Guerra de pistoles d'aigua i rituals vikings: Set festes per celebrar la primavera

BarcelonaLa primavera és com una ampolla de cava a punt de destapar-se. De cop, l’hivern deixa anar el tap i l’alegria esclata com si fossin bombolles de llum i color. Les flors es despleguen com petites explosions de confeti que esquitxen el paisatge de colors, els rius baixen alegres com si volguessin deixar totes les copes ben plenes per brindar i l’aire s’omple d’una efervescència nova. Tot vibra, tot reneix, com si la natura aixequés la copa i ens digués: «Celebrem-ho!»"

I si la natura ho celebra, nosaltres no serem menys, no? Arreu del planeta, la primavera arriba amb rituals i festes que són una oda al renaixement, a l’alegria i, en alguns casos, a ruixades colossals. A Tailàndia, el Songkran converteix els carrers en una batalla d’aigua èpica; al Japó, el Hanami convida a aturar-se i admirar els cirerers en flor com si fossin obres d’art efímeres; a Escòcia, la nit de Beltane encén fogueres per celebrar el renaixement de la llum, mentre que a Zúric, el Sechseläuten crema un ninot de neu per acomiadar, oficialment, l’hivern.

Així que, sigui amb aigua, amb foc o amb flors, com veieu, la primavera és sinònim de festa. Guardeu els abrics a l’armari, obriu tots els sentits i deixeu-vos portar pel ritme d’aquestes celebracions. Preparats per descobrir com el món saluda l’estació de la llum i el color?

Hanami, Japó

Quan el Japó es tenyeix de rosa, vol dir que ha arribat el Hanami. Aquesta tradició centenària que significa literalment “contemplar les flors” és una de les festivitats més esperades de l’any nipó. Durant unes setmanes, entre el març i el maig, els cirerers floreixen i transformen el paisatge en un mar de pètals efímers. Com que és un espectacle natural, no té unes dates fixes, sinó que depèn del moment de la floració. Per això tampoc passa al mateix temps a tot el país, sinó que el mar de pètals roses s’estén de sud a nord del país successivament. Aquesta bellesa fugaç simbolitza la naturalesa transitòria de la vida, un concepte profundament arrelat a la cultura japonesa. Per celebrar-ho es reuneixen sota els cirerers per fer pícnics amb la família i els amics mentre comparteixen menjar tradicional i sake. El Hanami no és només un espectacle visual, sinó una oda a la natura i al valor de l’instant.

Songkran, Tailàndia

Els dies més calorosos de l’any a Tailàndia, just abans que arribin els monsons, se celebra el Songkran, la festa de l’aigua i el renaixement que coincideix amb l’any nou tailandès, el 13 d’abril. Però més que un simple canvi d’any, aquesta celebració simbolitza una nova oportunitat, un ritual de purificació i, sobretot, una benvinguda a les esperades pluges. Les ciutats i els pobles es transformen en un gran escenari on l’aigua flueix sense límits. Tirar-se aigua no és només diversió, és un gest carregat de significat: es renta la mala sort i es dona la benvinguda al nou cicle amb el cor net. Els temples s’omplen d’ofrenes i pregàries, mentre que els carrers esclaten en un caos festiu de rialles i esquitxades. El Songkran és família, és amistat i és un instant de plenitud on cada gota d’aigua és un recordatori que la vida, com la primavera, sempre ens brinda una nova oportunitat per començar de nou.

Beltane, Escòcia

Té orígens a l’Edat de Ferro i marcava l’inici del temps de llum i abundància. Històricament se celebrava àmpliament a tot Irlanda, Escòcia i l'illa de Man i era un ritual pagà celta que tenia lloc entre l’equinocci de primavera i el solstici d’estiu. Significava protecció, fertilitat i renovació. Els ramats passaven entre flames purificadores, es feien rituals per assegurar bones collites i es ballava en honor a la vida que reneix. Actualment, la celebració ha revifat amb força, especialment a Escòcia, on el Beltane Fire Festival d’Edimburg transforma la ciutat en un escenari de màgia, tambors i llums encesos. La festa és una explosió de color i energia on actors, músics i acròbates recreen antics mites, connectant el passat amb el present. Entre danses al voltant del Maypole i fogueres que il·luminen la nit, el Beltane continua sent un homenatge al cicle etern de la natura i al foc que ens guia cap a la nova estació.

Sham el-Nessim, Egipte

Una altra festa mil·lenària, que pot tenir més de 4.500 anys, és la que se celebra a Egipte. Sham el-Nessim, que vol dir "l'olor de la brisa", té orígens a l'època dels faraons, i es creu que marcava l'inici de la temporada de collita i que estava vinculada a rituals de fertilitat i prosperitat. Actualment se celebra coincidint amb el Dilluns de Pasqua i és un dia en què milers d'egipcis surten a gaudir del bon temps als parcs, als jardins i a la vora del Nil i mengen fiseej (peix sec salat), ous pintats de colors i verdures fresques com l’enciam i la ceba verda. I no és casual: el peix representa la fertilitat i la prosperitat, els ous la renovació i la nova vida, mentre que la ceba s'associa a la protecció contra el mal d'ull. És el que ja feien els antics egipcis: pintar els ous és una tradició mencionada en el famós Llibre dels Morts i en els càntics d'Akhenaton: “Déu és un, ell va crear la vida a partir del que no tenia vida i va crear pollets a partir dels ous”. I per això els ous es penjaven als temples, com a símbol de la nova vida.

Qingming, Xina

El Festival Qingming, també conegut com el Dia de Neteja de Tombes, és una festivitat tradicional xinesa que combina el record als avantpassats amb la celebració de la primavera. Té lloc 15 dies després de l’equinocci de primavera, habitualment entre el 3 i el 5 d’abril, coincidint amb l’arribada dels primers dies càlids de l’any. Després de la neteja de tombes i d’oferir menjar i beguda als ancestres, els xinesos surten a gaudir de la natura, fan volar estels i comparteixen pícnics. Antigament, aquest dia marcava el començament de la primavera i el renaixement de la terra. Avui continua sent una festivitat viva, un moment per recordar els que ja no hi són i, alhora, celebrar la natura i el nou cicle de l’any.

Sechseläuten, Zúric, Suïssa

Se celebra cada mes d’abril, marca l’inici de la primavera i té el seu origen en el ritme laboral dels antics gremis de Zúric, que a partir d’aquesta data podien allargar la jornada fins a les sis de la tarda. L’acte central és l’encesa i la crema del Böögg, un ninot gegant de palla i petards que simbolitza l’hivern i que actualment sol tenir forma de ninot de neu. Segons la tradició, com més ràpid esclati el cap del Böögg, millor serà el clima a l’estiu. Una tradició entre història, cultura i foc per donar la benvinguda a la nova estació.

La nit de Walpurgis, Suècia i Finlàndia

La nit del 30 d'abril a l'1 de maig, la primavera es rep amb foc i festa a Suècia i Finlàndia: és la nit de Walpurgis. Aquesta festivitat d'origen pagà combina rituals vikings i creences medievals. Les fogueres il·luminen la nit per allunyar esperits, dimonis i bruixes, una tradició que posteriorment es va adaptar per protegir el bestiar dels depredadors quan es deixava pasturar lliurement després de l'hivern. A més del seu rerefons mític, avui és una gran celebració popular que reuneix famílies i amics a l'aire lliure per celebrar el bon temps fent pícnics i gaudint de la natura, de dia, i encenent grans fogueres, de nit.