Internacional  /  Europa 22/04/2022

Rússia vol controlar el sud d'Ucraïna i fer un corredor fins a Transnístria

Els bombardejos continuen a la planta siderúrgica de Mariúpol l'endemà que Moscou donés la ciutat per "alliberada"

3 min
Veïns de Mariúpol davant d'edificis afectats pels atacs russos.

BarcelonaPocs dies després d'haver llançat l'ofensiva per intentar prendre el control de l'est d'Ucraïna, Rússia ha desvelat aquest divendres que en realitat té un objectiu més ampli. Un comandament militar ha confirmat que la intenció és controlar també el sud del país, de manera que s'asseguraria no només un corredor terrestre des del Donbass fins a la península de Crimea, annexionada el 2014, sinó també amb la regió pro-russa moldava de Transnístria. "Des de l'inici de la segona fase de l'operació especial, que va començar literalment fa dos dies, una de les tasques de l'exèrcit rus és restablir el ple control sobre el Donbass i el sud d'Ucraïna", ha manifestat el cap del Districte Militar Central de Rússia, Rustam Minnekéiev.

Segons han recollit les agències oficials russes, el militar ha argumentat que això "permetrà establir un corredor terrestre a Crimea i guanyar influència sobre instal·lacions vitals de l'economia ucraïnesa i els ports del mar Negre que serveixen per a les entregues dels productes agrícoles i metal·lúrgics a altres països", a més d'un accés a Transnístria, "on també es constaten els fets de discriminació contra els residents de parla russa". Minnekéiev ha afegit que Rússia està lluitant "contra el món sencer, com ho va fer durant la Gran Guerra Pàtria" (com Rússia anomena la Segona Guerra Mundial). "Llavors, tot Europa, el món sencer, estava contra nosaltres, i ara està passant el mateix", ha reblat.

Les declaracions de Minnekéiev suposen un canvi respecte a la posició oficial de Moscou fins ara. Tant el president, Vladímir Putin, com el ministeri de Defensa, Serguei Xoigú, havien manifestat que l'objectiu principal del que han anomenat "segona fase" de la campanya militar era "l'alliberament" del Donbass, però no el sud d'Ucraïna. A aquesta regió, les forces russes ja controlen la ciutat de Kherson, i els atacs no s'han aturat a Mikolaiv, un enclavament crucial on les tropes de Putin han quedat encallades, sense possibilitat d'avançar cap a Odessa. Arribar fins a Transnístria implicaria prendre aquesta ciutat del mar Negre.

El govern ucraïnès ha qualificat les intencions de Moscou d'"imperialisme" i ha avisat que aquestes paraules demostren que "no pararan". "Han anunciat la pròxima víctima de l'agressió russa. Després d'aconseguir el control del sud d'Ucraïna, Rússia planeja envair Moldàvia", ha afirmat a Twitter el ministeri de Defensa d'Ucraïna. "Ja no se n'amaguen. Avui el comandament de saquejadors, violadors i assassins russos ha reconegut que l'objectiu de la segona fase de la guerra no és una victòria sobre els mítics nazis, sinó simplement l'ocupació de l'est i el sud d'Ucraïna", ha afegit.

Setge i bloqueig a Mariúpol

A Mariúpol, ciutat que Rússia va donar per "alliberada" aquest dijous , segueix bloquejada la planta siderúrgica d'Azovstal , on es calcula que hi ha uns 2.000 soldats ucraïnesos i centenars de civils. Moscou ha assegurat que està disposada a fer una treva temporal per permetre l'evacuació de civils del complex industrial si els efectius ucraïnesos es rendeixen. "Rússia està disposada a introduir en qualsevol moment un règim de silenci i una pausa humanitària per a l'evacuació de civils, si és que realment n'hi ha a les instal·lacions subterrànies de la planta, i els militars que expressin el desig de deixar les armes", ha dit Mikhaïl Mizíntsev, cap del Centre de Control de Defensa Nacional de Rússia. I ha detallat que la pausa humanitària començarà quan els soldats ucraïnesos aixequin banderes blanques per tot el perímetre d'Azovstal.

De moment, però, les forces russes segueixen bombardejant la planta, segons ha assegurat Petró Andriusxenko, un assessor de l'alcalde de Mariúpol: "Cada dia llancen bombes a Azovstal. Els combats i els bombardejos no paren". Aquest divendres, l'alcalde, Vadim Boixenko, ha detallat que hi podria haver entre 3.000 i 9.000 cadàvers en una fossa comuna descoberta a Mànhuix, a uns 20 quilòmetres de distància de la ciutat assetjada. Ha fet referència a unes imatges de satèl·lit de l'empresa Maxar captades el 9 d'abril que, segons ha remarcat, mostren que el sector d'aquesta fossa és "20 vegades més gran" que la de Butxa.

stats