HANDBOL

Carlos Viver: "Quan un grup està bé i unit, no té sostre"

El tècnic de la selecció espanyola femenina d'handbol parla amb l'ARA durant el Mundial del Japó

Carlos Viver (1973, Granollers) és un home tranquil en el context de responsabilitat crítica del Mundial d'handbol femení del Japó. Gestiona el ritme de partit cada 24 hores i les aspiracions socials de la selecció espanyola fregant el guió perfeccionista: quatre de quatre a la fase de grups, lloc assegurat per a la Main Round i bona dinàmica per entrar en la terna de Tòquio 2020.

Veu les coses diferent amb la primera classificació?

La veritat és que no. No ens serveix haver arribat aquí, l'objectiu d'aconseguir el preolímpic no està resolt. Tenim l'últim partit de la fase de grups contra Montenegro i ens ho juguem tot. La Main Round no és el final, necessitem més, ens hi va la vida. Ara passaríem amb dos punts, però si guanyem en tindríem quatre i podríem signar bons resultats. Depenent dels combinats, el tall per jugar la prèvia dels Jocs pot ser a la setena o vuitena posició. Haurem d'obtenir punts d'on sigui.

"Quan jugues amb un format match ball, els resultats sempre són el primer"

Us afavoreix el format amb dues fases de grup?

És un format semblant al de l'Europeu. Els resultats fan bo el format. Diré que aquest és més just, no que sigui el millor. La Main Round premia la regularitat i et deixa marge per a un dia dolent. Si fas un bon campionat, estàs a la part alta de les classificacions. Jo he jugat l'altre Mundial, el d'Alemanya de 2 anys. Ens va tocar enfrontar-nos a Noruega (23-31) a vuitens, vam perdre i cap a casa.

Valora més les sensacions o el quatre de quatre?

Totes dues coses. Quan jugues amb un format match ball, els resultats sempre són el primer. Si l'hi preguntes a un tècnic et dirà sempre que són la prioritat. És el factor decisiu. Les sensacions han de passar a un segon pla, però és que les nostres estan sent molt bones. La preparació, el treball, la unió del grup, etc. Les sensacions són de 10. Les coses, a més, també estan sortint bé, estem sent constants. Contra el Kazakhstan hem estat superiors, però hem treballat fins a l'últim minut.

L'obsessionava el debut?

Crec que obsessió no, però tens un punt d'alerta. El primer partit és molt important. A més, la preparació d'aquest any ha sigut diferent. Hem vingut una setmana abans per adaptar-nos a la rutina del Japó i no hem tingut partits de preparació. Això genera incògnites, no saps com estarà l'equip quan comenci la competició. El millor és que hem pogut treballar molt, entrenar, entrenar i entrenar. L'equip està bé perquè hem aconseguit temps que normalment no tens. A mi no em desagrada. La competició no reforça totes les facetes.

"Jugar cada 24 hores et condiciona moltíssim. Tens poc temps per recollir dades i descansar"

Provoca vertigen la gestió del dia a dia?

Jugar cada 24 hores et condiciona moltíssim. Tens poc temps per recollir dades. En el nostre primer campionat teníem dubtes de com havia de ser el nostre staff per aconseguir el màxim d'informació de cada equip. Vam trobar un mecanisme per preparar bé els partits i l'hem mantingut. Treballem molt, com les jugadores. Tenim poc temps per preparar les coses i per descansar. Potser s'hauria de revisar aquest sistema.

La preparació es limita al partit a partit? No hi ha una planificació llargterminista?

El nostre grup de treball podem dir que està dividit en parts. José Ignacio Prades i Robert Cuesta (entrenador del KH-7 Granollers) tenen una visió més perifèrica per poder avançar feina. El nostre grup de scouting també ens treu molta feina. Saben què volem i ens ho envien. El del partit a partit seria jo [riu].

El Mundial li exigeix gestionar més tàctica o punts emocionals?

Totes les jugadores són professionals, han tingut diferents entrenadors i acumulen un bagatge d'experiència molt gran. L'aspecte social i l'afectiu pot ser tan important com l'handbol de pista. Quan un grup està unit i bé, no té sostre, sempre ho dic. El fa créixer molt, hi dono molta importància.

"Suposo que has de tenir un punt d'inconsciència. Si penses en la dimensió del torneig i l'exposició, malament"

Se sent exposat com a tècnic?

No. Vull fer-ho el millor que sàpiga. Suposo que has de tenir un punt d'inconsciència. Si penses en la dimensió del torneig i l'exposició dels seleccionadors, per com es viu l'esport, malament. Estic molt agraït per la confiança que m'han donat. És cert que comptem amb la paciència que tenen els dirigents de l'handbol de deixar-nos treballar durant els cicles que es fixen.

Se sent amb opcions de guanyar el Mundial? Hi pensa?

Veient el nivell dels altres grups, el que hem aconseguit és complicat. Tot el que vindrà a partir d'ara, també ho serà. Si mantenim el nivell, tindrem les nostres opcions d'arribar al Preolímpic. És el nostre objectiu. Tant de bo arribi el dia que hàgim de canviar la meta perquè et mous en una línia de fer molt bé les coses. També t'he de dir que no tindrem vertigen si hem de fer un pas endavant. Hem de ser respectuosos i conseqüents. El primer és la plaça per als Jocs.

"Fer Mundials i Europeus era una il·lusió que no havia aconseguit com a jugador d'elit"

És una obligació arribar-hi?

Les Olimpíades són un aparador enorme. No té parangó a nivell de seleccions. La gent que no controla habitualment un esport també s'hi suma. Per a nosaltres és molt important, és un context que valorem molt. Jo vaig entrar a l'equip entenent-ho. No és fàcil aconseguir el bitllet, però hem treballat de valent per estar en les millors condicions.

El tècnic sempre prioritza la cita olímpica?

És el millor, el màxim. Quan vaig rebre la trucada del president de la Federació (RFEBM), Paco Blázquez, no vaig dubtar-ho. Fer Mundials i Europeus era una il·lusió que no havia aconseguit com a jugador d'elit. És el primer que tens al cap. Tòquio 2020 seria aconseguir la tercera branca. Seria arrodonir el projecte, fer tot el que pot fer Espanya.

Més continguts de