Aiguamolls contra Putin: l’estratègia dels veïns de Rússia per defensar-se

BerlínLa realitat geopolítica a Europa va canviar dràsticament el 2022 amb l’inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, i això ha obligat els països europeus a replantejar la seva defensa i a buscar solucions innovadores que vagin més enllà d’invertir milers de milions d’euros en armament convencional, tancs i sistemes antidrons. Ara alguns països europeus fronterers amb Rússia i Bielorússia, aliada del Kremlin, estan estudiant la restauració d’aiguamolls –torberes, maresmes i pantans– per crear barreres naturals capaces de frenar els tancs russos en cas d’una eventual invasió terrestre.

La idea va sortir d'un grup de científics especialitzats en aiguamolls, que va proposar restaurar i utilitzar les torberes situades al llarg de les fronteres orientals de la Unió Europea com a “defensa natural” per dissuadir possibles agressions russes. Aquesta mesura contribuiria “tant a la seguretat i la capacitat de defensa com a la conservació del clima i la natura”, segons Hans Joosten i Franziska Tanneberger, membres del centre alemany de conservació de torberes Greifswald Mire Centre, i Malte Schneider, director general de l’empresa de restauració de la natura Aeco. “Les torberes naturalment humides, i també les que s’han tornat a humitejar, són intransitables per als tancs, cosa que alenteix els moviments de les tropes i obliga a utilitzar corredors previsibles més fàcils de defensar”, expliquen els científics.

Els aiguamolls han tingut històricament un paper decisiu en la defensa militar a causa de la seva inaccessibilitat. “Les torberes naturals són molt humides i, de fet, no es poden travessar, excepte, amb prudència, a peu”, explica Joosten, professor emèrit d’estudis sobre torberes i paleoecologia de la Universitat de Greifswald. Però en els darrers segles, i especialment al segle XX, moltes han estat drenades per destinar-les a l’agricultura i la silvicultura, cosa que n’ha augmentat considerablement l’accessibilitat, recorda Joosten.

Resulta que la major part de les torberes de la Unió Europea es concentren a la frontera oriental de l’OTAN amb Rússia i Bielorússia: des de Finlàndia fins a Polònia, passant pels països bàltics. Els aiguamolls de Polònia representen, per exemple, un 18% del territori del país. Països com Finlàndia i Polònia es plantegen ara restaurar els aiguamolls i convertir-los en un aliat natural contra Putin.

Camps de mines naturals

“El medi natural de les zones frontereres és un aliat evident de qualsevol acció que reforci els elements de l’Escut Oriental”, explica un portaveu del ministeri de Defensa polonès. El mateix passa a Letònia, on les Forces Armades Nacionals del país ja han donat suport a un projecte finançat per la Unió Europea per recuperar alguns aiguamolls. Hi ha una iniciativa similar a Lituània.

Els científics proposen integrar les torberes en les estratègies de seguretat i defensa, i començar a recuperar les que es troben a les fronteres internacionals, de manera que es restaurin “línies de defensa basades en la natura”. “Té el mateix efecte que col·locar camps de mines, però és molt més humà”, afirma Joosten, que explica que la humitat de les torberes és “suficient per impedir l’entrada de vehicles pesants (tancs i artilleria pesant) i l’avanç ràpid dels soldats”.

“Tot i que la idea de restaurar els aiguamolls és útil i atractiva, no se li ha de donar massa importància. Els països bàltics s’han de preparar per a una guerra del segle XXI que pot ser completament diferent del que hem vist fins ara”, considera, en canvi, Maris Andzans, director del Centre d’Estudis Geopolítics de Riga. I adverteix: “Rússia és molt conscient dels obstacles naturals i artificials que hi ha al nostre costat de la frontera. Actualment la defensa contra els drons i la defensa aèria en general són qüestions molt més urgents per als països bàltics”, conclou. No és cap secret que la guerra d'Ucraïna ha estat clau per al perfeccionament dels usos dels drons, elements clau en les guerres de present i de futur.