Jordi Ribera: “Res és innegociable, o no hauria de ser-ho”

BarcelonaJordi Ribera (1963, Sarrià de Ter) obre les portes de casa seva a l’ARA a 12 dies per a l’inici de l’Europeu de Croàcia. Fer de tècnic de la selecció estatal és la penúltima aventura d’un rodamon que va créixer a l’Asobal i es va consolidar al Brasil. El sarriarenc, metòdic, analitza el seu projecte en un menjador decorat amb desenes d’acreditacions i rècords.

¿Es pot preparar un cita d’aquesta envergadura en tan poc temps?

La finestra del Nadal és francament reduïda. La clau és que tota la feina segmentada sumi i et porti cap on vols. Has d’analitzar cada jugador per gestionar el seu desgast i dibuixar les rotacions. Si no, és complicat esprémer les individualitats i crear un col·lectiu homogeni. La planificació de tot el cicle olímpic t’obliga a establir ràpidament una regularitat.

Mana el creixement o els resultats?

Socialment estem obligats a guanyar. Has de rendir i alhora sembrar. Treballes pels números d’aquest gener i pels d’aquí sis o set anys, quan ja no sigui el seleccionador. D’ençà que soc aquí hi ha hagut entrades i sortides de jugadors. Ho hem de fer, hem de col·locar efectius de futur. Val la pena invertir-hi.

¿La mirada a llarg termini fa l’equip menys favorit?

Tu saps on entrenes i a què tens acostumat el teu entorn. Jo soc competitiu i sempre vull guanyar. Que quedi clar que construeixo una Espanya per fer medalles. Potser no diré públicament que vull ser campió perquè seria afegir una pressió innecessària. Crec que l’objectiu és aspirar a les semifinals.

¿Espanya té talent jove per mantenir la dinàmica dels últims anys?

Som campions i subcampions del món júniors i juvenils. La salut de la base és excepcional, però això s’ha de saber gestionar. Una cosa és el nivell competitiu d’aquests equips i una altra la seva projecció. Nosaltres podem ser millors ara, però el rival pot tenir més recorregut per les seves característiques.

¿L’actual Asobal beneficia o perjudica el projecte?

És positiu que els joves agafin experiència molt de pressa. Però si volem formar bé els jugadors, necessitem que la competició millori. Hem de saber si un bon jugador d’aquesta Lliga mantindrà el nivell en un context de més exigència.

¿L’empat del Barça a Guadalajara parla d’una millora general?

Hi ha un creixement, però els blaugranes encara estan a un altre nivell. L’empat va ser una cosa puntual. Tots els equips que juguen la Champions pateixen. Passa factura, i el Barça no n’és una excepció. Que l’equip hagi tingut una relliscada és normal. Segurament el que no era normal era mantenir-se invicte durant quatre anys. Tothom té dies en què no surt res.

¿Els dubtes que ha generat el Barça han accelerat el relleu de Víctor Tomás?

La seva absència per a l’Europeu no ve determinada pel rendiment del seu club. És una cosa natural, no hi ha res més. L’extrem dret té un grup de jugadors que poden anar a la selecció i jo n’haig d’escollir dos. Jo entenc que l’absència de Tomás pugui ser com un trauma per a molta gent.

Per què? ¿Els jugadors estaven massa acostumats a repetir convocatòries?

La gent hauria d’entendre que formar part de la selecció és un premi. Aquest sentiment de rotació hauria de ser més menys radical. Si no hi soc en alguna convocatòria no passa res, ja hi tornaré. L’equip estatal no és com un club, no firmes un contracte. Has de mirar la convocatòria i si hi ets, perfecte.

¿Ho parla amb els jugadors?

No soc gaire de parlar. Tampoc trobo sentit a fer una trucada per justificar una no convocatòria. Què diré? És una conversació ximple. Si tinc un problema amb algú sí que ho parlo personalment. No ho he fet amb Tomás en aquest cas. La primera vegada que vaig deixar-lo fora sí, perquè em va arribar per diferents vies que volia ser-hi.

La situació política va esquitxar el grup per unes declaracions d’Arnau García. Aquests enrenous l’afecten?

A la selecció no hi pot haver discriminació de cap tipus. Els seleccionats són aquí perquè tenen el passaport pertinent. Només deixaria fora del grup algú que m’ho demana. Jo soc un entrenador molt clar amb aquestes coses.

¿Sempre ho ha sigut? ¿Els tècnics canvien?

Crec que sí. L’entrenador ha de ser una porta oberta al coneixement. L’has de saber seleccionar, això sí. Res és innegociable, o no hauria de ser-ho. Les experiències vitals m’han fet canviar molt.