Viure la tardor a les valls del Pirineu: de les més conegudes a les més secretes

Divendres, 5 de la tarda. Apagar l’ordinador, agafar el cotxe i plantar-se, en unes hores, a una casa rural rodejada de natura. Encendre la llar de foc, preparar alguna cosa per sopar i pensar quina ruta fer l’endemà. Dormir en silenci. Llevar-se. Preparar un cafè calent per prendre al balcó amb un jersei. I pensar en el que ens espera aquest dissabte. Arbres. Colors. Fulles. Bolets. Poblets. Olor d’humitat. Fresqueta. En definitiva, volem disfrutar de la tardor, palpar-la, sentir-la i impregnar-nos-en per tornar a la rutina dels dilluns amb les piles ben carregades. Proposem fer-ho des del cor de set valls catalanes. Hi trobareu les més conegudes, però també d’altres que us sorprendran. Comencem a fer les maletes?

Vall de Boí

Reconeguda per les esglésies romàniques que són patrimoni de la humanitat, en aquesta vall podeu preparar una escapada que barregi natura i patrimoni. La fageda de Caldes de Boí ha de ser un dels punts de la ruta que no pot faltar. Un bosc que barreja arbres caducifolis amb avets us assegurarà els colors tardorencs que tant ens agraden. Ja que hi sou, què us sembla relaxar-vos a les aigües del balneari de Caldes de Boí? A partir d’aquí, les opcions són infinites. Podeu completar la sortida amb una visita a qualsevol de les esglésies de la vall, fer alguna excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes o simplement llegir un bon llibre mentre disfruteu dels entorns de la casa rural que hàgiu escollit.

Vall de Gresolet

Sota l’imponent Pedraforca, aquesta vall és un autèntic espectacle cromàtic quan arriba la tardor. Hi conviuen arbres de fulla caduca, com faigs i roures, amb arbres de fulla perenne, com pi roig, pi negre i avet, així que de ben segur disfrutareu d’un bon festival de colors. Per viure la tardor en estar pur podeu fer una de les excursions que porten fins al santuari de Gresolet, però les valls del Pedraforca són un territori senderista per excel·lència i les propostes de rutes són moltes. Trieu aquesta vall si no voleu parar de caminar i arribar dilluns a la feina amb mal de peus però amb el cap ben desemboirat.

Vall de Camprodon

Un clàssic de les valls catalanes, però que centrem a Sant Pau de Segúries amb dues parades obligatòries a la tardor: la fageda de Capsacosta i la fageda de Sant Pau. Hi arribareu després de resseguir l’antiga via romana de Sant Pau, un camí que us regalarà vistes a la vall de Bianya, veïna de la vall de Camprodon, però sobretot boscos increïbles. Famosa per les seves fonts i per la flora, a la fageda de Sant Pau hi ha una riquesa natural única i és un bosc de faigs que diuen que és incomparable al Pirineu català. Després de fer-hi una excursió, no deixeu de visitar el poble, un emblema cultural del Ripollès. Si us sobre temps també podeu acostar-vos a Sant Joan de les Abadesses i descobrir-ne el passat romànic. Una escapada amb essència medieval que us alimentarà l’ànima.

Vall Ferrera

Aquesta vall pallaresa, una de les tres principals de la comarca, té una destinació obligatòria a la tardor: el bosc de Virós, que guarda l’única fageda del Pallars Sobirà. A part de les fulles dels arbres mudant, no hi falta cap més ingredient per disfrutar d’un dia a la natura. Unes bordes abandonades us donaran la benvinguda al bosc, les vistes dels cims més alts del Pirineu us recordaran per què val la pena caminar per aquest indret i el Refugi de Gall Fer us traurà la gana després d’una bona caminada. Quan ja hàgiu retingut tanta bellesa a les retines, passeu per la casa rural a descansar i agafeu aire per seguir. La vall Ferrera us sorprendrà amb poblets de teulades de pissarra com Àreu i Alins, amb llacs recòndits com Aixeus i Baiau i amb cims majestuosos com la Pica d’Estats o el Monteixo. Arribareu a casa amb la sensació que un cap de setmana no és suficient per descobrir la vall Ferrera a fons.

Vall de Sant Joan

A la comarca de l’Alt Urgell i en ple Parc Natural de l’Alt Pirineu, aquesta vall us sorprendrà per la singularitat dels seus boscos tenyits de tardor. Us proposem fer base en qualsevol dels seus nuclis i seguir una ruta que comença al poble d’Ars i us porta fins a Ras de Conques, i que us permet disfrutar d’unes de les millors vistes de la vall. Anireu acompanyats de l’espectacular catifa de colors que deixen els arbres caducifolis que s’escampen al llarg de la vall. Des del mateix poble també podeu animar-vos a fer la ruta fins al castell de la Seca, un itinerari més curt que us convidarà a fotografiar el poble entre els arbres tenyits de colors de tardor. Si cap d’aquests itineraris us convenç, pregunteu a la casa rural on us allotgeu, no hi ha res millor que les recomanacions dels que hi viuen tot l’any.

Vall de Besiberri

Si busqueu una escapada cent per cent muntanyenca, aquesta proposta us interessa. A cavall entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, aquesta vall rodejada de pics de 3.000 metres és un lloc sorprenent. Un proposem que en aquest cas feu base al refugi de Conangles en lloc de fer-ho en una casa rural. Des d’aquí, si resseguiu el GR 11 (marques blanques i vermelles) entrareu, en pocs minuts, a la vall, on durant la tardor el bosc us rebrà amb els faigs pintats de vermells, ocres i taronges i pinzellades del verd dels pins i avets que formen la massa forestal. Si teniu bona forma física i encara no hi ha hagut les primeres nevades podeu arribar fins a la capçalera de la vall, on hi ha l’estany de Besiberri. D’origen glacial, us hipnotitzarà amb una imatge de postal que no podreu deixar de fotografiar.

Vall de Toran

La proposta més occidental d’aquest article ens porta fins a la Vall d’Aran, concretament a una de les valls més desconegudes de la zona. La vall de Toran, de camí als pobles de Canejan i Sant Joan de Toran, és un espectacle cromàtic durant els mesos d’octubre i novembre. Us recomanem que feu una de les excursions que surten des del Refugi dera Honeria i us endinseu en aquests boscos atlàntics plens de color que fa un segle recorrien els miners i que avui són territori de l’ós bru. Un dels itineraris us endinsarà al bosc de faigs i avets d’Ierleta Seca, una meravella que s’ha de descobrir a la tardor. Remateu aquesta sortida visitant els poblets de postal que hi ha per la zona i torneu a la feina amb el mòbil ple de fotografies tardorenques.