¿És Vicente Moreno o és Rufete?

Més de cinquanta anys de militància perica t’immunitzen contra el virus de la frustració. Ara bé, el sentiment que teníem el meu fill i jo (i els 11.868 insensats més que en un dels dilluns més dilluns i més freds de l’any ens vam desplaçar a Cornellà) era d’una gran frustració i tristesa. Una nova oportunitat perduda, una por al salt endavant que sembla patològica, una nova profecia autocomplerta.

La derrota de dilluns es pot considerar un accident, un símptoma o una combinació. Si només la considerem un accident no cal dedicar-li ni una línia més. Si només la considerem un símptoma de la nostra patologia estructural –aquella por a l’abisme– ens acabem enredant en la nostra trista melancolia. Entre els dos extrems, aquest club i aquest equip té uns problemes que dilluns es van posar de manifest i que no sé fins a quin punt són responsabilitat de Vicente Moreno o de Rufete.

Ningú que hagi vist els partits de l’Espanyol d’aquesta temporada entén la tossuderia de l’entrenador de mantenir Aleix Vidal i Embarba com a amos de la banda dreta. Dilluns hi havia dos laterals drets naturals a la banqueta. Amb uns conceptes defensius que Aleix Vidal va tornar a demostrar que no té i que ens van costar el primer gol. I, recordem-ho: el nostre millor lateral dret (a sobre, del planter) està jugant amb el Málaga. I això ja no és un problema de Vicente Moreno: és responsabilitat de Rufete.

El covid –presumptament– va deixar fora dos puntals de l’equip: Diego López i Sergi Darder. Qui els podia substituir? No sé si mirar a la banqueta o a la llotja. És obvi que qui decideix que Óscar Melendo –tot i l’absència de Darder, tot i la manca d’idees, tot i ser el jugador més desequilibrant entre línies que tenim– no jugui ni un minut és Vicente Moreno. Però que aquesta marginació coincideixi amb unes negociacions de renovació que pinten malament és sospitós, i novament penso en Rufete. Som l’Espanyol, som planter: ¿algú l’hi ha recordat al nostre director esportiu?

En l’opció de Joan Garcia com a segon porter entenc que hi ha coincidència entre la política esportiva del club (Rufete) i el criteri de l’entrenador. Ho celebro. I soc dels que estan convençuts que tenim un gran porter per a molts anys. Però aquí la planificació esportiva també ha fallat: entre Diego López i Joan Garcia calia un porter de transició per a situacions com les de dilluns. Per això fa dos anys es va fitxar Oier (un milió d’euros).

Que Melendo no jugués ni un minut dilluns i que Joan Garcia hagi de debutar a Primera de manera precipitada són dos fets difícils d’entendre. El que no tinc clar és a qui hem de demanar explicacions: ¿a Vicente Moreno o a Rufete?