Vint anys per obtenir la residència permanent: la recepta britànica contra la immigració

LondresDes que va arribar al govern fa setze mesos, el laborisme mira de lluitar contra la immigració il·legal que arriba pel canal de la Mànega com si fos la fórmula màgica que resoldrà tots els seus problemes, que no són pocs. Després de la remodelació de l'executiu al setembre, obligada per la caiguda en desgràcia de la vice primera ministra, Angela Rayner, el premier Keir Starmer –cada dia més impopular i més assetjat dins del seu partit– va nomenar com a responsable d'Interior Shabana Mahmood, una dona filla d'immigrants considerada molt dura en una matèria tan sensible com és la seguretat fronterera i la immigració.

Dos mesos més tard, a Mahmood li ha arribat l'hora de justificar la seva fama. I aquest dilluns presentarà al Parlament un seguit de mesures legals destinades a frenar l'arribada de pasteres, les més dures en dècades. De retruc, començarà a posar els fonaments de les seves aspiracions per succeir Starmer –no és l'única integrant del govern que vol el lideratge–, al qual els analistes no li atorguen vida política més enllà del maig vinent. Les eleccions a Escòcia, Gal·les i part d'Anglaterra poden suposar la seva tomba, si la previsió demoscòpica es compleix i el Partit Reformista del xenòfob Nigel Farage s'endú la part del lleó.

En la carrera per posicionar-se en bon lloc en la graella de sortida de la substitució de Starmer, la ministra Mahmood ha autoritzat una estratègia sense precedents: una campanya de comunicació amb imatges explícites que mostren pasteres destrossades, migrants desesperats a l’aigua gelada, nens atrapats en embarcacions massificades i advertiments directes sobre el risc de morir ofegat, congelat o aixafat si s'intenta el salt des de França.

Les fotografies, que en altres circumstàncies no es permetrien en publicitat governamental, han rebut el vistiplau personal de la ministra davant d'allò que ha descrit com "la gravetat extrema" del fenomen i, en declaracions aquest diumenge a la BBC, hores abans de la seva compareixença al Parlament, com una "missió moral” davant d’una immigració il·legal que “està esquinçant el país”. Els anuncis expliquen, sense eufemismes, que les travessies poden durar fins a dotze hores, que les pasteres es fan miques al mig del mar, que les armilles salvavides amb què els proveeixen els traficants no funcionen i que el combustible de les llanxes crema la pell. "Molts nens han mort així. Si puges a un bot, podries matar algú, inclòs un infant", afirma un dels missatges de la propaganda.

La campanya forma part d’un esforç conjunt amb França per transmetre que l’entrada il·legal suposa detenció immediata i deportacions ràpides. La mesura central preveu que les persones reconegudes com a refugiades hauran d’esperar vint anys abans de poder optar a la residència permanent, en lloc dels cinc actuals. A més, es revisarà el seu estatus de manera regular i aquelles persones que provenen de països que es consideren segurs hi hauran de retornar. El paquet de reformes també preveu accelerar les deportacions, ampliar el nombre de delictes que comporten expulsió automàtica i exigir als jutges que prioritzin la seguretat pública per sobre d’al·legacions relatives al dret a la vida i a la reunió familiar i al risc de tracte inhumà en els països d'origen. Així mateix, Mahmood no descarta reformes puntuals de la Convenció Europea de Drets Humans per impedir, diu, "abusos del sistema que retarden o bloquegen retorns justificats".

Segons les xifres oficials, les deportacions han augmentat el 23% des de l’arribada del laborisme al poder –48.560 persones expulsades, incloent-hi delinqüents estrangers i sol·licitants d’asil–, però les arribades pel Canal continuen creixent: 39.075 persones fins divendres passat, una xifra en línia amb el rècord del 2022, que va ser de 45.755.

El model danès és present en bona part d’aquests plantejaments. El sistema, que expulsa el 95% dels sol·licitants fallits i ha portat les concessions d’asil al mínim històric, l'han estudiat sobre el terreny alts càrrecs del ministeri de l'Interior britànic. Dinamarca, de fet, restringeix la reunificació familiar, limita l’estada de molts refugiats a permisos temporals i endureix els requisits per obtenir la residència permanent, incloent-hi trobar feina i viure fora de les anomenades "societats paral·leles", barris on la majoria d’habitants són d’origen no occidental. Londres estudia aplicar una versió més suau d’aquestes regles, però amb un gir clar cap a la restricció: el govern ha suspès les reunificacions familiars fins a redactar un nou reglament més estricte.

L'onada de Boris Johnson

El gir laborista per combatre la immigració també ha obert un altre front: la gestió dels anomenats Boriswave migrants, l’onada d’1,6 milions de persones que han arribat legalment al Regne Unit entre el 2021 i el 2024 sota el règim migratori impulsat per l'ex primer ministre, Boris Johnson. Més de la meitat –879.000– cobren sous inferiors a la mitjana britànica, cosa que, segons el ministeri de l'Interior, pot disparar el cost de les prestacions socials quan comencin a optar a residència indefinida al cap de cinc anys. Mahmood, de fet, vol estendre aquest període a deu anys i vincular-hi condicions estrictes: haver pagat cotitzacions a la seguretat social, no haver rebut beneficis, tenir un historial penal net, haver fet voluntariat social i demostrar un nivell alt d’anglès. Els ciutadans de Hong Kong en quedarien exempts.

Aquest paquet situa el laborisme amb una posició més dura del que molts militants del partit voldrien. Alguns diputats d’esquerres alerten que les mesures d'estil danès tenen "ecos de l’extrema dreta". Però Downing Street considera que la batalla electoral és ara al flanc dret. Al setembre, Nigel Farage va prometre mesures encara més contundents, com retirar l’estatus de residència permanent a centenars de milers de ciutadans no comunitaris, i deportacions massives, mentre els conservadors defensen un límit anual de migració votat pel Parlament.

Mahmood resumeix la nova orientació del govern amb una frase que avui marca tot el debat: "Les rutes legals són l’única via cap al Regne Unit". El problema, si ho és, és que cada cop n'hi ha menys. El futur de la política migratòria britànica –i les expectatives electorals dels laboristes en general i de Keir Starmer en particular– dependrà de si el nou gir d'estratègia és suficient per convèncer uns votants cada cop més impacients.

La gran paradoxa és que el Regne Unit necessita immigració. La població està envellint ràpidament: prop d’un 19% té més de 65 anys i la proporció augmentarà durant les pròximes dècades. Al mateix temps, el creixement natural és pràcticament zero, perquè els naixements amb prou feines superen les defuncions. Segons les projeccions de l’Oficina Nacional d'Estadística, gairebé tot l’augment poblacional fins al 2032 provindrà de la immigració neta, que ja és el principal motor demogràfic del país. Sense aquest influx, el Regne Unit entraria en estancament o declivi poblacional, amb una població activa més petita i majors pressions sobre pensions i serveis públics. Per això, tant economistes com demògrafs coincideixen en el fet que la immigració és clau per sostenir el mercat laboral i compensar l’accelerat envelliment de la societat britànica.