La UE aprova la polèmica llei de restauració de la naturalesa en plena onada de protestes de la pagesia

La normativa pretén recuperar el 20% dels ecosistemes fets malbé el 2030 i el 90% el 2050

4 min
Un bosc talat amb la pràctica de tala rasa a Suècia.

Brussel·lesEl Parlament Europeu ha donat llum verda a la llei ecologista més polèmica de la Unió Europea en plena onada de protestes de la pagesia, que surt al carrer en gran part contra les regulacions mediambientals impulsades per Brussel·les. L'Eurocambra ha ratificat aquest dimarts per 329 vots a favor, 275 en contra i 24 abstencions l'acord al qual va arribar amb els estats membres el novembre passat, i el bloc europeu aprovarà l'ambiciosa normativa que pretén restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la UE l'any 2030 i tots els ecosistemes degradats per al 2050.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquesta normativa -que fixa objectius en diversos tipus d'ecosistema, inclosos els camps de cultiu- s'ha convertit en un dels cavalls de batalla electoral de la dreta i l'extrema dreta, que es volen erigir en els grans defensors del sector agricultor i contraris al pla verd de l'executiu comunitari. Per aquest motiu, tot i que la llei de la restauració de la naturalesa l'ha impulsat la Comissió Europea, que està liderada per la també conservadora Ursula von der Leyen, l'han intentat fer entrebancar en diferents ocasions.

De fet, qui més ha posat la llei de restauració de la naturalesa en el punt de mira i ha fet mans i mànigues per fer-la descarrilar ha estat Manfred Weber, el líder de la mateixa formació que Von der Leyen, el Partit Popular Europeu (PPE). El també alemany Weber, que va veure com a l'últim moment Von der Leyen li prenia el tron de la Comissió Europea, s'ha acostat a posicionaments de l'extrema dreta per mirar d'arrabassar-li vots a les regions més agrícoles i en països on el discurs antiecologista està guanyant cada vegada més adeptes, com els Països Baixos, Polònia i Àustria. Des dels partits de dreta europeus s'ha arribat a afirmar que la llei suposarà la pèrdua del 40% de les terres de cultiu, una dada que la Comissió va sortir de seguida a desmentir. Tant Brussel·les com les ONG ecologistes argumenten a més que uns ecosistemes regenerats i forts afavoreixen també l'agricultura, en recuperar la pol·linització, per exemple.

Ara per ara, però, pocs mesos abans de les eleccions europees, Weber ha fet les paus (almenys de forma temporal) amb Von der Leyen, que serà la candidata de la família conservadora als comicis dels pròxims 6-9 de juny. En aquesta línia, la dirigent alemanya ha passat de ser una gran defensora del pla verd de Brussel·les a deixar-lo més en segon pla i, durant aquestes últimes setmanes de protestes, fins i tot ha fet marxa enrere en algunes de les propostes legislatives que havia posat sobre la taula el seu executiu.

Un 80% dels hàbitats naturals en mal estat

Aquesta llei pretén contribuir a assolir els objectius climàtics de la Unió Europea, que vol reduir el 55% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per elevar la captació de carboni que fan les masses vegetals, i per tal que la natura sigui més resistent als impactes de l'emergència climàtica, cal restaurar els hàbitats de boscos, prats i aiguamolls que ara estan degradats. De fet, segons les dades de la mateixa Comissió Europea, el 80% dels hàbitats del continent europeu està malmès. D'aquests hàbitats degradats, la normativa fixa que cal restaurar el 30% el 2030, el 60% el 2040 i el 90% el 2050. Es vol donar així compliment a l'acord sobre biodiversitat aprovat per l'ONU el 2022, conegut com el 30x30 o el tractat de Kunming-Montreal.

Un cop s'aprovi definitivament, amb el vistiplau del Consell Europeu entre març i abril, cada govern estatal tindrà dos anys per presentar el seu pla nacional de restauració amb mesures concretes per aconseguir aquests objectius.

Tot i que la votació ha sigut més ajustada que de costum, l'esquerra ha tornat a celebrar que la normativa hagi superat un nou tràmit i que ja només falti la ratificació del Consell perquè entri en vigor. "Avui és un dia important per a Europa. Passem de la protecció i conservació de la naturalesa a la restauració. La llei ens ajudarà a complir amb els compromisos climàtics", s'ha congratulat el portaveu de la iniciativa, l'eurodiputat socialista César Luena.

Els incendis provocats i els delictes de contaminació seran ecocidis

El Parlament Europeu també ha votat aquest dilluns a favor d'ampliar la llista de delictes de caràcter mediambiental, com la veda comercial de la fusta, l'esgotament dels recursos hídrics, les infraccions greus amb productes químics o la contaminació provocada pels vaixells. A més, inclourà el que es coneix com a "delicte qualificat" i, per tant, seran equiparables a l'ecocidi els incendis forestals a gran escala provocats i la contaminació generalitzada de l'aire, l'aigua o el sòl.

La directiva, que ha sigut aprovada amb una clara majoria —499 vots a favor, 100 en contra i 23 abstencions—, també endurirà les sancions contra aquesta mena de delictes. Preveu penes de presó de fins a cincs anys per als delictes generals de caràcter mediambiental, i de fins a vuit anys per als delictes qualificats. En cas que es provoqui la mort d'una persona, la pena pot pujar a fins a deu anys.

A més, els infractors estan obligats a restaurar l'ecosistema que han fet malbé i hauran de fer front a una compensació econòmica, a part de fer-se càrrec de les multes. Pel que fa a les empreses, les sancions poden assolir entre el 3% i el 5% de la seva facturació anual a escala mundial, segons el delicte que hagin comès, o, de forma alternativa i en alguns casos, entre 24 i 40 milions d'euros.

stats