Alcaraz 'mata' l'últim pare a Nova York

BarcelonaLa generació de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner s'ha fet mereixedora de ser considerada la successora de la històrica generació de Roger Federar (retirat el 2022), Rafa Nadal (retirat el 2024) i Novak Djokovic. El serbi és l'únic que encara es resisteix a deixar de ser present per convertir-se en història. Els resultats li donen un cert suport mentre el seu cos acumula queixes i renecs. Però Alcaraz i Sinner no tenen pietat ni dels pares professionals. El tenista murcià va derrotar Djokovic per 4-6, 6-7 (4) i 2-6 en 2 hores i 23 minuts per adquirir un bitllet per a la final del US Open (contra Sinner, evidentment) sense la necessitat de gastar la seva bala més letal contra el guanyador de 24 Grand Slams: allargar el temps. El partit va deixar arguments perquè Djokovic reflexioni sobre el seu futur.

El duel, més enllà de les descomunals qualitats tenístiques dels dos tenistes, era una qüestió de joventut contra vellesa: 22 anys contra 38. Un partit al millor de cinc sets disputat a primera hora de la tarda d'un dia de finals d'estiu a Nova York es pot convertir en una tortura per a algú que necessita assaborir el triomf molt abans que s'obrin els llums de la festa, quan el més probable és que tot ja sigui derrota. Alcaraz, conscient d'aquest temor de Djokovic, el va espantar aconseguint un break quan alguns encara no havien engegat el televisor. La resta del primer set va ser un guió escrit per algú que no creu en els girs dramàtics: 4-6 per a Alcaraz per cridar a Djokovic que si volia una altra final de Grand Slam només li quedava aferrar-se al patiment físic.

Però el serbi, gat vell, va fer el mateix que el jove per començar el segon set: break. La diferència és que quan Djokovic tenia Alcaraz en el seu moment més dèbil del torneig, amb un 3-0, li va permetre aixecar-se del fang i el set va quedar empatat. El murcià va acabar imposant-se en un tie break de punts llargs i precisos en què es van exposar les mancances físiques d'un Djokovic que, quan l'aventura es posa intensa en aquest moment crepuscular de la seva carrera, les cames li van al ritme d'un Ford Fiesta i la ment al d'un Porsche Cayenne. La frustració fa la resta.

Coneixedor d'aquesta emoció del seu rival es va presentar Alcaraz al tercer set. La fruita estava madura. El murcià no havia perdut cap set en aquest US Open i es presentarà a la final de diumenge en les mateixes circumstàncies: sense haver-ne perdut cap. De res va servir que el públic de l'Arthur Ashe animés Djokovic com si fos un estatunidenc a causa de les ganes d'obtenir una recompensa més allargada a canvi de la seva entrada. El pas del temps és la crueltat més gran d'aquest món i Alcaraz va ser el botxí més inhumà.