La UE intenta recuperar la iniciativa al Mediterrani

BarcelonaEl 28 de novembre del 1995 es reunien a Barcelona els ministres d’Exteriors dels països de la Unió Europea, que aleshores tenia 15 membres, amb els seus homòlegs dels 12 veïns del sud i l’est del Mediterrani. En la declaració signada fa 30 anys i que porta el nom de la capital catalana, es mostraven convençuts que “per fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat cal consolidar la democràcia i el respecte als drets humans, aconseguir un desenvolupament econòmic i social sostenible i equilibrat, lluitar contra la pobresa i fomentar més comprensió entre les diferents cultures”. Trenta anys més tard, el Mediterrani és l'escenari del genocidi de Gaza, la promesa de democràcia sembla més lluny que mai i les seves aigües s'han convertit en una gran fossa comuna per als migrants. Aquest divendres, en el mateix marc, es presenta el Pacte per al Mediterrani, la nova estratègia de la UE amb un plantejament molt més pragmàtic: el Mare Nostrum és "un espai d'oportunitats, desafiaments i responsabilitats compartides".

El principal objectiu és integrar els països de la conca mediterrània. Es preveuen accions en l'àmbit de l’educació superior, la formació professional, la mobilitat, la cultura, el turisme, l’esport i la creació d'una "Universitat Mediterrània" i mesures per promoure sortides per al jovent i les dones. En l'àmbit de l'economia el pacte busca atraure inversió sostenible, fomentar energies netes i tecnologia verda, millorar la gestió de l’aigua, impulsar l’economia blava, l’agricultura, la connectivitat digital i el transport, i facilitar el sorgiment de start-ups. El pacte també pretén integrar cadenes de subministrament en sectors com la salut i l’agricultura. I el tercer paquet és la seguretat, la gestió migratòria i la preparació davant l'emergència climàtica. Una de les mesures estrella en aquest sentit és la creació d'un hub per a la lluita contra els incendis forestals a l'illa de Xipre.

La UE parla de valors compartits, però ja no condiciona la seva política amb els veïns del sud a coses com el respecte als drets humans o la promoció de la democràcia. De fet, en el document del pacte, la paraula llibertats només s'esmenta una vegada. "Creiem que tenim uns principis comuns que volem defensar junts, però no hi incloem elements de condicionalitat perquè això és un pacte: Europa ha de deixar de donar lliçons i pensem que si ajudem al desenvolupament socioeconòmic estem contribuint a la democràcia", explica a l'ARA Stefano Sannino, director general de la Unió Europea per al Pròxim Orient, el Nord d'Àfrica i els països del Golf. El diplomàtic italià afegeix que l'objectiu és aplicar un paquet de mesures concretes i fer-ho de manera flexible, sense esperar que tots els països en les dues ribes del Mediterrani avancin unànimement.

En la mateixa línia del pacte, els ministres d’Afers Exteriors de la Unió per al Mediterrani (UpM), l'organisme amb seu a Barcelona que agrupa els 43 països de la regió, debatran els reptes més urgents, sobretot la situació al Pròxim Orient, i adoptaran la nova estratègia de l'organisme per als pròxims anys. Un full de ruta que planteja la cooperació regional al voltant de tres eixos fonamentals: connectar les persones, promovent l’educació, la mobilitat, la formació de competències i la inclusió social; connectar els països, fomentant el diàleg regional, la resiliència climàtica, la transició energètica i la seguretat hídrica, i connectar les economies, impulsant el comerç, les inversions, les infraestructures i la cooperació digital. El secretari general de la UpM, el diplomàtic egipci Nasser Kamel, ha recordat que l'emergència climàtica és "el principal repte en una regió que s'escalfa un 20% més ràpid que la resta del planeta i on l'augment del nivell del mar amenaça grans ciutats". Molts dels projectes de l'organisme se centren en promoure infraestructures d'energies renovables, com una planta tèrmica d'Àqaba, a Jordània, o un parc eòlic de Tetuan, al Marroc. L'adopció de mesures polítiques per a la igualtat de gènere també és una de les prioritats de la UpM.

Apagant focs

Fa 30 anys la UE es feia un lloc al món amb optimisme: havia caigut el Mur de Berlín, hi havia la sensació que Europa tenia coses a oferir (bàsicament un mercat comú), i que a més podia ser un vector de pau al seu voltant amb acords d'associació amb els veïns. Ara la Mediterrània és una regió molt més turbulenta, marcada per la brutalitat de la guerra de Gaza, per a la qual Brussel·les i les capitals europees no semblen tenir cap altra idea que defensar la solució de dos estats, quan l'estat palestí s'esborra del mapa i la situació política a Israel ho descarta de ple. En el seu últim discurs de l'estat de la Unió, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va esmentar la Mediterrània només per parlar de Gaza i del hub contra els incendis forestals a Xipre: Europa treballa només en mode crisi, apagant focs.

En un món on els conflictes no es tanquen, sinó que s'enquisten, amb diferents fases d'intensitat, on la multiplicació d'actors i les ingerències externes fan que el patiment humà no sigui suficient per desgastar-los, la deriva trumpiana fa que també hi hagi menys recursos per apagar focs. I en un context en què el sistema ONU i el dret internacional semblen paper mullat, Europa continua buscant el seu lloc; almenys en la seva zona d'influència més directa, la Mediterrània, amb els seus veïns més propers. Però els Estats Units, la Xina i Rússia també tenen forts interessos a la regió. La croata Dubravka Šuica, comissària europea de la Mediterrània, un càrrec creat fa tot just nou mesos, admet: "Europa és qui més inverteix als països del sud de la Mediterrània. No volem ser només pagadors, també volem ser actors".