Europa

L'amenaça russa enterboleix el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial a Europa

Les cancelleries occidentals temen Moscou i miren de reüll Washington, com ha destacat en el seu discurs el president alemany

Partidaris de la llibertat d'Ucraïna s'apleguen aquest dijous, al voltant del memorial soviètic pels caiguts a la Segona Guerra Mundial, al Tiergarten, de Berlín.
ARA
08/05/2025
3 min

BarcelonaUn grup de ciutadans s'han acostat aquest dijous al migdia al memorial soviètic de la Segona Guerra Mundial situat al Tiergarten, el cor de Berlín, geogràfic i emocional, per fer onejar banderes d'Ucraïna. Un gest simbòlic que posa l'accent en allò que ha marcat a les capitals europees les commemoracions del 80è aniversari del VE Day, el dia de la victòria i la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. I és que tant París, com Londres com el mateix Berlín, la Haia o Varsòvia han commemorat la capitulació de l'exèrcit nazi mirant de reüll Moscou i l'amenaça russa arran de la invasió russa del país veí d'ara fa més de tres anys.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Festiu a Berlín per commemorar la fi del règim nazi, el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha pronunciat un discurs al Bundestag en què ha expressat la seva gratitud per la llibertat recuperada i, al mateix temps, ha condemnat tant la invasió d'Ucraïna com "la ruptura dels valors" dels Estats Units sota la presidència de Donald Trump. Tots dos fets, ha dit, representen "ni més ni menys que una doble ruptura d'una època".

Steinmeier també ha aprofitat el seu discurs —en què ha posat èmfasi en la culpa i la responsabilitat alemanyes per la devastació de la Segona Guerra Mundial i l’assassinat de sis milions de jueus durant l’Holocaust— per advertir que "la fascinació per l’autoritarisme i l’atractiu del populisme" estaven tornant a guanyar terreny a Europa i a Alemanya, al mateix temps que ha advertit que el president rus, Vladímir Putin, intentaria utilitzar l’aniversari del final de la Segona Guerra Mundial amb finalitats propagandístiques.

A Berlín s'han celebrat actes de record als antics camps de concentració i s'han organitzat esdeveniments educatius per a les noves generacions, en un dels quals ha participat el tot just escollit nou canceller Friedrich March.

Carles III amb un dels veterans a l'abadia de Westminster.
Emmanuel Macron, en l'acte de record a l'Arc del Triomf.

A Londres també s'ha referit a Ucraïna i Rússia de forma implícita el rei Carles III en el seu discurs, aquest vespre. El monarca ha destacat la necessitat de "recordar les paraules del nostre gran líder en temps de guerra, Sir Winston Churchill, que va dir: "Parlar cara a cara és millor que fer la guerra". Amb aquest esperit, també hauríem de renovar el nostre compromís no només amb la causa de la llibertat, sinó també amb la voluntat global de restablir una pau justa on hi ha guerra, amb la diplomàcia i amb la prevenció dels conflictes". Uns conflictes, però, que es multipliquen arreu.

En la mateixa línia, des de París, el president Emmanuel Macron ha liderat una cerimònia solemne amb una ofrena floral a l'Arc de Triomf, seguida d'una desfilada militar. En el seu discurs, Macron ha destacat la importància de recordar els sacrificis del passat i ha subratllat la necessitat de defensar els valors democràtics davant els reptes actuals, com l'auge del populisme i les tensions geopolítiques.

A Brussel·les, les institucions europees han organitzat una cerimònia conjunta amb la participació de representants dels estats membres, i s'ha destacat la importància de la unitat europea en la preservació de la pau. A Amsterdam, els actes, que van tenir lloc dilluns, i que van comptar amb la presència del primer ministre polonès, Donald Tusk, han inclòs exposicions i activitats educatives centrades en la resistència durant l'ocupació nazi i la importància de la memòria històrica per evitar la repetició dels errors del passat.

stats