Tenis
Esports  /  Tenis 28/08/2022

L'últim ball de Serena Williams

La gran campiona es retira en un Open dels Estats Units en què Nadal aspira a tot, especialment gràcies a la baixa de Djokovic

6 min
El darrer ball amb Serena Williams

BarcelonaCom costa, acomiadar-se. Serena Williams, llesta com és, ho farà a la pista central de Flushing Meadows, a Nova York. Al rovell de l’ou. Amb 41 anys, la jugadora que ha canviat les regles del joc es retira en aquest US Open, amb el repte d’allargar el comiat com més lluny millor. Potser cau a la primera ronda o potser s’engresca per arribar a la final, tot i que les lesions han castigat massa una dona que ara vol centrar-se en ser mare de nou i seguir la seva carrera empresarial.

Serà el torneig de Serena Williams. La jugadora més gran de l’era professional es retira després d’una carrera que va començar quan era una nena de 14 anys que barrejava roba de marques diferents comprades en una botiga, ja que ni tenia un contracte de patrocini. Williams jugarà la matinada de dilluns a dimarts el partit de primera ronda contra la montenegrina Danka Kovinic, amb totes les entrades de la pista central Arthur Ashe venudes. En cas que guanyés el torneig igualaria la dona amb més títols del Grand Slam, l’australiana Margaret Court, que en va aixecar 24 abans del circuit professional. Williams en porta 23. Més que qualsevol home, cal recordar-ho. Però ella admet que aquest tren va passar i és gairebé utòpic, parlar de veure-la aixecant una última copa. Serena va guanyar per primer cop un torneig gran el 2002, en derrotar a la final de Roland Garros la seva germana Venus. Aquell any també va caure Wimbledon. Després vindrien set Opens d’Austràlia, sis Wimbledon més per fer un total de set, un total de tres Roland Garros i els sis triomfs a casa, a Nova York.

L’impacte de Serena i la seva germana Venus ha donat ales a una nova generació de tenistes afroamericans. Elles no han estat pioneres, com si ho van ser Athea Gibson i Arthur Ashe, però han estat la segona generació. Els primers van lluitar per poder competir en les mateixes condicions. Elles ho han fet per demostrar que són les millors del món, fent realitat els esbojarrats somnis del seu pare, que les entrenava al barri perillós on vivien de petites, on eren les úniques nenes amb una raqueta. Una història que ha acabat als Oscars amb Will Smith interpretant Richard Williams, en un guió una mica ensucrat, ja que les productores del film eren, precisament, Serena i Venus. Dues esportistes convertides en empresàries, en dones d’èxit. "Elles van obrir camí, van esdevenir referents", explicava al New York Times Corey Gauff, entrenador i pare de Coco Gauff, una de les 10 jugadores no blanques que es troben entre les 30 millors dels Estats Units ara mateix. "El tenis era un esport una mica elitista, es veia com una cosa de blancs. Ara és més democràtic", afegia Gauff. "Definitivament són una inspiració. Si les veus, vols ser com elles", sol defensar la japonesa Naomi Osaka, filla de mare japonesa i pare haitià. La seva revolució també ha sigut la d’un estil de joc més físic, de treballar molt al gimnàs per aguantar ritmes alts, per arribar a pilotes perdudes i sobretot, per colpejar més fort. Amb el pas dels anys, però, Serena ha demostrat la seva màgia fent evolucionar el seu joc a mesura que les cames ja no corrien com abans. "Hi ha un abans i un després. Potser no han destacat per un cop en concret, però ho dominaven tot, i si tenien un punt feble, treballaven per millorar-lo. Les germanes Williams han canviat el joc", defensa Osaka.

Serena, de fet, allargarà el comiat participant al torneig de dobles, pel qual ha rebut una invitació per participar fent parella amb la seva germana Venus. El darrer cop que van jugar plegades va ser el 2018, quan van deixar-ho perquè ho havien guanyat absolutament tot, inclosos 14 torneigs Grans i l’or olímpic. Venus, per cert, també participarà al quadre individual amb 42 anys, en una gran festa de comiat de les germanes que han canviat les regles del joc. Venus ha guanyat un total de 7 títols del Grand Slam, cinc a Wimbledon i dos a Nova York.

