Internacional Europa 27/07/2023

"Ens disparen sense parar": el front d'Ucraïna sota atac rus

En la majoria dels mil kilòmetres de front Rússia es defensa, però al nord-est protagonitza ferotges operacions ofensives

Marc Santora / The New York Times
5 min
Soldats ucraïnesos defensen posicions a l'est del país, al Donbass.

Front del nord-oest d'UcraïnaTres helicòpters d'atac russos sobrevolaven la ciutat de Kreminnà, metrallant posicions ucraïneses a primera línia als afores de la ciutat. Drons i tropes terrestres de Moscou disparaven artilleria per fer sortir els ucraïnesos de les trinxeres ocultes sota la llum tènue d'una pineda. Enmig de les explosions que sacsejaven la terra al seu voltant, dissabte al matí el Vlad, un operador de drons ucraïnès de 27 anys, va veure un vehicle blindat rus que transportava més tropes al camp de batalla. Era un possible preludi, deia, d'un altre assalt.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Ens disparen sense parar", afirma el tinent coronel Oleh Matviitxuk, de 49 anys, comandant de batalló de la 100a Brigada de Defensa Territorial d'Ucraïna. "Busquen un punt feble i ataquen".

Al llarg de la vasta línia del front de 1.000 kilòmetres que marca una cicatriu a l'est i el sud d'Ucraïna, les forces russes estan majoritàriament a la defensiva, amb l'esperança que els grans camps que han deixat plens de mines protegeixin les seves posicions fortificades. Fins ara han aconseguit impedir un avenç ucraïnès significatiu.

100 kilòmetres sota les bombes

Però al nord-est, al llarg d'un front d'uns 100 quilòmetres que envolta les ciutats de Kupiansk, Svatove i Kreminnà, els russos no es fan enrere: amb artilleria pesant, avions no tripulats i onades d'assalts terrestres, estan organitzant de nou operacions ofensives sostingudes.

La intensitat dels combats en aquest racó d'Ucraïna ha pujat i baixat durant gairebé un any i les batalles només han donat lloc a petits canvis a les posicions del front. Tot i això, les línies pràcticament estàtiques d'un mapa poden amagar la violència que es viu als boscos i els estralls dels bombardeigs.

L'Oleg, un metge de 50 anys que treballa a primera línia amb la 100a Brigada, explica que després de setmanes sense veure gairebé cap soldat ferit, ara ha de córrer diàriament a les posicions ucraïneses, un indici que l'assalt rus és més agressiu.

En els últims dies, els russos han aconseguit petits avenços a les línies que van des de Kupiansk fins a Kreminnà, 100 km al sud. Kíiv està enviant unitats experimentades per reforçar la zona. Els soldats ucraïnesos a prop del front afirmen que els avenços russos han estat marginals i que han contraatacat i recuperat part del territori perdut.

Els soldats del tinent coronel Matviitxuk són responsables d'uns cinc quilòmetres de front a prop de la ciutat de Kreminnà, que continua controlada pels russos. Diuen que ara els disparen dues o tres vegades més projectils dels que ells llancen, una mitjana de 50 al dia.

Les batalles s'ajusten a un patró amb què els ucraïnesos han topat moltes vegades: Rússia intenta obtenir petits èxits amb grans volums de personal i armament.

El tinent coronel revela que, abans d'assaltar una posició, els russos llançaran desenes de coets i morters contra les posicions ucraïneses amb l'objectiu de destruir les trinxeres i deixar els defensors que sobrevisquin en estat de "neurosi de guerra". "Després envien les unitats d'assalt de 10-12 persones. Les anomenem unitats Z, perquè procedeixen de presons". "No són professionals, només carn de canó", assegura. És una tàctica que recorda l'assalt rus a Bakhmut, ciutat que va capturar a la primavera.

