La por de practicar esport al carrer

BarcelonaLa Marina, quan surt a córrer a l'aire lliure, escolta música urbana o tecno. A casa seva pot sonar Beethoven, però per fer esport necessita música amb més ritme per sentir-se activada. De totes maneres, les cançons del nou disc de Bad Bunny només sonen per un auricular, quan l'acompanyen mentre corre pel carrer. "L'altra orella la deixo lliure per sentir tot el que passa al meu voltant", explica a l'ARA. Durant les seves sortides per córrer a l'aire lliure, la Marina, de 24 anys i resident a Barcelona, lamenta haver de sentir habitualment comentaris masclistes, i la sensació d'inseguretat que experimenta la porta a prendre precaucions.

"Gairebé sempre hi ha algú que et xiula o que et fa un comentari del tipus «molt bé, ens hem de cuidar». Però, en canvi, per casualitats de la vida, aquest mateix home no diu pas que està molt bé fer esport a l'home que en aquell moment està corrent uns metres davant meu", exposa amb ironia. Els horaris també són una preocupació per a la Marina. "Més enllà de no sortir a córrer de nit, els dissabtes i els diumenges intento no anar-hi gaire d'hora, per evitar trobar-me els nois que tornen de festa", explica.

L'Helena, de 32 anys i resident a l'Hospitalet de Llobregat, també pren precaucions abans de sortir de casa per practicar esport. "El dilema amb la roba crec que el tenim totes. O et mors de calor o et destapes una mica, però sabent que aleshores hauràs d'aguantar mirades i comentaris", assegura. I, un cop surt de casa per córrer, no va a qualsevol lloc. "Em sembla molt perillós anar a córrer per la platja o per la muntanya en hores que no hi ha gaire gent, sobretot si és fosc", diu.

Quan surt del gimnàs, l'Ilsa acostuma a tornar caminant cap a casa per fer una mica de càrdio després d'haver fet exercicis de força sota cobert. Però no ho fa tranquil·la. El recorregut, de gairebé tres quilòmetres per l'àrea metropolitana de Barcelona, passa majoritàriament per una zona industrial que quan es fa fosc està escassament transitada i il·luminada. Això fa que l'Ilsa, de 29 anys, intenti acabar sempre la seva rutina del gimnàs amb prou marge de temps per arribar a casa abans que ja sigui fosc. "Precisament li explicava a una amiga que fa uns dies vaig fer aquest recorregut mentre es feia fosc i em vaig acostar a un pare que anava acompanyat del seu fill petit perquè em donaven seguretat", explica.

La Mònica, de 53 anys i resident a Montcada i Reixac, relata que ha tingut dues experiències especialment dolentes mentre caminava per un espai natural de la seva població. "Dues vegades em van increpar uns nois i vaig haver d'accelerar el pas. Potser els costaria més fer segons quins comentaris a un home", diu. Això ha fet que hagi deixat de sortir sola a caminar en el moment del dia que li agrada més, cap a les set del matí. En aquesta decisió també hi va influir el fet d'haver presenciat dos robatoris a dues noies que anaven corrent a primera hora del matí entre l'estació de La Sagrera i el seu lloc de treball, al carrer Rosselló de Barcelona. "Des d'aleshores agafo l'autobús per fer aquest trajecte que abans feia caminant".

Una de cada quatre dones se sent insegura

Els casos de la Marina, l'Helena, l'Ilsa i la Mònica no són ni de bon tros aïllats. Un estudi de Sport Cultura Barcelona conclou que el 25% de les dones se senten insegures quan fan alguna activitat esportiva a l'aire lliure. Segons l'estudi, la sensació d'inseguretat s'incrementa fins al 34% de les enquestades (a Barcelona i Madrid i les seves àrees metropolitanes) en la franja d'edat d'entre els 18 i els 30 anys.

L'Ajuntament de Barcelona ha impulsat aquest estiu la primera prova pilot de circuits esportius en femení, que de moment estarà en funcionament fins al desembre. El circuit pioner està ubicat al passeig Marítim de la capital catalana, entre els carrers Arquitecte Sert i Bac de Roda, i té una llargada d'uns 1.500 metres. La prova pilot va lligada a l'aplicació de mòbil SafeNow, que incorpora una assistència d'emergència segons la ubicació i alarmes a contactes de familiars i amics predefinits i al grup de persones voluntàries format per agents de la Guàrdia Urbana que estiguin a la mateixa zona. A més, les esportistes també poden demanar ajuda a diverses instal·lacions pròximes, que disposen de personal format per oferir-la: el Complex Municipal Esportiu Mar Bella, la Base Nàutica Municipal Marbella, l'Edifici Gestió Integral del Litoral, el Centre Esportiu Municipal Nova Icària i el Centre Municipal de Vela.

'Llocs prohibits' per fer esport

La Sesca, de 31 anys i resident a Barcelona, també té llocs prohibits a certes hores. "A Montjuïc només hi vaig a córrer de dia. No està prou il·luminat, està poc transitat i hi pot haver algú amagat a qualsevol lloc", explica. "Tinc amigues que tenen aquesta por", admet la Marina, de 27 anys i resident a Palma. "Però crec que també té a veure amb una narrativa social molt enfocada a fer agafar por a les dones. El fet de tenir por de fer esport a l'aire lliure em sembla contextual. Potser no aniria a córrer sola per un barri conflictiu, però en altres llocs sí que ho faig", afegeix.

L'Ester, de 68 anys i resident a Granollers, practica esport a l'aire lliure, però ho fa en grup. Concretament, fa TRX (fer exercicis en suspensió per enfortir la musculatura) en una classe dirigida per a dones de més de 60 anys en un petit bosc de la capital vallesana. "En grup, malgrat que a l'hivern moltes classes les fem quan ja és fosc, et sents més segura, i ni penses en la inseguretat", diu. En el passat, en canvi, anava al gimnàs caminant i la inseguretat es feia present. "Hi anava d'hora al matí i a l'hivern encara no s'havia fet del tot de dia i anava alerta. Em va tocar sentir alguna ximpleria, i també vaig rebre alguna mirada que no m'agradava", recorda.

La Raquel, de 33 anys i resident a Manresa, fa un any i mig es va passar l'hivern preparant-se per córrer la Marató de Madrid. A causa de la feina, entre setmana només tenia temps per exercitar-se al vespre, quan ja era fosc. Ho feia per espais naturals. "A mi no em va suposar un problema com a tal. No sé si es deu al meu caràcter o al fet que quan comença a fer fred sol haver-hi poca gent en general –explica–. No considero que evités zones perilloses, però sí que tenia certes rutes que coneixia i repetia. Sobretot buscava que estiguessin mínimament ben il·luminades".