Aconseguits els tancs, Zelenski pressiona pels avions de combat

Kíiv també demana míssils balístics de més abast que els Himars als Estats Units, que de moment ho descarten

4 min

Un F-16 en una imatge d'arxiu. Omar Marques / Getty

BarcelonaA poc a poc i amb insistència, Ucraïna va aconseguint que els aliats occidentals cedeixin a pressions que fa pocs mesos semblaven inconcebibles. L'exèrcit de Kíiv necessita armament modern si vol aconseguir el seu objectiu: no només aturar l'embat rus, sinó recuperar tot el territori ocupat possible. Primer van ser els sistemes de míssils terra-aire Patriot, dels Estats Units, i la setmana passada Kíiv va guanyar la gran batalla diplomàtica amb Occident amb l'anunci de l'alliberament de tancs Leopard, de fabricació alemanya, i els nord-americans Abrams. Ara, el focus de la pressió ucraïnesa es trasllada als avions de combat, i també als míssils balístics amb una trajectòria més llarga que els que els Estats Units han enviat fins ara.

Ja fa mesos que Kíiv té l'ull posat als caça bombarders occidentals. "Soc molt optimista que els tancs Abrams seran possibles en el futur i estic segur que els avions com els F-16, F-15 –de fabricació estatunidenca– o els Gripen suecs també seran possibles", va dir Oleksii Reznikov a l'octubre. Alguns analistes militars consideren que l'opció més efectiva, pel que fa a capacitats tècniques, per a l'exèrcit ucraïnès serien els caces suecs, però l'opció més probable –si Kíiv acaba trencant un altre cop la resistència occidental– són els F-16.

És el que defensa Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars de Catalunya, que explica que el principal avantatge dels Gripen és que estan dissenyats per tenir una logística molt fàcil, a més de ser molt lleugers. D'altra banda, els F-16 –tots dos models són de quarta generació, és a dir, amb una tecnologia molt avançada– tenen molta facilitat de maniobra i, a més, formen part dels exèrcits de molts països de l'OTAN, cosa que facilitaria l'enviament de components a Ucraïna. A més, "Suècia té més restriccions pel que fa a les exportacions d'armament", en comparació amb els Estats Units, apunta Molas.

La setmana passada, Politico va publicar que més de mitja dotzena d'oficials militars i diplomàtics occidentals havien confirmat que hi ha un debat intern obert sobre el subministrament d'avions de combat. De moment, el govern dels Països Baixos s'ha pronunciat a favor i ha dit que està a punt per considerar "amb una ment oberta" l'enviament de caces F-16 a Ucraïna, segons van publicar mitjans neerlandesos. Els estats bàltics també hi estarien predisposats. Tot i així, quan els periodistes li han preguntat aquesta nit de dilluns al president dels Estats Units, Joe Biden, si pensava enviar avions F-16 a Ucraïna, ja respost amb un "no".

Biden diu que "no"

La Casa Blanca ja va dir la setmana passada que els Estats Units discutirien l'opció d'enviar avions de combat "amb molta cautela" tant amb Kíiv com amb la resta d'aliats occidentals, segons va afirmar a la cadena MSNBV l'assessor adjunt per a la seguretat nacional, Jon Finer. A més, el mateix dia, un portaveu de l'empresa de defensa Lockheed Martin va dir al Financial Times que la companyia "augmentarà la producció de F-16 a Greenville [Carolina del Sud] per poder respondre a les necessitats de qualsevol país que opti per fer transferències per ajudar amb el conflicte actual".

Però no sembla que l’optimisme de Lockheed hagi condicionat els Estats Units. Preguntat ahir a la nit per l’enviament d’F-16 propis a Ucraïna, el president, Joe Biden, va respondre amb un contundent “no”, sense afegir-hi res més. El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, havia estat encara més taxatiu divendres: l’opció està “descartada”. “Els avions caces són sistemes molt més complexos que els tancs de batalla i tenen un rang i una potència de foc completament diferents. Ens aventuraríem a una magnitud [del conflicte] que jo desaconsellaria”, va argumentar.

Quins avantatges donarien?

Kíiv redobla ara la pressió perquè ja ha aconseguit un dels seus objectius, els tancs, i perquè té la pressió del pas del temps. Divendres passat, el portaveu de les forces aèries de l'exèrcit ucraïnès, Yuri Inhat, va afirmar que l'entrenament per aprendre a pilotar caces com els F-16 duraria uns sis mesos. A més dels pilots, també caldria fer formació a enginyers i altres especialistes. Inhat va dir que Ucraïna ja ha començat a treballar en diferents regions per crear infraestructures d'aeròdroms per als avions occidentals.

Ara, els militars ucraïnesos disposen només d'avions de l'era soviètica. "Són dissenys que s'han anat actualitzant, però han quedat molt enrere", diu Molas, tot i que destaca que l'exèrcit ucraïnès els ha utilitzat "de manera molt eficient".

Explica que aquest tipus de caces d'última generació serien un molt bon complement als sistemes de defensa antiaèria per aturar els míssils de creuer i els drons russos, l'armament que des de fa mesos utilitza el Kremlin per atacar infraestructures civils, sobretot energètiques, una estratègia amb què Moscou pretén minar la rereguarda.

Míssils amb més abast

A part dels caces, però, l'objectiu de Kíiv també passa per aconseguir míssils balístics amb un abast més llarg que el que tenen els Himars estatunidencs. Ho va deixar clar en el seu vídeo nocturn dissabte el president ucraïnès, Volodímir Zelenski: "Ucraïna necessita míssils de llarg abast per prevenir l'ocupant de l'oportunitat de col·locar els seus llançamíssils en algun lloc a prop de la línia de front i destruir les ciutats ucraïneses". Zelenski va especificar que Kíiv necessita els denominats ATACMS, de fabricació estatunidenca, que tenen un rang pràcticament de 300 quilòmetres, mentre que els Himars arriben a una distància d'entre 85 i 110 quilòmetres. "El sistema de llançament és el mateix que els Himars, però arribarien molt més enllà; podrien atacar objectius a Crimea o dipòsits d'armament en territori rus", indica Molas.

En aquest sentit, es va expressar el mateix dissabte Mikhailo Podoliak, assessor del president ucraïnès: "Per reduir dràsticament l'armament clau de l'exèrcit rus, l'artilleria que utilitzen a la primera línia de front, necessitem míssils que destrueixin els seus magatzems", va dir en una entrevista al canal online Freedom. I va detallar que a la península de Crimea, annexionada il·legalment per Rússia el 2014, hi ha més de 100 magatzems d'artilleria. Va assegurar que Ucraïna ja està en negociacions amb els seus aliats occidentals i que estan anant a "un ritme accelerat". Amb tot, Washington de moment rebutja aquesta opció.