El Suprem dels Estats Units suspèn temporalment l'ús de la llei del segle XVIII per deportar immigrants

WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units ha suspès temporalment l'aplicació de la llei d'enemics estrangers per dur a terme deportacions d'immigrants. La congelació temporal s'ha activat arran del cas d'un grup de veneçolans retinguts a Texas que el govern de Donald Trump volia deportar sota l'acusació de pertànyer a la banda criminal Tren de Aragua –que el govern ha catalogat de grup terrorista, juntament amb la salvadorenya MS-13–. Els advocats dels immigrants van argumentar el risc imminent que els seus clients fossin expulsats del país sense passar per un procés judicial requerit pel mateix tribunal en una sentència prèvia.

"S'instrueix el govern de no expulsar dels Estats Units cap membre de la classe putativa de detinguts fins a nova ordre d'aquest Tribunal", diu la sentència del Suprem, que no està assignada a cap dels magistrats. No obstant això, dos jutges, Clarence Thomas i Samuel Alito –tots dos de perfil conservador–, van mostrar-se contraris a les deportacions.

Tot i que la decisió del Suprem sembli contradictòria respecte a la sentència de la setmana passada, que sí que avalava la deportació de veneçolans sota la llei d'enemics estrangers, segueix la línia argumental que va obrir aquell primer dictamen. La resolució anterior es pronunciava sobre el bloqueig cautelar que el jutge federal James Boasberg havia imposat a la invocació de Trump de la llei del 1789 per deportar totes les persones que fossin acusades de pertànyer a les bandes criminals Tren de Aragua i MS-13. Així i tot, en aquella sentència el Suprem evitava pronunciar-se sobre el fons de la qüestió –si és legal o no utilitzar una llei de guerra per deportar migrants– i establia que qualsevol persona processada sota la llei d’enemics estrangers ha de tenir un “termini raonable” per impugnar “efectivament” l’aplicació abans de l’expulsió. És a dir, que se li ha de garantir un procés judicial, cosa que no van tenir els més de 200 veneçolans i salvadorenys deportats a la megapresó CECOT el 15 de març passat.

Garanties processals

L'aval va ser celebrat tant per la Casa Blanca –perquè entenia que els donava la raó en el fet que els jutges federals no poden dictar a l'executiu què ha de fer– com pels advocats d'immigració –perquè deixava clara la necessitat de garanties processals en la deportació i obria la porta al fet que el Suprem acabi havent-se de pronunciar sobre la legalitat de l'ús de la llei del 1789–. En la nova resolució d'aquest dissabte, precisament el que ha fet el Suprem ha estat suspendre temporalment l'aplicació de la llei perquè el govern de Trump hauria ignorat aquestes condicions d'oferir un mínim de garanties processals a una 50 de veneçolans que, presumiblement, volia deportar a El Salvador aquest cap de setmana. L’American Civil Liberties Union havia aconseguit ja en els últims dies ordres judicials que prohibien deportacions similars en virtut de la llei d'enemics estrangers en altres llocs com Nova York, Denver i Brownsville, Texas.

El revés judicial coincideix amb la confrontació directa de la Casa Blanca contra una altra ordre del Suprem en el fet que demanava al govern "facilitar" el retorn de Kilmar Abrego Garcia, que va ser deportat "per error" a El Salvador amb el vol del 15 de març. Tot i que l'administració va reconèixer el seu error, ara ha escalat la seva posició i ha passat d'excusar-se dient que no té poder per tornar-lo a dir que no el tornarà. L'últim episodi de tensió va tenir lloc quan el senador per Maryland, Chris Van Hollen, va aconseguir reunir-se ahir amb Abrego Garcia a El Salvador tot i les traves posades pel govern de Nayib Bukele. Després que la imatge es fes pública, la Casa Blanca ha canviat el seu relat i ha passat a defensar sense proves que Abrego és un membre de la banda MS-13, cosa que contradiu el document judicial en què el departament de Justícia reconeixia l'expulsió de l'home –que estava protegit de la deportació des del 2019– com un "error administratiu". De fet, Justícia va acomiadar el funcionari que va fer el document en què reconeixia l'error.