A la segona línia de trinxeres russes, diu el militar ucraïnès, hi ha unitats de bloqueig formades per soldats txetxens que amenacen amb disparar als que intentin tornar enrere. I darrere seu, els soldats russos, més professionals. Afortunadament, diuen els soldats ucraïnesos, els russos són nous a la zona i els atacs són més caòtics que coordinats.

L'estat dels boscos evidencia les tàctiques de terra cremada. Les flames provocades pels bombardejos russos i l'ús de munició incendiària han calcinat el que abans era un frondós pinar. Els troncs dels arbres estan carbonitzats a una altura gairebé uniforme –tan alta com la que poden assolir les flames dels incendis de matolls. 

Dissabte, una bateria de morters ucraïnesa que utilitzava les coordenades proporcionades pels operadors de drons va tocar un vehicle de combat d'infanteria BMP-1 de l'era soviètica que s'hi dirigia. Almenys sis soldats russos van sortir del vehicle en flames i els drons va observar com s'enviava un vehicle d'assalt aeri rus per evacuar els supervivents. Els ucraïnesos van tornar a disparar. Aquest cop van fallar i els russos van fugir. "No puc dir quants russos van morir, però prou perquè aturessin l'assalt", va dir el Vlad. Els dirigents ucraïnesos reconeixen que avancen més a poc a poc del que els agradaria al sud, i cada metre de terra recuperat es paga amb sang de les seves tropes.

El tinent coronel Matviitxuk explicava que el Kremlin mai no ha renunciat al seu objectiu de conquerir tota la regió oriental del Donbass. Trencar les línies ucraïneses al nord i avançar cap a la ciutat de Liman proporcionaria al Kremlin un resultat que podria presentar com una victòria. Per contra, si els ucraïnesos poden mantenir les seves línies i finalment avançar en direcció a Kreminnà, podrien tallar una línia logística russa crítica i intentar escombrar per la part del darrere de Bakhmut, diuen els comandants ucraïnesos.

A la línia zero

El New York Times va acompanyar una d'aquestes unitats divendres passat a una posició de l'anomenada "línia zero", a només uns centenars de metres dels russos, amb la condició que no s'esmentés el nom de la unitat, no se'n revelés la ubicació i no es mostressin les cares dels soldats.

"És difícil, molt difícil", deia el comandant d'una unitat, l'Oleksandr, de 35 anys. La seva brigada ha combatut sense descans des de la invasió a gran escala de l'any passat. Va formar part de l'equip d'assalt que va assegurar posicions a 800 metres dels afores de Kreminnà al gener. Els russos van atacar aquesta posició 18 vegades abans que un projectil d'artilleria explotés a pocs metres d'ell, relatava. Va quedar enterrat a la terra i recorda els frenètics esforços dels seus companys per desenterrar-lo. Es va desmaiar mentre els metges l'intubaven. Els ucraïnesos van acabar perdent la posició i l'Oleksandr va perdre un pulmó. Després de recuperar-se, va tornar al font. "Volien enviar-me a la rereguarda –va dir–. Però els meus germans d'armes són aquí". Admetia que només vuit dels 160 soldats que formaven la seva companyia a l'inici de la invasió russa continuen lluitant. Alguns han mort, altres han resultat ferits i altres simplement estan esgotats.

El repte més gran ara, assegura, és que els comandaments avaluïn ràpidament qui pot suportar les tensions del combat. El cor pot estar-hi disposat, diu, però no tothom està en condicions d'anar a la guerra: "Alguns s'espanten pels bombardejos i es comencen a tornar bojos".

Tot i així, creu que els russos tenen problemes més greus. De vegades quan avancen es perden pel bosc i ensopeguen amb posicions ucraïneses: han de retrocedir i es dispersen perquè no han rebut instruccions de com retirar-se. Als ucraïnesos els agradaria organitzar el seu propi avenç. Però ara com ara, les operacions ofensives han d'esperar. En aquest racó d'Ucraïna, una vegada més es veuen obligats a defensar la terra.

Copyright 'The New York Times'
stats