La pallassa Pepa Plana va conèixer l’Oriol fa més de trenta anys enrere en una trobada a la muntanya amb una cinquantena de persones del món del teatre i l’espectacle. “Ell aleshores tenia parella i jo tenia parelles, així en plural, i gens de ganes d’una relació estable”, explica. De fet, van haver de passar 8 anys perquè s’apropessin l’un a l’altre.
Va ser el Dos Cavalls de Pepa Plana el que els va unir, un Charleston que encara conserva. “Havia de passar la ITV i el tenia molt fet caldo. L’Oriol em va dir que no patís, que ell me l’arreglaria i me’l posaria a punt perquè no tingués problemes”. Quan el cotxe va passar la ITV i ella es va oferir pagar-li, ell li va dir que preferia que el convidés a sopar.
Després d’aquell sopar en va venir un altre i, al següent, es van embolicar. “Cap dels dos volia una relació seriosa, ho vam deixar molt clar”, detalla la pallassa. Però les coses van canviar de pressa. L’Oriol va tenir un accident de moto greu i va haver de passar algunes setmanes a l’Hospital de la Vall d’Hebron. “Quan li van donar l’alta va venir directament a casa meva i des d’aleshores que estem junts”, diu Plana.
Junts, junts. “Jo me’n vaig de bolo i al costat hi és ell conduint la furgoneta. Me’n vaig al llit i al costat hi és ell dormint. La nostra és una parella multiplicada, perquè treballem junts i viatgem junts. La nostra complicitat és absoluta”. Que Plana comencés a fer de pallassa, de fet, va molt lligat al fet de tenir l’Oriol al costat. “Ell és el meu suport amb tota la infraestructura no artística, la pràctica, que és la que a mi em costa”, detalla. Si no treballessin junts, segurament tot seria més complicat. “Com et compagines la vida amb un artista? Nosaltres treballem quan la gent fa festa, tenim una vida nòmada”. Quan no treballen, el que els agrada és agafar les botes i escampar a la muntanya, tot i que també busquen espais individuals. “A ell li agrada molt la moto i fa escapades, a mi m’agrada cosir al taller”, explica.
Per Plana, el secret d’un amor feliç és “fugir de l’amor romàntic”. “A mi el que m’agrada és pensar que tranquil·la estic al seu costat, que a gust estic, que honesta és la relació: m’agrada pensar que han passat trenta anys i encara vull estar al seu costat”.
Perquè la pallassa no creu en l’amor romàntic, però sí en la passió. “Crec en apassionar-te per tot i no aferrar-te a res. Crec en descobrir allò que t’apassiona a cada moment i viure-ho intensament. Apassionar-te terriblement, però no quedar-te allà enganxada com si fossis una Roomba”, conclou amb un somriure.
