El bloqueig per pactar els relleus obliga els líders de la UE a suspendre 24 hores les negociacions

La rebel·lió dels populars contra l'acord de Merkel amb Macron, Sánchez i Rutte ho fa impossible

Que França i Alemanya es posin d’acord no sempre és suficient per fer funcionar l’engranatge d’una Unió Europea constituïda encara per 28 membres. La reunió de tots els caps d’estat i de govern per negociar les presidències de les principals institucions havia d'arrencar ahir a les 18 hores, però aquest dilluns al matí encara durava. Finalment, després de més de prop de 16 hores de negociacions, s'ha suspès la cimera i s'han emplaçat a tornar-se a trobar demà dimarts a les 11 hores del matí, amb l'esperança d'assolir un acord abans de la constitució del Parlament Europeu de dimecres. 

"Seria correcte dir que avui acabem amb un un fracàs perquè no hem aconseguit trobar cap resultat i això dona una mala idea del Consell d'Europa"

EMMANUEL MACRON PRESIDENT FRANCÈS



Així doncs, el relleu dels alts càrrecs ha fet perdre literalment la son als Vint-i-vuit. Després de més de 12 hores de reunions bilaterals, múltiples i entre famílies polítiques, la seu del Consell Europeu de Brussel·les encara bullia. La sala de premsa s'ha passat la nit plena de periodistes àvids d'informació, i assessors, ambaixadors i secretaris d'estat continuaven treballant al màxim per intentar trobar substituts per al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; el del Consell Europeu, Donald Tusk, i també el del Parlament Europeu, Antonio Tajani (encara que oficialment és cosa de la cambra). També s'inclouen en el paquet els relleus de l'alta representant Federica Mogherini i el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. S'intenta trobar l'equilibri geogràfic, demogràfic, polític i de gènere entre totes aquestes peces. Però no hi ha un sistema establert i aquest és un dels problemes. 

Per això, a primera hora del matí fonts diplomàtiques ja avisaven que l'acord semblava "complicat" i que les posicions s'havien enrocat. I efectivament, cap al migdia els líders han decidit emplaçar-se de nou a dimecres a les 11 hores per tornar-ho a intentar mentre continuen algunes reunions. Això complica la trobada que tenia programada per demà Pedro Sánchez amb Meritxell Batet, la presidenta del Congrés, per parlar de la investidura, que finalment es farà per telèfon. 

"Seria correcte dir que avui acabem amb un un fracàs perquè no hem aconseguit trobar cap resultat i això dona una mala idea del Consell d'Europa", ha dit sortint el president francès, Emmanuel Macron. Macron ha explicat que el bloqueig es dona principalment per la divisió dels líders de la família popular al voltant de la proposta de consens i també l'equilibri geogràfic. S'ha mostrat també confiat que en la represa de demà siguin capaços d'arribar a un acord.  

Els populars demanen més poder

El bloqueig de les negociacions s'origina per una rebel·lió dins la família dels populars. Abans d'arribar a la cimera, França (liberal), Alemanya (popular), Holanda (liberal) i Espanya (socialista) havien pactat una proposta en què el socialista holandès i candidat oficial, Frans Timmermans, ocuparia la presidència de la Comissió, mentre que els populars es quedarien amb el Parlament i l'Alta Representació i els liberals amb el Consell Europeu. Segons Pedro Sánchez, però, aquest acord venia refrendat pels mateixos candidats oficials del PP (Manfred Weber) i dels socialistes (Frans Timmermans). Però el consens ha sigut efímer perquè l’oposició ha sigut immediata. No només els països de l’eix de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) s’hi han posat d’esquena perquè Timmermans és l’actual vicepresident de la Comissió que ha obert processos d’infracció contra Polònia i Hongria. La família dels populars europeus s'ha sentit traïda per una Angela Merkel que ha optat per donar suport a Timmermans i no lluitar pel seu compatriota i company de família política, el popular Manfred Weber.

5 claus sobre la cimera per renovar els càrrecs de la UE

"Com a Partit Popular Europeu (PPE) no hem acordat el paquet que va ser negociat a Osaka. La gran majoria dels primers ministres del PPE no creuen que hàgim d’abandonar la presidència de la Comissió tan fàcilment i sense lluitar”, deia entrant al consell el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, que justament va ser un dels noms que s'havien posat sobre la taula les últimes setmanes per ostentar el càrrec. Merkel, doncs, s'ha quedat sola. 

