Manifestació, vaga i actes: guia per no perdre's el 8-M

Barcelona"Desbordem els carrers de feminisme". Amb aquest crit, l'Assemblea 8-M torna a convocar divendres una jornada de lluita i reivindicació en contra de les precarietats laborals, de la violència i la manca de drets que pateixen dones, lesbianes i trans. Amb el teló de fons de les guerres, els actes de protesta previstos a tot Catalunya també es plantegen com espais per denunciar la llei d'estrangeria i el pacte europeu d'immigració i asil, que condiciona la vida de moltes persones. A diferència de Madrid, on el feminisme concorre dividit arran de les diferències per la llei trans i, en menor mesura, pel posicionament sobre la prostitució, a Catalunya el moviment continua força unit en les seves reivindicacions i només l'entitat Feministes de Catalunya s'ha desmarcat convocant una concentració a la plaça de Sant Jaume.

En gairebé totes les localitats hi ha convocats actes i manifestacions pel 8-M, en alguns casos es tracta de marxes no mixtes, amb participació només de dones o espais reservats per a homes. Es recomana sempre respectar la voluntat de les organitzadores.

A Barcelona, el gran acte de protesta el convoca l'Assemblea 8-M juntament amb les entitats Putes Llibertàries, Regularización Ya, Sindillar, Prou Complicitat, Kellys i representants de la Taula Sindical de Catalunya. L'acte arrencarà divendres a les 18 hores als Jardinets de Gràcia per baixar pel passeig de Gràcia i girar per la ronda de Sant Pere fins a acabar a l'Arc de Triomf. Les convocants confien que, un altre any, torni a ser una convocatòria multitudinària.

El cos de la manifestació s'ha concebut amb blocs per subratllar la diversitat de les dones amb dues àrees ben senyalitzades, mixta i no mixta. Així, a la capçalera principal se situaran dones, trans i lesbianes, mentre que una mica més enrere portaran la seva pancarta pròpia les activistes amb discapacitat funcional aplegades dins de Feministes Anticapacitistes, les migrants i les exiliades. A la cua d'aquesta zona no mixta se situaran els moviments feministes de base. En la zona mixta hi podrà anar tothom barrejat.

Cap a les 20.15 hores diverses activistes faran la lectura del manifest d'aquest any, que s'ha titulat Juntes, contra les precarietats, les fronteres i els genocidis, en què es posarà el focus en la dignificació de les feines, en especial les que estan relacionades amb les cures i que ocupen sobretot dones vulnerables i migrants i que tenen poc prestigi social, malgrat que són un dels pilars de les famílies. A més, el text exigeix acabar amb la venda i el negoci de les armes per fer guerres i genocidis i denuncien que les polítiques dels països occidentals "saquegen les riqueses de les seves excolònies" i alhora impedeixen el dret a emigrar de la ciutadania empobrida i els impossibilita arrelar-se d'acord amb una llei d'estrangeria que consideren racista i xenòfoba.

Per la seva banda, l'entitat Feministes de Catalunya, que ha criticat la llei trans i la identificació de dones trans com a dones, ha convocat una concentració a les 18 hores a la plaça de Sant Jaume, sota el lema Som dones i diem prou, en contra dels ventres de lloguer, l'explotació sexual i la participació d'atletes trans en competicions femenines.

Al migdia, el moviment estudiantil ha convocat una manifestació a la plaça Universitat de Barcelona, a les 12 hores.

Sí, com en altres ocasions hi ha convocatòria de vaga laboral, de cures i també de consum. De moment, segons el departament de Treball, fins ara tres sindicats han registrat convocatòries d'aturades: són la CGT, Intersindical-CSC i IAC, mentre que el Sindicat d’Estudiants ha fet una crida a buidar les aules i omplir els carrers contra les desigualtats de gènere i la violència envers les dones. Si bé els homes també són cridats a secundar l'aturada, hi ha feministes que consideren que és millor que la participació es limiti a les dones per posar en valor el pes de la seva feina, molts cops menysvalorada o invisibilitzada. En tot cas, si els homes no ocupen el seu lloc de feina, se'ls anima que es quedin cuidant les criatures o dependents i facilitin així la participació de les dones a les manifestacions.

