MÈXIC

Alliberat el màxim acusat de la desaparició dels 43 estudiants mexicans d'Iguala

Cinc anys després no hi ha cap rastre dels joves ni cap condemnat

Ni una pista d'on són els 43 estudiants desapareguts la matinada del 26 al 27 de setembre del 2014 a la localitat mexicana d'Iguala, a uns 190 quilòmetres al sud de la capital. Tampoc ni una condemna. Mèxic es prepara per commemorar el cinquè aniversari d'un dels fets que més han marcat la història recent del país i que mostren com la corrupció i els càrtels de la droga s'han inserit en els cossos policials fins a corcar-los. La desaparició dels joves aquella matinada continua sent més que un misteri una vergonya, perquè en aquest lustre els investigadors han estat incapaços de determinar què va passar amb aquells estudiants de magisteri –'normalistas'–, perquè no s'ha localitzat cap cadàver ni cap rastre.

Una quarantena de detinguts han sortit en llibertat i sense càrrecs de les presons. L'últim a deixar la presó ha sigut Gildardo López, 'El Gil', absolt perquè el tribunal ha revocat cadascuna de les 80 proves que hi havia contra seu, segons va avançar el diari 'El País'. L'acusació l'havia considerat el màxim responsable de la matança aquella matinada. 

"Mai els trobaran, els hem fet pols i els hem tirat a l'aigua", va vaticinar El Gil en un missatge de text que va enviar per telèfon al cap del càrtel Guerreros Unidos, Sidronio Casarrubias Salgado, hores després de la desaparició dels 'normalistas'.

El Gil era el contacte de Guerreros Unidos, el càrtel local de l'estat de Guerrero, que presumptament va donar l'avís que havien entrat a la localitat dos autobusos amb delinqüents rivals i que pretenien controlar el comerç de la droga a Iguala. En realitat als autocars hi viatjaven els estudiants d'Ayotzinapa, que prèviament havien anat fins a Ciutat de Mèxic per commemorar, precisament, una matança d'estudiants del 1968. En plena nit, sicaris i policies municipals van disparar contra els autobusos i van causar la mort de sis dels universitaris. Als altres 43, d'entre 18 i 20 anys, se'ls va perdre la pista. 

Mèxic desenterra els seus fantasmes

La pressió ha passat ara al govern d'Andrés Manuel López Obrador, que arran de l'absolució de López ha tornat a prometre celeritat en el cas. El president va guanyar les eleccions l'any passat amb un discurs de transparència i lluita contra la corrupció i, de fet, va ordenar l'obertura d'una comissió de la veritat, però de moment no s'ha avançat en l'aclariment dels fets.

Tortures i mala instrucció

La investigació ha sigut un cúmul de despropòsits i irregularitats, segons han denunciat organitzacions de defensa dels drets humans i la mateixa ONU, cosa que explica que ara els jutges hagin de deixar en llibertat els acusats. La fiscalia presenta proves molt febles o mal instruïdes, i alguns dels testimonis s'han obtingut a base de tortures, segons informes de les Nacions Unides. Així, la por de les famílies dels 43 desapareguts, provinents de famílies humils i poc instruïdes, és que vagin quedant en llibertat la cinquantena de detinguts i el cas quedi impune, com passa en gairebé el 99% dels delictes a Mèxic.

L'anterior president del país, Enrique Peña Nieto, es va voler afanyar a tancar el cas dels 'normalistas', seguit per la premsa internacional, assumint com a "veritat històrica" que un grup aïllat i reduït de policies corruptes va lliurar els estudiants al càrtel local, que els va matar i es va desfer dels cadàvers cremant-los en un abocador als afores d'Iguala.

La tesi, però, no s'aguanta científicament, segons ha revelat el grup internacional de forenses que durant mesos va investigar el cas: no és possible que es fessin desaparèixer totalment els cadàvers en un incendi que ningú va veure i que va durar poques hores, perquè hauria calgut un foc de grans proporcions que durés dies per no deixar més rastre que d'un dels desapareguts.

Mèxic, 14 desapareguts cada dia

Més continguts de