Internacional 16/06/2022

Berlín perfila un permís de residència de llarga durada per a dissidents russos

Els visats de 90 dies que se’ls van atorgar per entrar a Alemanya estan a punt de caducar

4 min
Berlín, Alemanya

Dortmund (Alemanya)Sense seguretat, sense futur van quedar Maksim Kournikov i Mikhail Zygar al cap de pocs dies que esclatés la guerra a Ucraïna. Descoberts sota el punt de mira de les autoritats de Moscou. Tots dos són periodistes russos crítics amb el Kremlin. Kournikov és subcap de redacció a la ràdio Echo Moskwy, que a principis de març va aturar la seva activitat. Zygar és cap fundador de Dozhd, l’únic canal televisiu independent de Rússia, que també va haver de suspendre les seves retransmissions, si bé aviat tindrà garantida una llicència per tornar a emetre des de Letònia, Geòrgia, els Països Baixos i França.

Kournikov i Zygar viuen ara a Berlín, on van fugir com molts dels seus compatriotes contraris al règim de Vladímir Putin. Quant de temps s’hi quedaran encara no ho saben dir. Tornar a Rússia, on sempre han comunicat amb molta claredat les seves posicions i convenciments, els dificultaria molt la vida, fins i tot la posarien en perill. Però van arribar a Alemanya amb un visat per a 90 dies que just aquest mes els caduca.

A finals de maig Zygar va denunciar, a través de Spiegel Online: “Per als directors de mitjans independents [russos] que han vingut a Alemanya la cosa és clara: la solució per als seus problemes de residència no té cap prioritat i la burocràcia alemanya no està preparada per ajudar ràpidament els dissidents i periodistes russos”. Kournikov, citat per la web de la televisió pública ARD, coincideix que, tot i les esperances que es van fer els dos primers mesos d’estada a Berlín, “a la pràctica les coses no són tan fàcils”. “És una situació poc comprensible i que treu bastant de polleguera”, ha dit.

Alguns dels seus col·legues de professió russos que també van fugir cap a Alemanya fins i tot han pensat, en plena desesperació, en fer una vaga de fam i acampar davant de la cancelleria per fer notar la urgència en què es troben.

Per això veus com les de Sergey Lagodinski, polític alemany d’arrels russes que ocupa un escó del partit verd al Parlament Europeu, s’han fet escoltar per reclamar que els opositors russos no quedin atrapats en els obstacles burocràtics del sistema d’asil d’Alemanya. “No ens podem arriscar que aquestes persones es quedin aquí de manera il·legal o es mudin a un altre país perquè no poden quedar-se entre nosaltres. Això seria per a Alemanya una mostra d’incapacitat absoluta”, ha expressat.

Pressionat i a contrarellotge, el govern federal ha reaccionat per auxiliar Kournikov, Zygar i els altres 70 dissidents russos que han fugit cap a Alemanya arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Després de setmanes de discussions en diferents departaments de l’executiu, fonts del ministeri de l’Interior han confirmat a Der Spiegel que s’han traçat uns plans, amb diversos programes de beques i ofertes de treball, que permetran a aquests periodistes i opositors russos arribats al país tenir la base per assolir el pertinent permís de residència. Els visats de 90 dies que se’ls van atorgar a correcuita per entrar a Alemanya es reconvertiran en visats de llarga durada. “El govern federal està treballant perquè autors del món cultural i mediàtic de la Federació Russa crítics amb el règim, que van entrar al país amb un visat Schengen i que ara desitgen quedar-se a Alemanya durant un període més llarg per continuar la seva feina aquí, puguin obtenir un permís de residència per treballar en territori federal”, es llegeix en un document elaborat per a una reunió específica del gabinet.

Coordinació amb les regions amb més migrants russos

L’executiu del canceller Olaf Scholz s’està coordinant a tals efectes amb diferents autoritats regionals, com ara les conselleries d’Interior de la ciutat de Berlín i del land de Saxònia, dos dels territoris on més migrants russos han anat a parar en aquesta nova onada.

Per als dissidents que encara són a Rússia o en tercers països com Armènia o Geòrgia, els ministeris alemanys d’Interior i d’Exteriors també estan elaborant una base de dades. “Existeix una especial obligació política d’Alemanya envers les persones que en els últims anys han defensat els drets humans, la democràcia i l’estat de dret en contra del rumb polític dels dirigents russos”, estipula un document confidencial del govern de Berlín citat per Der Spiegel. Amb la protecció d’aquests dissidents –aquesta és l’esperança de l’executiu alemany de coalició– s’encoratjarà altres ciutadans russos a posicionar-se en contra de la guerra.

A Alemanya hi ha una gran representació de russoparlants –uns tres milions– que hi van emigrar als anys 90. Curiosament, la majoria d’aquestes persones estaven acostumades a veure la televisió russa i no han estat menys influïdes per la propaganda de Putin que les persones que viuen a Rússia. Per això Zygar, Kournikov i la setantena de periodistes i crítics amb el Kremlin que han arribat ara creuen que podien ser útils a Alemanya. Es veien amb el doble rol d’informar els seus compatriotes que continuen a Rússia i els alemanys russoparlants que, des de l’inici de la guerra, no poden veure més els seus canals de televisió habituals de propaganda perquè estan bloquejats.

Es calcula que entre 200.000 i 500.000 russos i russes van sortir del seu país en els dies immediatament posteriors a l’inici de la guerra davant l’enduriment de mesures de repressió que els amenaçaven. Molts van anar a Armènia, a Geòrgia, al Bàltic. També a Alemanya. A correcuita el govern de Berlín s’esforça ara a no descuidar els dissidents de Putin que estan a l’exili alemany.

Perill creixent per l’espionatge rus

L’Oficina Federal Alemanya de Protecció de la Constitució adverteix del perill a l’alça que amenaça el país a través de l’espionatge i els ciberatacs russos contra xarxes d’administracions i centres polítics, econòmics i acadèmics, cosa que podria provocar “danys notables”. Des dels serveis secrets alemanys s’entén que aquestes activitats russes “intensificades” són una resposta a la guerra a Ucraïna, a les tensions a l’est d’Europa i a les sancions econòmiques i comercials de la UE contra la Federació Russa.

stats