En cas que es vulgui fer vaga, no cal avisar prèviament l'empresa perquè, al ser una convocatòria legal, està emparada per la legislació. Com altres anys, l'Assemblea 8-M ha creat una caixa de resistència per ajudar totes aquelles dones que no es puguin permetre secundar l'aturada laboral.

La definició d'un moviment heterogeni com és el feminisme no és fàcil, però hi ha una veritat incontestable. El feminisme no és l'antònim del masclisme ni les feministes odien els homes ni volen perjudicar-los. Per feminisme coneixem el moviment que busca la igualtat efectiva entre homes i dones en tots els camps de la vida, després de segles en què les dones han estat discriminades pel sol fet de ser-ho, limitades a l'interior de les cases i dedicades a la cura de la família, sense poder accedir a l'educació i el treball com sí que ho han fet els homes.

L'any 1977, l'ONU va designar el 8-M com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, que ha canviat pel de Dia de les Dones (per incloure la diversitat i les que estan ocupades en feines sense remunerar). L'origen no està del tot clar, però sí que darrere de la jornada reivindicativa (que no festiva) hi ha dues dates relacionades amb el moviment de les dones per exigir drets laborals i polítics.

Cal saber que el feminisme no és ni una moda ni un fet nou. Tampoc un moviment invariable, sinó que ha anat evolucionant a mesura que s'han plantejat problemes i s'han anat avançant en drets. Prenent la metàfora marítima, el 1968, en un article de The New York Times, Martha Weinman Lear va parlar per primer cop de "segona onada", en un intent d'ordenar aquestes etapes històriques. A la primera la lluita es va centrar a lluitar pels drets polítics i socials de les dones. És el moment de les sufragistes, que només es limiten a defensar el vot de les dones blanques.

La segona onada s'alça a la dècada dels 60 del segle passat, amb la irrupció dels mètodes anticonceptius, que permeten a les dones poder decidir sobre el seu cos i maternitat, ja que les revolucionàries píndoles obren les portes a relacions sexuals sense la por a l'embaràs. "El que és personal és polític", criden. D'aquesta segona onada sorgeix la divisió entre feminisme radical (per arrel, no per radicalisme), que advoca per la destrucció del sistema patriarcal i explotador per a l'alliberament de les dones, i el feminisme liberal, defensat per Ciutadans i que també busca la igualtat de gèneres però sense aprofundir en l'opressió de les dones.

Rebecca Walker va donar per inaugurada la tercera onada quan el 1992 va publicar Becoming the third wave per protestar per l'elecció d'un jutge al Tribunal Superior de Justícia dels Estats Units malgrat haver estat acusat per agressions per l'advocada Anita Hill. En honor a la veritat, la tercera onada havia arrencat uns anys abans més cap al sud, quan les dones sud-americanes havien començat a posar sobre la taula que el feminisme blanc ignorava la diversitat de races, ètnies, ocupació, cultures i l'orientació sexual o gènere sentit. És el que s'anomena la interseccionalitat, és a dir, que les dones pel sol fet de ser-ho pateixen més d'una desigualtat.

La quarta onada, on som ara, s'inaugura oficialment el 2017 quan als Estats Units sorgeix el Me Too, un moviment nascut a les xarxes amb el qual les dones trenquen silencis explicant les agressions sexuals que han patit i en alguns casos identifiquen amb noms i cognoms els agressors. Sota aquesta quarta onada, les dones han denunciat la sistèmica pressió estètica, la discriminació de sous, l'assetjament al transport públic, als carrers, a la universitat i a la feina. I a través de les xarxes socials el moviment ha crescut a cada agressió masclista amb etiquetes com el S'ha acabat que van endegar les futbolistes arran del petó forçat de Luis Rubiales a Jenni Hermoso, el Només sí és sí, en què es va exigir que el consentiment estigués al centre de les relacions sexuals arran de la primera condemna laxa a la Manada dels Sanfermines o el Jo et crec, germana, per a les víctimes qüestionades.