El secret per tenir bon sexe als 77 anys
La història d'amor del psicòleg i escriptor Jaume Funes
El psicòleg i escriptor Jaume Funes i la Mari Carmen porten tota una vida junts. Es van conèixer amb 17 i 21 anys i es van casar amb 21 i 26, el 1973, “la mateixa setmana que Carrero Blanco va volar pels aires”, recorda el Jaume. Els va casar Juan Garcia Nieto, “un mossèn jesuïta i obrer referent de la lluita social a Cornellà”, amb qui tant el Jaume com la Mari Carmen col·laboraven en activitats més o menys clandestines des que eren adolescents, i a través del qual es van conèixer. “Aleshores no teníem adolescència, estudiàvem i treballàvem. Érem fills de famílies obreres i tots dos vam heretar el desig de saber més i conèixer més”, explica el psicòleg.
El coneixement i el compromís social, diu, són dos pilars que els han mantingut units més de cinquanta anys. “Tota la nostra vida ha tingut un component de solidaritat permanent que s’ha anat consolidant en la idea que nosaltres no podríem viure sense ser útils a altres vides, i que també som el que altres vides han fet de nosaltres”. “També ens uneix una certa visió poètica i creativa de la vida, ella és una gran lectora, i jo quan em desespero de tant parlar em dedico a pintar”.
Per al Jaume, un amor feliç és aquell en què “obtens un plaer mutu de la vida compartida”. Per a la parella, compromís social a banda, això també vol dir “saber que els fills i els nets estan bé, anar a mirar el mar o caminar per la muntanya, i fer l’amor amb pau i tranquil·litat”. El psicòleg i escriptor no té cap problema a explicar com és la sexualitat als 77 anys. “La sexualitat no és una qüestió d’edat, sinó d’aprenentatge. Quan arribes a una determinada edat crec que es tendeix amb massa facilitat a pensar que la sexualitat és una cosa sobrera. Moltes dones que han viscut amb una sexualitat insatisfactòria i que no han pogut tenir una història d’aprenentatge de la felicitat de la sexualitat ho viuen com una alliberació. Si has tingut una sexualitat raonablement feliç, quan arribes a una determinada edat no sents que hagis de renunciar a una font de felicitat i plaer”, reflexiona. Als 77 anys, això sí, tot va més a poc a poc. “Has d’assumir que et fas gran i que has de seguir aprenent què és el que ara us fa feliços a tots dos”.
El Jaume celebra que les arrugues que els han sortit a tots dos són, en definitiva, “la memòria de totes les emocions, experiències i plaers” que han viscut junts tots aquests anys.
