L'última de Donald Trump en el paisatge geopolític ha sigut demanar la detenció del magnat nord-americà-hongarès d’origen jueu George Soros, a qui acusa de donar suport a mobilitzacions populars violentes. Mentre escric aquestes ratlles sé que estic manllevant aspectes de l’anàlisi del periodista Félix Flores a La Vanguardia quan explica com Trump, assenyalant Soros com a membre del crim organitzat, li està fent un esplèndid regal a Putin. Donald Trump no deixa mai de tenir en compte allò que complau el seu amic Vladímir, com ell l’anomena.
A George Soros fa anys que se l’acusa de provocar revoltes socials per treure’n benefici econòmic personal. Una formulació que amaga que el vell magnat, de 95 anys, defensa el capitalisme, sí, però sempre que vagi acompanyat d’estructures democràtiques. És per això que Putin l'hi té votada des d’abans de l’esclat de les anomenades "revolucions dels colors", en part promogudes per Soros. Destaquen sobretot la Revolució de les Roses, el 2003 a Geòrgia, i la Revolució Taronja el 2004 a Ucraïna –preludi del procés d’allunyament entre Kíiv i Moscou– que abocaria a la revolta de Maidan del 2014 i culminaria amb l’atac de Putin del 2022.
Com he dit, George Soros ja havia intervingut en el món postsoviètic molt abans. Soros gosa acostar-se a l’oligarca Borís Berezovski a final de la dècada dels 90 perquè sap que és qui està creant els mecanismes econòmics i polítics per fer possible que Vladímir Putin –aleshores cap del KGB– s’enfili al capdamunt de l’estat rus. El règim de Borís Ieltsin cau a trossos, i Soros pensa que podrà arribar a fer tractes amb Berezovski.
Però ha d’acabar reconeixent, en unes declaracions públiques, que l’ambient que va trobar a Moscou era tan dens, que durant la conversa amb el padrí de Putin va arribar a sentir un cert temor. Soros parla d’autèntiques esgarrifances. Berezovski aconseguirà el seu objectiu, però un cop instal·lat al Kremlin, Putin no li acceptarà exigències, el farà fora i l’amenaçarà de portar-lo a la fiscalia. I Berezovski fuig a Londres amb els seus incondicionals, entre els quals hi ha l’agent Aleksandr Litvinenko, que va morir enverinat amb poloni 210, que li va dipositar a la tassa de te el kagebista putinià Andrei Lugovoi quan es van trobar a l'hotel Millennium de Londres.
L’hostilitat de Donald Trump envers George Soros es basa en el fet que, sent jueu com és, es declara antisionista i dona suport a Gaza. Des de la seva fundació Open Society Soros hauria fet arribar gairebé catorze milions de dòlars a Tides Center, una organització que finança les protestes contra Israel. Alguns mitjans no s’estan de fer una lectura simple dels fets i insinuen que George Soros és còmplice de Hamàs.
Més aviat Soros sent complicitat amb personatges com ara el nord-americà Warren Buffett, considerat l’inversor més exitós del segle XX i, també, com Soros, hostil als règims autoritaris. I posats a remenar en el món on es barregen diners i política, l’avís de Trump a Soros ha coincidit amb la notícia que situa l’ex primer ministre britànic Tony Blair com a assessor de Trump. Qui ho havia de dir que l’home que havia de modernitzar la socialdemocràcia de la mà del pensador Anthony Giddens es dediqui, de la mà de Jared Kushner –gendre de Trump– a preparar projectes sobre quin ha de ser el futur de Gaza. Blair no acaba d’aclarir si tindrà en compte la possibilitat de fer-ne una Rivière, del Pròxim Orient, en la línia de qui ara el paga. L’exlíder laborista diu que vol una Gaza millor per als gazatins, però no concreta res. Qui sí que ho ha fet a través de la xarxa X és George Soros, no pas per parlar de Blair, sinó directament de Trump, i dir-li que "el seu narcisisme ha pres dimensions patològiques".
