar que res ho esguerraria, que no hi hauria cap falta ni cap fora de joc que anul·lés la màgia. Gairebé va passar el mateix amb el xiulet final, encara que la victòria s'hagués escapat de Bilbao (1-1). Perquè pocs donaven un duro per un resultat positiu dels gironins. Potser, sent sincers, ni ells mateixos. Tots van respirar fondo, de camí als vestidors. Sobretot Míchel, que es va treure un pes gegant de sobre.

I això que una victòria del Girona no hauria sigut injusta, tal com va passar a Vigo. No es pot demanar tot, encara. A San Mamés el va penalitzar la falta d'encert (i una errada defensiva). Amb el marcador a favor seu des del minut 9, no va ser capaç d'aprofitar cap dels contraatacs generats en la primera part per lligar el primer triomf de la temporada. Van ser uns bons minuts, i no necessàriament de supervivència, que és el que s'entreveia. Els de Míchel volien la pilota i, liderats per Ounahi, van generar prou ocasions per no haver de conviure amb un marcador tan just. Ni Vanat, ni Van de Beek –que es va tornar a lesionar i va amplair la nòmina de baixes a la infermeria–, ni el mateix totterreny marroquí, ni Portu van encertar, cosa que va provocar la reacció d'un Athletic que, quan va poder, no s'ho va pensar gaire.

La solidesa defensiva dels blanc-i-vermells va saltar pels aires després d'una falta d'entesa entre Bryan Gil i Iván Martín just davant dels nassos de Jauregizar. El mig bilbaí va dir "sí, d'acord", va plantar-se a la frontal de l'àrea i la va col·locar lluny dels dominis de Gazzaniga. Valverde havia fet quatre canvis al descans i només era el minut 48. Però, en la celebració, a Jauregizar només li va faltar donar les gràcies als jugadors del Girona. Aquestes petites desconnexions provoquen malsons a Montilivi, que en veu cada jornada.

Complicitats entre fitxatges

Però Ounahi continuava tenint ganes de gresca. De moment és el fitxatge més complet. Defensa, ataca, assisteix i xuta. De fet, sembla que damunt del terreny de joc hi hagi més d'un Ounahi. Ha trobat en Vanat, una altra cara nova, el còmplice perfecte, intel·ligent per entendre les assistències que el seu company dibuixa per instint. No van desaparèixer ni quan l'energia se'ls acabava: van anar amunt i avall amb la llengua fora. Aquest era l'esforç que Míchel reclamava els seus homes. Van ser tots, i no només ells.

A la Catedral del futbol, un lloc on no pots puntuar si no ets intens, el Girona va ser solidari. Fins i tot Francés, novetat en l'onze, celebrava amb els punys alçats el fet d'anticipar-se a Guruzeta, a qui li impedia rematar. Així d'endollats estaven els gironins, que no es van espantar quan l'Athletic tenia les de guanyar. Ni al principi, amb el 0-1, ni amb l'empat i gairebé tota la segona part al davant. Laporte i Berenguer van tenir dues ocasions clares per provocar que la victòria es quedés a casa, negades per grans intervencions de Gazzaniga, el porter de confiança de Míchel, peti qui peti. A qui el punt, per cert, li dona una mica més de marge.