Les favorites per guanyar el títol són la número 1 mundial, la polonesa Iga Swiatek, la romanesa Simona Halep o la campiona a Wimbledon, Elena Rybakina, del Kazakhstan. Caldrà veure el rendiment de la vigent campiona, la jove britànica Emma Raducanu, que després de convertir-se fa un any en la primera dona campiona després de començar a la ronda prèvia, no ha pogut guanyar cap títol aquesta temporada. Paula Badosa, per la seva part, arriba amb el repte de millorar les sensacions en un torneig on no ha passat mai de la segona ronda. La catalana, per cert, lidera juntament amb Swiatek una campanya per aconseguir jugar el torneig amb les mateixes pilotes que els homes, una tradició que només sobreviu en aquest torneig gran. "Són unes pilotes horribles, no boten bé", s’ha queixat la jugadora de Begur.

Nadal, amb camp lliure sense Djokovic

El temps vola. Serena mira cap al passat i s’acumulen els rècords. Tot passa tan de pressa que allò que va passar fa un any, sembla un segle diferent. Passa al quadre masculí, també. A l’US Open del 2021, el rus Daniil Medvedev va guanyar per primer cop un Grand Slam en derrotar el serbi Novak Djokovic a la final. Ara Medvedev competeix com si fos un apàtrida, ja que després de l’atac rus a Ucraïna, els tenistes d’aquest país arriben als torneigs amb un forat en blanc al costat de la seva nacionalitat. Cap bandera russa puja a un pal quan Medvedev surt a jugar. Menys als Estats Units, esclar. Medvedev, però, podrà ser a Flushing Meadows, ja que està vacunat contra el covid-19. Al quadre masculí d’aquest any, l’absència de Novak Djokovic ho ha alterat tot. El serbi segueix encaparrat en no vacunar-se i les autoritats nord-americanes no li han expedit cap permís. Així que no podrà buscar igualar el rècord de 21 torneigs masculins del Grand Slam de Rafa Nadal. Si fa un any va poder ser-hi perquè els tenistes vivien en una bombolla, ara Djokovic ha topat amb les lleis, per sort més fortes que la fama d’un serbi que va guanyar a Wimbledon el seu 20è torneig del Grand Slam, fa poc.

La baixa de Djokovic beneficia Nadal, esclar. El manacorí podria arribar als 22 títols dels torneigs grans i tancar un any 2022 brillant, on n’hauria guanyat tres després de les seves exhibicions a Austràlia i Roland Garros. L’estat de forma de Nadal sempre és un misteri, afectat per una lesió crònica al peu i una segona a les costelles, però un cop surt a jugar, Nadal sap conviure amb el dolor, amb l’ajuda de calmants i d’un cap massa diferent de la resta dels mortals. Els esportistes de primer nivell sempre viuen en planetes diferents i Nadal sap que té una gran oportunitat per seguir fent més gran la seva llegenda en un torneig que ha guanyat quatre cops, l'última vegada l’any 2019. De fet, aquesta va ser la seva última participació a Flushing Meadows, ja que els últims dos anys Nadal va ser baixa per prevenció contra el covid i per uns problemes físics. Amb 36 anys, el manacorí podria ser el primer home des de Rod Laver el 1969 que acabés la temporada sense haver perdut cap partit d’un Grand Slam, ja que a Wimbledon es va retirar abans de jugar les semifinals per lesió, però sense caure a la pista. El seu retorn a la pista després d’uns dies de descans per centrar-se en millorar de les seves lesions, però, no va ser el millor, ja que va caure de forma sorprenent a Cincinnati contra el croat Borna Coric a la primera ronda. Va ser una sorpresa, però Coric va sorprendre tothom en aquell torneig, on va convertir-se en el jugador amb un rànquing més baix de tots els temps que guanyava un torneig del Màster 1.000.

¿Es pot viure alguna sorpresa similar, a l’US Open? Difícilment. Però de candidats per fer el pas endavant no en falten. Els rivals de Nadal haurien de ser Medvedev, el grec Stefanos Tsitsipas i, per descomptat, el jove murcià Carlos Alcaraz, que va presentar-se en societat precisament a Nova York ara fa un any. El rus defensarà el títol però no se’l veu centrat, en part per una temporada en què les sancions polítiques a l’esport de Rússia no li han permès jugar a Wimbledon, per exemple. De fet, només ha guanyat un torneig menor, a Los Cabos. Nick Kyrgios, després de ser finalista a Wimbledon, el finalista de Paris Casper Ruud o el deixeble de Toni Nadal, Félix Auger-Aliassime, també volen arribar lluny.

stats