Olor d’herbes i fruita confitada

BarcelonaDes de l’Edat Mitjana, Barcelona celebra cada primavera una fira dedicada a les herbes remeieres, que al segle XVI es va fer coincidir amb l’11 de maig, el dia de Sant Ponç (patró dels herbolaris). Actualment, i des del 1817, la fira es fa al carrer Hospital, al districte de Ciutat Vella, després d’haver passat per la plaça de Sant Miquel, el carrer de Sant Cugat del Rec i els voltants de l’església de l’Hospital de la Santa Creu. Hi ha qui diu, fins i tot, que la fira podria ser hereva de les que es feien a l’antiga Bàrcino, durant l’època romana, en honor de Flora, deessa de la vegetació. El fet és que a l’època medieval era costum que els herbolaris portessin herbes medicinals a la ciutat per vendre-les als malalts. A les herbes collides a la primavera se’ls atribuïen més propietats curatives i per això se celebrava la fira coincidint amb aquesta estació.

La tradició s’ha mantingut fins als nostres dies, i cada 11 de maig més de cent paradetes converteixen el carrer Hospital en un espai d’aromes i sabors d’herbes aromàtiques i productes artesanals. S’hi poden trobar, a més d’herbes remeieres -com ara camamilla, orenga, menta, sajolida, tarongina i llorer, entre d’altres-, ruscos de mel, mel i fruita confitada -arrop, poma, pera, cireres, taronja i altres fruites exòtiques-. També s’hi venen melmelades, mató, iogurt i formatges artesans i altres productes relacionats amb l’alimentació i la salut. “La fira s’organitza al maig perquè és el moment de floració de la majoria d’herbes medicinals, quan les plantes estan en el millor moment i la fruita en el punt just de maduresa per fer melmelades de tota mena”, explica Joan Anton Parés, propietari de l’Herboristeria del Rei, una de les primeres que va obrir a Barcelona, cap a l’any 1818.

Parés és també un dels membres fundadors de la Unió de Sant Ponç, una associació fundada l’any 1942 per un grup d’herbolaris amb l’objectiu de fer-se càrrec de la festa. “Fa uns anys muntàvem tota la fira, però ara només ens encarreguem de dinamitzar-la. L’Ajuntament de Barcelona porta la part comercial de les parades”, explica l’herbolari. Enguany la Unió de Sant Ponç ja té preparades algunes propostes per animar la fira, com ara un concurs de fotografia d’herbes remeieres, una cercavila, un ball de sardanes i diversos tallers i conferències, entre les quals destaca una xerrada sobre les herbes remeieres de primavera i les seves virtuts, a càrrec de fra Valentí Serra de Manresa.

Tot i que fa uns anys la majoria de parades que omplien la fira pertanyien a herbolaris, ara se’n poden trobar poques i cada any en disminueix el nombre, exposa Parés. “Vendre herbes és més difícil que vendre mel o confitura, perquè s’ha de tenir una formació. Nosaltres venem més de 200 herbes”, explica l’expert, que ja fa anys que juntament amb altres companys de professió intenten realçar l’ofici d’herbolari i lluiten perquè estigui més reconegut en l’àmbit oficial.

El que es pot trobar en gran quantitat a la fira és l’herba fresca, que els mateixos pagesos cultiven, com ara la menta, la camamilla o la flor de taronger. Segons Parés aquestes són les herbes que més es venen, juntament amb la marialluïsa, la til·la, la cua de cavall, el poniol, l’anís estrellat, el romaní i la farigola. “Tenen moltes propietats curatives i són les que la gent més coneix”.

Altres barris

La fira del carrer Hospital és, sens dubte, la més antiga de Barcelona, però no és l’única. Altres barris de la ciutat ja fa temps que s’han afegit a la tradició de Sant Ponç, com ara Sants, Poblenou, Nou Barris i Sarrià. En aquest últim cas, la fira se celebra des de fa 35 anys i l’organitza l’Associació de Sant Ponç, formada per un grup d’artesans. La fira, que té lloc a la plaça de Sant Vicenç, també acull parades d’herbes, fruita confitada, mel, melmelada i altres productes artesans, com ara torrons d’Agramunt, salses, bolets, creps, embotits, etc. “A l’hora d’escollir productes, mirem que siguin artesans de veritat. Per exemple, fruita confitada sense colorants ni additius, encara que perdi els colors tan vistosos amb què l’acostumem a veure”, explica Carola Ribas, membre de l’Associació de Sant Ponç. “També mirem que siguin productes que no puguem trobar a les fires de tots els pobles, que siguin una mica originals”. Actualment la fira compta amb una trentena de parades i una de les seves particularitats és que té molt públic infantil. Per això sempre la celebren entre setmana, encara que el dia 11 caigui en dissabte o diumenge. “Durant el matí vénen moltes escoles i expliquem als nens i nenes com es fa la melmelada, què són les herbes, per a què serveixen, etc. -diu Ribas-. Ens sembla important conservar aquesta part pedagògica. A la tarda ja ve gent més diversa, veïns i visitants d’altres barris”.

Més enllà de Barcelona

Ja fa anys que, per aquestes dates, també altres pobles de Catalunya organitzen la seva Fira de Sant Ponç. En alguns casos, com a les Franqueses del Vallès, que el 22 de maig celebrarà la 27a edició de la fira a la Rambla de la carretera de Ribes, és una cita força destacada de l’any, tant per als seus habitants com per a altres municipis de la comarca. “La fira ha anat creixent en activitats paral·leles, espectacles i altres propostes, per això fa uns anys vam canviar de lloc; el nou espai, a més de ser molt cèntric, ens permet anar ampliant”, explica Albert Argimon, tècnic cultural del Patronat de Cultura, Educació, Infància i Joventut de les Franqueses del Vallès, l’entitat que s’encarrega de l’organització.

A més del mercat artesà de productes tradicionals, que ja compta amb unes vint paradetes i altres activitats paral·leles que se celebren cada any, la fira acollirà com a novetat una exposició d’estris i oficis antics tradicionals i artesans, un mercat de segona mà i un mercat d’art, on pintors, escultors, il·lustradors i altres artistes podran mostrar la seva feina. “La nostra assignatura pendent és incloure paradetes d’herbolaris i apicultors, que ara mateix no tenim. No és fàcil trobar professionals d’aquest àmbit”, diu Argimon, que considera “una sort poder celebrar la fira i mantenir la tradició”. “És un punt de trobada de la gent del poble i una oportunitat per conèixer productors i artesans -exposa-. Fa trenta anys gairebé no hi havia fires d’artesans, estan proliferant molt. Ara ens torna a agradar el producte artesà, s’està recuperant aquesta tendència”.

Les propietats de les herbes fresques

La camamilla

Té propietats estomacals i calmants. Actua contra les inflamacions intestinals i l’insomni.

Menta

Es fa servir com a tònic, és estimulant i també té propietats estomacals. Actua contra les palpitacions cardíaques, els vòmits, les nàusees i l’insomni.

Farigola

És eficaç contra el mal d’estómac. Amb doble dosi actua mitjançant gàrgares contra inflamacions de boca i per rentar ferides i llagues.

Romaní

Es fa servir per a les afeccions de cor, fetge, pulmons, els mals de panxa i el reumatisme articular.

Fonoll

Els seus fruits o les llavors són estomacals i actuen en les afeccions pulmonars, les bronquitis i les menstruacions difícils.

Marialluïsa

És digestiva i millora els mals d’estómac i de panxa. Actua contra el nerviosisme i el decaïment.