Els Emirats Àrabs, l'aliat clau dels paramilitars que lluiten per controlar el Sudan

BarcelonaD'acord amb l'ONU, la guerra civil sudanesa és, juntament amb la guerra de Gaza, el conflicte que ha generat la crisi humanitària més greu recentment. Des de l'inici de la conflagració al Sudan l'abril del 2023, s'estima que les víctimes mortals podrien superar les 150.000, i els refugiats i desplaçats s'apropen als 15 milions en un país amb uns 50 milions d'habitants. L'arrel del conflicte rau en una lluita pel poder entre dos poderosos generals, Abdel Fattah al-Burhan, líder de l'exèrcit sudanès, i Mohamed Hamdan Dagalo, més conegut com a Hemedti, cap de la milícia Forces de Suport Ràpid (FSR). Ara bé, la guerra no s'hauria pogut prolongar durant tant de temps i generar tant de patiment sense la intervenció interessada de diverses potències regionals o mundials, i molt especialment dels Emirats Àrabs Units, el gran aliat de les FSR.

Per bé que Abu Dhabi hagi negat sempre públicament que doni suport militar i logístic a les FSR, les evidències de la seva implicació en la guerra s'han anat acumulant i així ho han conclòs tant els serveis d'intel·ligència dels EUA com l'ONU i Amnistia Internacional. L'any passat, el diari The New York Times va revelar que els Emirats Àrabs estaven utilitzant una base militar al país veí del Txad per proporcionar armament a les FSR de forma encoberta, ja que oficialment la instal·lació està dedicada a fer arribar ajuda humanitària al Sudan.

Concretament, es creu que Abu Dhabi ha enviat a les FSR un sofisticat arsenal que inclou drons, bombes guiades, canons d'artilleria Howitzer, vehicles blindats, munició i equipament logístic. Bona part de tot aquest armament és de fabricació xinesa. Per no deixar cap empremta, actualment el govern dels Emirats fa les trameses a través d'una xarxa d'intermediaris i traficants d'armes instal·lats en diversos països, entre els quals Líbia, Uganda, la República Centreafricana i el Txad. Una filtració de fonts militars estatunidenques recollida per The Wall Street Journal apunta que Abu Dhabi també ha proporcionat a les FSR mercenaris colombians a través d'una base militar a Somàlia.

La intervenció dels Emirats Àrabs al Sudan forma part de la seva estratègia per convertir-se en una potència regional de primer ordre a força de projectar el seu poder en diversos països de la zona en conflicte, com el Iemen o Líbia. En el cas concret del Sudan, la relació entre ambdós països és de llarga durada. Abu Dhabi ja mantenia bones relacions amb l'exdictador Omar al-Bashir, i fa una dècada centenars de sudanesos van lluitar a la guerra del Iemen en el bàndol patrocinat pels Emirats Àrabs. No obstant això, les relacions es van agrir quan Al-Baixir es va negar a donar suport al bloqueig a Qatar aplicat pels Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita. A més, Abu Dhabi retreia a Al-Bashir la seva proximitat als islamistes, autèntica bèstia negra del règim emiratià.

Així doncs, quan Al-Bashir va ser destituït fruit d'una revolta popular, i el Sudan va entrar en una fase d'inestabilitat política, Abu Dhabi va decidir aliar-se amb les FSR, una força paramilitar afiliada a l'exèrcit sudanès i que havia estat clau en la repressió d'una insurgència a la província del Darfur. En la decisió van pesar molts els interessos econòmics. La família de Hemedti, el líder de les FSR, posseeix una empresa d'exportació (o més aviat tràfic) d'or, un mineral abundant al Sudan, sobretot al sud i a l'oest, les regions amb una major penetració de les FSR. Per als Emirats Àrabs, aquesta relació era clau en la seva ambició de convertir Abu Dhabi en un hub per al comerç d'aquest preuat mineral. A més, algunes multinacionals emiratianes posseeixen milers d'hectàrees en terres de conreu al país.

La febre de l'or sudanès també ajuda a explicar la posició d'un altre estat amb un paper important al conflicte: Rússia. Durant anys, mentre les RSF eren un braç de l'exèrcit sudanès, els mercenaris russos de Wagner van assistir les forces paramilitars a canvi de participar en l'explotació il·legal de les mines d'or sudaneses, la qual cosa ajudava a finançar aquest grup controlat pel Kremlin. De fet, a l'inici de la guerra civil, Moscou va mantenir una posició maquiavèl·lica: venia armes a tots dos bàndols de forma més o menys encoberta. Tanmateix, a l'abril de l'any passat, la posició russa va bascular per passar a donar suport exclusivament a l'exèrcit sudanès. A canvi, el president Putin va rebre la promesa de fer efectiu un vell somni: disposar d'una base naval al Mar Roig.

A més de Rússia, els principals suports de l'exèrcit sudanès en l'àmbit militar des de l'inici del conflicte han estat Turquia i l'Iran, proveïdor de milers de drons, un armament clau. Tanmateix, els darrers mesos s'han multiplicat els esforços per posar fi a la guerra. Un quartet format pels EUA, Egipte, Aràbia Saudita i els Emirats ha suggerit un full de ruta per a un acord de pau que inclouria la formació d'un nou govern de transició. De moment, la iniciativa ha fracassat davant la negativa de l'exèrcit sudanès.

En un últim intent de pressió, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va demanar aquest dijous després d'una reunió del G-7 tallar el subministrament d'armes a les FSR i va obrir la possibilitat de declarar els paramilitars com a organització terrorista si això "ajuda a posar fi al conflicte". "El seu reconeixement de la brutalitat de les pràctiques de la milícia terrorista i la necessitat d'enfrontar-la i interrompre el seu subministrament d'armes envia un missatge contundent", va celebrar el ministre d'Exteriors sudanès, Muhidin Salim.