Drets Humans
Internacional 09/07/2021

Cadena perpètua a Itàlia per a 14 torturadors del pla Cóndor

El Suprem confirma la condemna a militars xilens i urugaians

3 min
Moment de la lectura de la primera sentència del cas, el gener del 2017, confirmada ara pel Suprem.

MilàEl Tribunal Suprem italià va confirmar ahir la condemna a cadena perpètua per a 14 militars i jerarques de Xile i l’Uruguai acusats de la desaparició i mort d’una vintena d’opositors d’origen italià en el conegut com a pla Còndor, la macabra operació que va servir per segrestar i executar desenes de milers de dissidents polítics d’esquerres de manera coordinada per les dictadures de l’Amèrica Llatina en les dècades del 1970 i 1980, amb el suport dels Estats Units.

Els magistrats de la Cort de Cassació de Roma, la màxima autoritat judicial italiana, van pronunciar la sentència després de dos dies de deliberacions en què van acordar reduir la llista dels acusats de 21 a 14 després de la mort de diversos d’ells. Entre els condemnats hi ha l’exministre de Relacions Exteriors de l’Uruguai, Juan Carlos Blanco Estradé. Tots ells van ser condemnats a contumàcia i van estar absents al tribunal romà donada la seva avançada edat o perquè ja estan complint condemna en els seus respectius països. Tots excepte l’exmilitar uruguaià Jorge Nestor Fernández Troccoli, de 74 anys.

Troccoli, que té passaport italià, va arribar a Itàlia el 2007 intentant evadir la justícia del seu país. Una fugida que va durar poc. Un any més tard, pocs dies abans de Nadal, el torturador uruguaià va ser descobert al seu refugi de la ciutat costanera de Marina di Camerota, a prop de Nàpols, d’on procedia la seva família. Va ser jutjat i condemnat a cadena perpètua en segona instància.

També van assistir emocionats a la lectura de la històrica sentència alguns dels familiars de les víctimes de les dictadures sud-americanes, com Zelmar Michelini, fill del líder polític uruguaià d’origen argentí que va ser segrestat i assassinat el 1976 a Buenos Aires.

Andrea Speranzoni, l’advocat que representa les víctimes uruguaianes, va subratllar que els condemnats havien estat jutjats respectant els principis de la jurisdicció italiana i europea. “Van cometre crims atroços”, va dir el lletrat visiblement emocionat.

“És una sentència important i històrica. La primera a Europa pel pla Cóndor”, va assegurar, per la seva banda, l’advocat d’algunes víctimes, Arturo Salerni. “La justícia italiana ha escrit avui una pàgina important en la batalla per la condemna dels crims de lesa humanitat i per la protecció dels drets humans. Els familiars de les víctimes esperaven justícia i el fet que s’hagi fet a Itàlia és un pas important de gran valor històric”, va afegir.

L’operació Cóndor va ser un pla afavorit pels Estats Units en el marc de la Guerra Freda per delmar l’oposició política d’esquerres a l’Amèrica Llatina. A més de patir segrestos i tortures, sovint els dissidents eren llançats des d’avions militars a la mar en els que es van batejar com a vols de la mort. Es calcula que el pla va suposar l’assassinat de fins a 60.000 persones.

El judici va arrencar després de la denúncia el 1999 d’alguns familiars de desapareguts d’origen italià a les dictadures llatinoamericanes just un any abans que el jutge Baltasar Garzón ordenés la detenció a Londres de l’exdictador xilè Augusto Pinochet. L’esperança que va suscitar la detenció de l’ancià tirà va acabar en frustració després del seu alliberament, però mentre que Espanya renunciava al principi de la justícia universal, les víctimes italianes no es van rendir i van iniciar un procés que ha conclòs més de dues dècades després.

Vint anys d’investigació

El procés judicial va arrencar fa vint anys amb la investigació oberta pel fiscal italià Giancarlo Capaldo contra un grup de 34 ex policies, militars i membres dels serveis secrets de Xile, l’Uruguai, Bolívia i Perú, alguns dels quals van morir durant el procés. A la llista original els imputats van arribar a ser més de 140, molts d’ells argentins, però el país llatinoamericà es va negar a autoritzar que fossin jutjats a Itàlia.

stats