Putin redobla l'amenaça a Occident: prova el míssil intercontinental "més potent del món"

Rússia ha fet un llançament de prova del seu nou míssil balístic intercontinental Sarmat, una nova arma estratègica que li serveix per redoblar l'amenaça sobre els països occidentals. "És el míssil més potent i de més abast del món", ha assegurat el ministeri de Defensa rus en un comunicat. El president rus, Vladímir Putin –que ha presenciat el llançament, retransmès per televisió–, ha subratllat que el Sarmat no té anàlegs enlloc més i ha argumentat que "garanteix de manera fiable la seguretat de Rússia davant les amenaces externes". "Farà que s'ho pensin dues vegades aquells que, en la desenfrenada espiral de la retòrica agressiva, intenten amenaçar el nostre país", ha insistit.

El míssil s'ha llançat des del cosmòdrom de Plessetsk, 800 quilòmetres al nord de Moscou, i ha tocat objectiu a la península de Kamtxatka, a l'extrem oriental del territori de la Federació Russa, a 6.000 quilòmetres de distància. El míssil entrarà en servei a les forces estratègiques russes a la regió siberiana de Krasnoiarsk un cop acabi el programa d'assajos, i substituirà el sistema de míssils Voievoda, fins ara el més potent del món, conegut com el Satanàs, segons la classificació de l'OTAN.

Segons Putin, el Sarmat "és capaç de superar tots els mitjans moderns de defensa antimíssils". Rússia portava anys desenvolupant aquest armament d'última generació i el Kremlin ha triat el moment de més tensió amb Occident per engegar el procés de proves. El president rus va presentar el Sarmat el 2018, quan en va destacar el seu abast "pràcticament il·limitat" i va assegurar que el sistema antimíssils nord-americà "no hi tindrà res a fer".

Aquest dimecres, els Estats Units han tret ferro al llançament de prova: han subratllat que és una "rutina" i que "no ha sigut una sorpresa". El portaveu del Pentàgon, John Kirby, ha afirmat que Moscou "ha notificat adequadament" als Estats Units sobre aquesta prova, en compliment de les seves obligacions del tractat nuclear, i ha afegit que no consideren "que sigui una amenaça per als Estats Units o els seus aliats".

Sense grans avenços sobre el terreny

Moscou ha mostrat múscul militar mentre segueix intensificant els esforços a l'est d'Ucraïna, on encara no ha aconseguit grans guanys territorials en la segona fase de l'ofensiva sobre el Donbass, segons fonts del Pentàgon. Mariúpol, l'últim reducte de resistència, a la planta metal·lúrgica Azovstal, no es rendeix. Rússia havia enviat un nou ultimàtum (el segon en l'última setmana) als soldats ucraïnesos perquè es rendeixin i salvin la vida, però l'han tornat a ignorar. Al complex industrial es calcula que hi ha també un miler de civils. Un petit comboi de civils ha aconseguit sortir de la ciutat assetjada, tot i que s'ha evacuat menys gent de la que es preveia a primera hora del matí, quan el govern ucraïnès ha anunciat que preveia la sortida d'unes 6.000 persones durant el dia. Segons l'Ajuntament, encara hi ha a la ciutat 100.000 civils i milers de morts.

Segons la intel·ligència britànica, Rússia ha augmentat la presència militar a la frontera d'Ucraïna i ha intensificat els combats en diversos punts de l'est del país, en un intent d'interrompre el moviment de reforços i armament de les tropes ucraïneses cap a aquesta zona.

En aquest context, segueixen enrocades les converses sobre un possible acord de pau. Aquest dimecres, el Kremlin ha informat que ha entregat a Kíiv una proposta de negociació i que està a l'espera de la seva resposta. El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que el resultat de les converses de pau amb Ucraïna depèn de la disposició de Kíiv per tenir en compte les demandes de Rússia. L'assessor del cap de l'oficina presidencial d'Ucraïna, Mikhaïlo Podoliak, ha confirmat que Ucraïna ha rebut un seguit de contrapropostes russes a les que Kíiv va entregar a la ronda de converses a Istanbul.

Charles Michel visita Kíiv

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, s'ha reunit aquest dimecres a Kíiv amb el president del Consell Europeu, Charles Michel. És l'enèsima visita oficial d'un mandatari de les institucions europees després de les de la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola; de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i de l'alt representant de la UE, Josep Borrell. Zelenski, fidel al seu habitual estil directe i contundent, ha demanat a la Unió Europea que aprovi immediatament un sisè paquet de sancions que inclogui el veto definitiu a la compra de petroli rus i l'exclusió de tots els bancs de la Federació Russa del sistema internacional d'intercanvi d'informació Swift. Si aquesta eventual nova ronda de sancions no inclou el petroli, ha dit Zelenski, serà una mesura "buida" que permetrà al Kremlin continuar finançant la guerra contra Ucraïna, informa Júlia Manresa.

Justament aquest dimecres, Alemanya ha anunciat que deixarà d'importar petroli de Rússia abans que acabi l'any. "Reduirem el petroli a la meitat a l'estiu i estarem a 0 a finals d'any; després, el seguirà el gas, en un full de ruta europeu conjunt", ha dit la ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, després de reunir-se amb els seus homòlegs bàltics.

L'altra gran qüestió de debat entre la UE i Ucraïna és l'entrada del país al club comunitari, un debat que Brussel·les ja ha començat i que, segons Michel, s'aborda amb la màxima celeritat possible. La Comissió Europea s'hi ha de pronunciar abans del juny perquè després els líders de la UE decideixin sobre una qüestió en què, com ha reconegut el president del Consell, no hi ha unanimitat.