"La gran majoria dels primers ministres del PPE no creuen que hàgim d'abandonar la presidència de la Comissió tan fàcilment"

LEO VARADKAR PRIMER MINISTRE IRLANDÈS

"Hi ha una sensació enorme de frustració", ha afirmat Pedro Sánchez a la sortida del primer assalt . Un president espanyol que ha culpat el Partit Popular de no respectar l'acord que havien pactat els dos candidats i Angela Merkel. "Weber i Timmermans ja tenien l'acord, no era cosa de Merkel, això és molt important perquè s'ha intoxicat dient que s'havia forjat a Osaka. Crèiem que comptavem ab tot el suport i resulta que ens hem adonat que hi havia una família política que no ho tenia tan clar", ha lamentat Sánchez. En la mateixa línia s'ha pronunciat Angela Merkel que ha fet autocrítica, però, assegurant que no han estat prou diligents a l'hora de presentar la proposta clarament. 

El problema del sistema de candidats oficials

Fins ara, s'havia assegurat que la proposta de Frans Timmermans s'havia forjat a la reunió del G-20 celebrada a Osaka els dies anteriors a la cimera però aquest dilluns alguns líders ho han desmentit, assegurant que ja venia d'abans. Fonts del Consell Europeu, a més, han criticat que a Osaka se'ls va vendre aquesta proposta com si ja comptés amb tot el consens entre els líders mentre que va provocar una revolta interna dins la família conservadora, que no està disposada a deixar anar tan fàcilment la presidència de la Comissió, un càrrec que monopolitza des de fa 15 anys.Aquest dilluns no s'ha arribat al límit de posar els noms a votació, però les mateixes fonts no descarten que es produeixi demà.

Si fos l’acord de consens, suposaria una victòria per al Parlament Europeu, que veuria com es respecta el sistema dels candidats oficials ('spitzenkandidaten') però també  per a Pedro Sánchez, que s'ha passat la nit de reunió en reunió com a negociador en cap de la família socialista, que aconseguiria trencar el monopoli del PP. Això sí, complicaria el compromís que havien fixat molts dels líders d’assolir la paritat de gènere en el repartiment dels càrrecs. Al llarg de la nit, però, les peces s'han anat movent i Timmermans s'ha mantingut com el favorit a presidir la Comissió mentre que els populars han passat a exigir mantenir la del Consell Europeu, que actualment també ostenten. 

Esprint per als relleus a la UE: Tusk proposarà als líders que els socialistes presideixin la Comissió

Els països de l’Est s’hi han oposat frontalment i la rebel·lió dins el PP ha complicat la nit. Segons ha explicat després el primer ministre italià, Giuseppe Conte, finalment han sigut 11 països els que s'hi han oposat, en el seu cas, perquè s'oposa al sistema dels 'spitzenkandidaten', com també s'hi oposava inicialment Emmanuel Macron. La reunió a 28 havia de començar a les 18 hores de diumenge, però s'ha endarrerit més de tres hores perquè els líders han començat a reunir-se per grups i parelles també amb Tusk. A més, després de començar el sopar en ple, a les 23 hores Donald Tusk ha suspès la trobada i ha començat fins a dues rondes de reunions bilaterals amb tots els líders en què s'ha establert un temps de cinc minuts per a cadascun. Després, cap a les sis del matí, a la delegació espanyola hi ha hagut reunions entre Sánchez, el primer ministre francès, Charles Michel, el de Portugal, Antonio Costa, i el president francès, Emmanuel Macron. 

“El problema és el bloqueig que hi ha dins el PP, hi ha distensions dins el partit”, deien fonts diplomàtiques a l’inici de la reunió. Altres fonts diplomàtiques admetien gairebé a mitjanit que l’acord semblava complicat i que si continuava el bloqueig s’havien de buscar alternatives, malgrat que socialistes i liberals exigeixen conservar part del paquet proposat. El programa oficial de la cimera ja avisava que, si no hi havia consens, el sopar es podia allargar fins a l’esmorzar d’avui.

Merkel ja albirava una nit llarga abans d’entrar i així s'ha constatat. L’objectiu d’aquest esprint és arribar a la constitució del Parlament Europeu de dimarts amb una proposta clara. A les 12 hores del migdia, els líders han acordat finalment tornar-se a veure les cares demà. L'objectiu és arribar a un acord abans de la votació del president del Parlament Europeu, que és dimecres al matí, una decisió que quedaria en mans dels grups i fora de les negociacions si no aconsegueixen arribar a un consens. 

Més continguts de