França

Macron tensa la corda amb els colpistes del Níger i es nega a retirar l'ambaixador

El president francès denuncia una "epidèmia" de cops d'estat al Sahel i alerta del risc "d'afebliment" d'Europa

4 min
Macron, aquest dilluns en adreçar-se al cos diplomàtic francès.

ParísLa tensió entre França i el Níger augmenta. Tot i l'ultimàtum que el règim militar que governa el país africà havia donat a París perquè retirés de Niamey el seu ambaixador, el president Emmanuel Macron ha anunciat aquest dilluns que no ho farà. França, igual que els països de la Unió Europea, no reconeix el règim militar que va derrocar a la força el president del país, Mohamed Bazoum, a finals de juliol. L'ultimàtum va vèncer diumenge a la nit, però l'ambaixador continuarà al seu lloc malgrat les pressions del nou règim.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Els colpistes no tenen autoritat", ha dit contundent Macron en la reunió anual amb els ambaixadors francesos d'arreu del món. L'única autoritat que reconeix París és de la Bazoum, que va ser escollit democràticament l'abril del 2021, i per ara rebutja de ple la retirada del cos diplomàtic i de les tropes desplegades al país per controlar el terrorisme jihadista a la zona del Sahel. "Crec que la nostra política és la correcta. Es basa en el coratge del president Bazoum, en el compromís del nostre ambaixador al terreny, que es manté malgrat les pressions, malgrat totes les declaracions d'autoritats il·legítimes", ha subratllat.

Tal com va passar a Burkina Faso i a Mali, el nou règim i els ciutadans que li donen suport exhibeixen un fort sentiment anti-França, país que és vist com una potència colonial a l'Àfrica. Des del cop d'estat del juliol, milers de nigerins pro règim militar s'han manifestat davant l'ambaixada francesa a la capital, Niamey. Diumenge a la nit una protesta per demanar la retirada de les tropes franceses del país va tenir lloc a prop de la base militar francesa al Níger. El dia abans, unes 20.000 persones s'havien manifestat contra França a l'estadi de futbol més gran del país.

No a les crítiques de "paternalisme"

Amb tot, Macron ha demanat aquest dilluns "no cedir davant la narrativa utilitzada pels colpistes que consisteix a dir que l'enemic és França" i ha rebutjat les crítiques de "paternalisme" alhora que ha fet una crida als governs africans a fer una "política responsable". El president francès també ha deixat clar que està disposat a donar suport a una acció militar contra els colpistes del Níger quan ho decideixi la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (Cedeao). "Ni paternalisme ni feblesa", ha afirmat.

L'arribada al poder del règim militar, obertament contrari a la presència de França al Níger, és un nou revés per a Occident, que perd un dels últims aliats a l'Àfrica occidental, però especialment per a Macron. Occident veu com la inestabilitat política creix al Sahel –una zona clau per a la lluita contra el terrorisme jihadista– alhora que els països de la zona giren l'esquena a França, que té molts interessos a la zona, com els energètics: bona part de l’urani que utilitzen les centrals nuclears franceses per poder funcionar prové del Níger.

"Epidèmia" de cops d'estat

L'inquilí de l'Elisi, que veu amb impotència com els cops d'estat es multipliquen en països on estan desplegades tropes franceses, ha denunciat una "epidèmia" de rebel·lions militars que, segons Macron, afebleixen el Sahel. "La debilitat que alguns han mostrat respecte als atacs anteriors ha alimentat les tendències regionals. Hi ha una epidèmia de cops d'estat a tot el Sahel", ha afirmat el cap d'estat francès.

El Níger, un dels països més pobres de l'Àfrica, patirà represàlies pel cop: l’ONU va decidir suspendre el seu programa d’ajuda humanitària que beneficiava 4,3 milions de persones. "El problema dels nigerins d'avui són els colpistes que els estan posant en perill perquè abandonen la lluita contra el terrorisme, perquè abandonen una política econòmicament bona per a ells i estan en procés de perdre tot el finançament internacional que els permetia sortir de la pobresa", ha advertit Macron.

Fracàs de la política exterior francesa

Després de l'expulsió de les tropes franceses de Burkina Faso i també de Mali, París havia optat per moure una part dels soldats al Níger i al Txad. Si la situació política al Níger no canvia, Macron es podria veure obligat a retirar les tropes també d'aquest país. També havia hagut de marxar de la República Centreafricana, país que es va convertir en el laboratori del desembarcament dels mercenaris de Wagner al continent. Tot plegat certifica el fracàs de la política exterior francesa a l'Àfrica i especialment al Sahel. El president francès ha intentat en els últims mesos canviar l'enfocament de la seva política amb el continent africà per enterrar el colonialisme i actuar amb més "humilitat" –almenys és el que va prometre–, sense que es vegi afeblida la seva influència. Sobretot ara que Rússia i la Xina pugnen per tenir més presència i poder a la zona.

En el context actual, "hi ha un risc d'afebliment d'Occident i especialment de la nostra Europa", ha admès Macron. En el seu intent de no perdre influència a l'Àfrica, el president de la República va fer al març una gira africana en què va reivindicar "una nova relació equilibrada, recíproca i responsable" i va anunciar que el nombre de soldats als països africans es reduiria alhora que s'enfortirien els llaços econòmics i culturals. El cop d'estat al Níger, però, torna a tirar per terra els seus plans.

stats